Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2006

Continua el procés de participació i discussió de l’Avantprojecte del pla director territorial de l’Alt Penedès impulsat pel Departament de Política territorial i Obres Públiques (DPTOP), en col•laboració i coordinació amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A final d’any, es presenta a exposició pública durant dos mesos, i s’aprova aquest document de propostes.


Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2008

La comarca de l’Alt Penedès està situada a la plana del corredor prelitoral, entre les comarques del Garraf, el Baix Llobregat, l’Anoia i el Baix Penedès, en l’àmbit d’influència de la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El vi i el cava són el principal motor econòmic d’una zona que suporta, des de fa uns anys, una creixent pressió urbanística, industrial i demogràfica que ha comportat una important transformació dels usos del sòl.

Les singularitats de la comarca, l’existència d’iniciatives com la CARTA DEL PAISATGE entre altres estudis territorials, a més de la voluntat explícita del Consell Comarcal de l'Alt Penedès (CCAP) van conduir la Generalitat a engegar la redacció del Pla director territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) l’any 2002, amb l’objectiu de definir unes directrius de creixement i d’usos i preservar la comarca fent compatible el conreu de la vinya amb les dinàmiques metropolitanes. El Pla director territorial del l’Alt Penedès abraça els vint-i-set municipis* de la comarca.

Durant el 2003 i 2004 se’n va redactar la diagnosi i es va crear una Comissió de Seguiment en el si del CCAP, dirigida pel gerent Jordi Cuyàs Soler. Durant el 2005 es va iniciar la redacció de l’avanç de pla, tutelat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), amb la participació dels agents implicats. L’equip redactor** es va constituir a partir d’un conveni entre el DPTOP i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sota la direcció de Juli Esteban i Noguera, director del Programa de Planejament Territorial i coordinat per Josep Maria Carrera coordinador del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), per tal de garantir la compatibilitat amb aquest. A final d’aquell any es va presentar a tots els ajuntaments un esborrany de l’avanç de Pla. L’Avantprojecte de pla és un document de treball que se sotmet a la consideració dels ajuntaments, entitats i persones interessades del territori.

Durant l’any 2006 es van celebrar diverses exposicions i sessions públiques de debat de l’avanç a Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Gelida i Sant Martí Sarroca, que van servir per a avançar en la definició de les propostes i en la consecució de consens.

Contingut de l’Avantprojecte del pla director territorial de l’Alt Penedès
L’Avantprojecte de pla aprovat el desembre de 2006 comprèn una diagnosi de la situació del territori i propostes sobre els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de mobilitat. Per a cada un d’aquests temes es plantegen objectius i criteris que hauran de ser observats als plans d’ordenació urbanística municipal (POUM).

Concretament, els documents que l’integren i que poden ser consultats a la pàgina web del DPTOP són una memòria escrita a més de l’informe de sostenibilitat ambiental, l’estudi econòmic i financer, la normativa i diversos plànols d’informació i proposta –a escala 1/100.000 i 1/50.000– que delimiten les diferents àrees de sòl no urbanitzable de la comarca i les diverses categories de protecció, els nuclis de població i les estratègies corresponents de desenvolupament, i apunten el traçat de les diferents infraestructures de mobilitat que es proposen.

Ordenació del sistema d’assentaments
Una de les principals línies d’actuació proposades al Pla passa per enfortir l’estructura comarcal del territori penedesenc a partir del fet de reforçar els llaços entre les diferents poblacions, a fi de potenciar-ne les activitats, equipaments, infraestructures i activitats econòmiques. El Pla determina objectius generals per a diferents sistemes urbans: els sistemes del corredor, l’eix riu de Bitlles, la corona de Vilafranca, i els pobles del pla; i estableix una gradació de creixement i estratègia específica per a cadascun dels assentaments, prenent com a base la seva anàlisi i classificació.

Es proposa potenciar els assentaments de més rellevància situats a l’eix central de la comarca format per Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, i planifica un creixement moderat a Sant Pere de Riudebitlles i a Sant Quintí de Mediona (sistema de Riudebitlles), a Torroelles de Foix i Sant Martí Sarroca (sistema Foix), a Sant Llorenç d’Hortons (sistema Gelida-Sant Llorenç), a Sant Cugat de Sesgarrigues (sistema Ordal), com a nuclis que ocupen una posició capaç d’assolir un cert protagonisme en relació amb una àrea de relacions properes i ben connectades. Alhora es vol dotar aquest entorn dels equipaments i els mitjans de transport públic adequats. Per als petits assentaments s’estableixen estratègies de consolidació i millora o de manteniment del caràcter rural.

Protecció d’espais oberts
El conjunt de directrius i estratègies proposades en el sistema d’espais oberts va encaminat a protegir els espais d’interès natural o agrari, a moderar el consum de sòl i, especialment, a protegir el paisatge com a factor identitari d’especial rellevància de l’Alt Penedès i actiu potencial de la comarca pel que fa a l’economia, l’ús social i la qualitat ambiental. En total, es preveia protegir el 92% del territori de la comarca amb dos tipus de sòl de protecció especial per raó dels valors naturals o ambientals especialment de municipis perifèrics de la comarca –reforçant-ne la protecció sectorial– i aquells dedicats a la vinya, situats majoritàriament al centre de la comarca.

En el decurs dels debats mantinguts durant tot l’any amb els agents del territori, es va consensuar un increment de la protecció inicial prevista, i s’hi van incloure també terrenys de Guixeres de Vilobí, les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume i altres corredors amb funció de connectors entre espais. D’altra banda, es va acordar reforçar la protecció de la vinya, refusant la creació d’una corona de sòl urbanitzable en aquells nuclis on no estigués prevista amb anterioritat en el planejament vigent corresponent.

Ordenació de les infraestructures de comunicació
L’avantprojecte proposa una xarxa viària i ferroviària que acompleixi les dues funcions bàsiques: garantir les condicions d’accessibilitat exterior de la comarca i assegurar-ne la connectivitat interior. Així mateix, el document fa una aposta decidida pel transport públic amb la potenciació del ferrocarril.

Entre les qüestions més rellevants proposades al Pla, cal remarcar el desdoblament de la carretera N-340 des de Vilafranca fins a Martorell, amb un traçat paral•lel a la línia d'alta velocitat que, en arribar a Martorell, enllaçaria directament amb l'AP-2. També proposa altres actuacions de condicionament i millora de les vies estructurants secundàries i l'ampliació de l'autopista AP-7 amb carrils laterals.

Pel que fa al ferrocarril, es proposa potenciar-lo amb una dotació major de serveis regionals ràpids entre l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana, millorant les estacions, els accessos, els aparcaments i el transport públic intermodal. L’Avantprojecte també recull el traçat proposat per la LÍNIA FERROVIARIA ORBITAL VILANOVA-MATARÓ al tram previst entre Vilanova i la Geltrú i la Ràpita, i la previsió d’una variant per a mercaderies exterior al nucli urbà de Vilafranca del Penedès.

L’Avantprojecte i l’informe ambiental del Pla director territorial de l’Alt Penedès es van sotmetre a informació pública per un període de dos mesos a partir de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en data 2 d’octubre de 2006.

En general, el document va generar un elevat consens entre els agents implicats. Cap al mes de desembre es van començar a resoldre totes les al•legacions presentades, alhora que s’avançava en el procés de treball tècnic, enllestint en un únic mapa comarcal la integració de tot el planejament urbanístic aprovat i previst de cada municipi. S’esperava que durant el 2007 s’iniciés el procés ordinari d’aprovació i final del Pla director territorial, un cop s’acabés la fase de debat i resolució d’al•legacions de l’avantprojecte.

Més informació
www.ccapenedes.com/prespd.htm
www.gencat.net/ptop
www.marcapenedes.org

*Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.

**L’equip redactor està format per diversos professionals: De la UPC–CCRSarq: Isabel Castiñeira i Miquel Corominas, doctors arquitectes, Sara Mas, arquitecta i Pau Palomer, estudiant d’arquitectura. De l’Estudi DTUM: Albert Cortina, advocat. D’EXMF: Xavier Mayor, doctor en Biologia, Roser Pont i Júlia Barba ambientòlegs. De la UdG: Josep Gordi, geògraf. I Ricard Belmonte, biòleg, màster en Ecologia, Raimon Roda, enginyer agrònom.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame