Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ
Maria Herrero i Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

S’inicien els estudis de diagnosi previs a la redacció del Pla director territorial de l’Empordà. El Pla director territorial ha estat reivindicat repetidament per les entitats socials i grups ecologistes de l’Empordà com a instrument de coordinació davant les fortes transformacions territorials i urbanístiques dels darrers anys i en previsió de les importants infraestructures previstes.

Des dels anys seixanta el territori i el paisatge de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i especialment l’àmbit litoral de la Costa Brava han experimentat una important transformació protagonitzada fonamentalment per l’augment de la construcció en relació amb el turisme i les segones residències.

El setembre del 2002 es va signar el Conveni per a l’elaboració del Pla director territorial de l’Empordà
El 27 de setembre de 2002, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va signar a Empúries un conveni amb els presidents dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, Jordi Cabezas i Josep Sala, per a elaborar el Pla director territorial d’ambdues comarques. L’ objectiu era coordinar l'ordenació urbanística dels seus municipis i donar respostes concertades amb els ajuntaments a les qüestions més importants i crítiques del futur d’un territori amb un gran pes dins del sector turístic. Així els consells comarcals participarien en la formulació del pla territorial que es portava a terme des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El 2003, entitats com Salvem l’Empordà i especialistes i fòrums d’experts com els promotors del DEBAT COSTA BRAVA van destacar l’elevat ritme de construcció i transformació territorial que els darrers anys patia l’Empordà, amb un significatiu creixement demogràfic i la previsió d’importants infraestructures. Al març, per exemple, la Plataforma Salvem el Crit va presentar una instància al Departament de Medi Ambient i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per reclamar que s’aturés el projecte d’urbanització d’un àmbit de Mont-Ras inclòs dins de L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE CASTELL-CAP ROIG (Palamós). Poc després el Grup de Defensa del Montgrí va demanar a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya el tancament de la pedrera de Can Blanc, a Ullà (Torroella de Montgrí i l’Estartit) perquè consideraven que implicava una important agressió per a l’ambient, el paisatge i el patrimoni cultural. Entretant continuaven les mobilitzacions contra la urbanització de cap Ras (Llançà), el CAMP DE GOLF I LA URBANITZACIÓ DE VILANERA (l’Escala), la marina de la URBANITZACIÓ DE FLUVIANÀUTIC (Sant Pere Pescador), el Pla d’ordenació urbana del Port de la Selva i la urbanització parcial de cala Tamariua, entre d’altres.

En aquest context, diferents grups ecologistes i entitats de caire cívic van demanar una moratòria temporal pel que fa a l’aprovació de projectes que poguessin provocar un fort impacte ambiental, mentre es redactava i es definia el Pla director territorial.

Manifestació a Barcelona per demanar el Pla director territorial
El 23 de març la plataforma Salvem l’Empordà es va manifestar a la plaça Sant Jaume de Barcelona reclamant atenció a les fortes transformacions territorials a què estava sotmesa la comarca. La principal demanda que feien era la declaració d’una moratòria urbanística parcial que permetés l'elaboració i la redacció definitiva del Pla director territorial de l’Empordà. La manifestació, que va sortir amb tren des de Port Bou recollint passatgers per les comarques de Girona, va arribar a Barcelona cap el migdia i va concentrar més d’un miler de persones.

La plataforma Salvem l’Empordà va néixer el 2002 a partir d’una reunió extraordinària de la junta de la Institució Alt-empordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura, l’IAEDEN, en què es va presentar una llarga relació de projectes previstos a la comarca: urbanitzacions com la de Fluvianàutic, granges porcines, granges marines, un aeròdrom, el possible transvasament del Roine, la LÍNIA ELÈCTRICA SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS, el projecte de noves CENTRALS EÒLIQUES A L’ALT EMPORDÀ, el traçat del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT i altres. L’ IAEDEN, per les limitacions de recursos humans i econòmics que patia, va demanar la participació de la societat per mitjà del que va anomenar una «crida urgent en defensa de l’Empordà».

El 14 de juny de 2002, com a resposta a aquesta crida, es va crear la plataforma Salvem l’Empordà organitzada en quatre comissions fixes i una assemblea setmanal que coordina i es reuneix des d’aleshores cada divendres de manera itinerant per la comarca. Les comissions fixes són la comissió tècnica legal, que treballa les qüestions jurídiques, la de difusió, encarregada de comunicar les activitats de la plataforma, la comissió d’accions i l’equip econòmic.

La plataforma Salvem l’Empordà, que va realitzar diversos actes durant el 2003, reclamava en el seu manifest una moratòria parcial per als projectes més insostenibles i que el Pla director territorial es redactés a partir de criteris socials, econòmics, paisatgístics i culturals que garantissin la sosteniblitat de la comarca per a les futures generacions.

El mes d’octubre la plataforma Salvem l’Empordà va organitzar junt amb altres entitats i plataformes la TROBADA D’ENTITATS EN DEFENSA DEL TERRITORI que va fer públic un manifest anomenat DECLARACIÓ DE FIGUERES en què també es demanava l’aplicació d’instruments de planificació territorial supramunicipals, com els plans directors, per a garantir un model territorial compacte i sostenible i una moratòria urbanística a la franja litoral.

Estava previst que el Pla director territorial de l’Empordà es presentés el mes de juliol del 2003. Tanmateix, el 2003, el Pla encara es trobava en fase d’elaboració dels estudis de diagnosi. A la darreria d’any es preveia que els treballs de progrés d'aquest document es podrien presentar als consells comarcals a començament de juny del 2004 a fi de tenir-los definitivament preparats per a la darreria d’any.

Més informació
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame