Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenta l'Avantprojecte del pla director territorial de l'Empordà que orienta el creixement urbanístic a les principals àrees urbanes per limitar la dispersió de la urbanització i protegir els espais oberts. Una part dels alcaldes aplaudeix la iniciativa en considerar-la necessària, mentre que altres s'hi oposen argumentant que els ajuntaments havien estat exclosos de la participació. Salvem l'Empordà declara que el document no és prou concret i que no permetrà frenar el creixement urbanístic de les dues comarques.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006

El setembre de 2003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i els consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà van signar un conveni per redactar el Pla director territorial de l’Empordà (PDTE), el document que havia de contenir les determinacions bàsiques pel que fa als espais oberts, les infraestructures i el desenvolupament urbà. La redacció d’aquest document era una de les reivindicacions de la plataforma Salvem l’Empordà, que es va constituir aquell mateix any i que protestava per l’existència de projectes –urbanitzacions en espais oberts, camps de golf, centrals eòliques o infraestructures viàries i ferroviàries– que considerava negatius. A final d’aquell mateix any es van iniciar els treballs previs a la redacció del Pla.

El 2004 el nou DPTOP va reiterar l’aposta per l’elaboració del PDTE. A més, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, va assegurar que, a diferència del pla impulsat per l’anterior Govern, el nou tindria més capacitat resolutiva i que inclouria normes d’obligat compliment per part dels ajuntaments i la Generalitat. Durant aquell any van continuar els treballs de redacció i a partir del mes d’octubre es va iniciar el procés de participació ciutadana.

El DPTOP presenta l'Avantprojecte
El 4 de maig el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va presentar l’Avantprojecte del PDTE a la Comissió de Seguiment del Pla integrada per representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà. A partir d’aquell moment s’obria un període de consulta pública que havia de durar quatre mesos, durant el qual el Pla seria tramès i presentat en sessions informatives a tots els ajuntaments empordanesos i podria ser consultat per entitats i particulars, amb l’objectiu que hi aportessin els suggeriments que creguessin convenients. Un cop resolts, el DPTOP aprovaria inicialment el document.

El Pla partia d’una diagnosi en la qual s’afirmava que l’Empordà comptava amb un ric patrimoni natural, paisatgístic i cultural i que tenia unes dinàmiques socials i econòmiques satisfactòries. No obstant això, s’hi detectaven problemes vinculats a la pressió urbanística i immobiliària com a conseqüència de la creació de segones residències i a una polarització econòmica que se centrava en els sectors de la construcció i el turisme. En resposta a la diagnosi, els objectius principals del PDTE eren reforçar les ciutats i els principals nuclis urbans com a centres residencials i de serveis, limitar la dispersió de la urbanització, fomentar la diversificació de les activitats econòmiques, millorar l’accessibilitat i la vertebració del territori i protegir el paisatge i els espais oberts com a patrimoni ambiental, cultural i econòmic.

El Pla se centrava en els anomenats tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat.

Assentaments urbans
L’objectiu del PDTE era ordenar el creixement urbanístic futur dels assentaments urbans de les dues comarques. El DPTOP calculava que durant els pròxims vint anys l’Alt i el Baix Empordà tindrien necessitat d’uns 24.000 habitatges nous (12.500 a l’Alt Empordà i 11.500 al Baix), mentre que la reserva de sòls urbanitzables en els planejaments municipals en permetia construir 73.000 (43.000 a l’Alt Empordà i 30.000 al Baix), és a dir, tres vegades més. Per això, en termes generals, l’Avantprojecte no proposava la creació d’àrees de sòl urbanitzable residencial no incloses en els planejaments urbanístics vigents.

El Pla, per contra, proposava orientar els desenvolupaments residencials cap a les ciutats amb més i millor capacitat d’acollida (major pes demogràfic i bones condicions de connectivitat) per tal d’afavorir l’aplicació de polítiques d’habitatge, promoure la compacitat dels assentaments, reduir la mobilitat obligada i facilitar el transport públic. S’establia que calia potenciar el creixement urbanístic a les àrees de Figueres-Vilafant, Palafrugell-Montras i la Bisbal d’Empordà, si bé aquesta última només de manera opcional en funció de la voluntat dels municipis implicats. D’altra banda, per a un total d’onze àrees urbanes de la línia de costa (Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou) s’establien estratègies de reforma interior i millora urbana ja que no disposaven de gaire sòl apte per a l’extensió urbana. En vint-i-cinc nuclis de la franja prelitoral o interior (entre els quals Santa Cristina d’Aro, Calonge, Pals, Torroella de Montgrí, Verges, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries o Peralada) s’optava per un creixement moderat. En trenta-sis nuclis, majoritàriament capçaleres de municipis, es proposava la consolidació i millora urbana i un creixement basat únicament en les necessitats internes. Finalment, a la resta de nuclis, majoritàriament de petita dimensió i amb valors de patrimoni urbanístic i paisatgístic, les estratègies s’havien de basar únicament en la consolidació i millora.

D’altra banda, el Pla limitava les opcions de noves trames urbanes de segona residència, impedia la implantació de nous teixits d’habitatge en localitzacions aïllades i proposava desclassificar alguns espais urbanitzables, com la urbanització de Santa Magdalena a Terrades o part del POLÍGON INDUSTRIAL DE ROSES. També s’apostava per la diversificació de l’activitat econòmica a través d’activitats productives no centrades en el binomi turisme-producció immobiliària i per això s’assenyalaven noves opcions d’implantació d’àrees d’activitat econòmica supramunicipals.

Espais oberts
El Pla diferenciava tres tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i la funció territorial, establint per a cada un la normativa de protecció i les directrius de gestió.

El sòl de protecció especial agrupava els espais oberts amb un elevat valor ecològic, forestal, agrícola, cultural o paisatgístic que havien de mantenir la seva qualificació com a sòl no urbanitzable amb l’objectiu de preservar-ne i potenciar-ne els valors. Incloïa els espais protegits (parcs naturals, Pla d’espais d’interès natural –PEIN– i Xarxa Natura 2000), les connexions ecològiques i territorials entre aquests espais i també diverses àrees de valor agrícola a l’Alt Empordà (de Palau-saverdera a Capmany, d’Avinyonet de Puigventós a Lladó i de Viladamat a Vila-sacra) i a la plana central del Baix Empordà.

El sòl de protecció territorial incloïa els espais oberts no adequats per al desenvolupament urbà (per raons topogràfiques, de risc natural o de distància a les àrees urbanes) o amb valors prou importants per aconsellar no ocupar-los mentre hi hagués altres alternatives de sòl de menys valor. Aquests espais mantindrien el règim de sòl no urbanitzable si bé s’hi podien admetre determinades actuacions excepcionals d’interès estratègic i territorial que haurien de ser valorades pels consells comarcals i la Generalitat.

Finalment, el sòl de protecció preventiva corresponia a aquelles àrees de sòl no urbanitzable on les revisions dels plans urbanístics podrien delimitar nous sectors de sòl urbanitzable.

Infraestructures de mobilitat
L’Avantprojecte es marcava com a objectius preveure les infraestructures necessàries per a l’accessibilitat exterior i la connectivitat interior del territori, establir la correcta articulació entre les infraestructures de mobilitat i les àrees urbanes i propiciar la integració de les infraestructures en el paisatge.

El Pla subratllava la importància de l’eix viari nord-sud, on es concentren les grans infraestructures viàries i ferroviàries que travessen l’Alt Empordà, i feia una proposta d’ordenació que intentava recollir la voluntat del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la major part de municipis afectats. Així, es proposava un corredor únic a l’oest de Vilafant per a L’AP-7 (en aquells moments a l’est de Vilafant), L’A-2 (situada a l’est de Figueres) i la futura AUTOVIA A-26, amb l’objectiu de reduir la fragmentació entre els dos municipis. En canvi, la xarxa ferroviària s’ubicaria entre Vilafant i Figueres, tant pel que fa al tren convencional (que es desmantellaria al centre de Figueres) com al futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) amb un centre intermodal de passatgers situat a l’oest de Figueres. Aquest últim inclouria una derivació, al sud de Figueres, cap al futur centre intermodal de mercaderies de Vilamalla.

També es proposava reforçar les dues vies principals que estructuren territorialment els sistemes urbans, SANTA CRISTINA D'ARO-MONT-RAS i la C-31 la Bisbal d’Empordà-Figueres, aquesta última amb set variants i amb un possible traçat complementari de Vilamacolum a Peralada. No es preveia l’extensió de la xarxa ferroviària a la Costa Brava centre, una actuació reclamada per diversos agents socials, en considerar-la completament inviable.

Divisió d'opinions per part dels alcaldes
La presentació de l’Avantprojecte del PDTE va aixecar múltiples reaccions per part dels alcaldes de les dues comarques. A l’Alt Empordà la major part van aplaudir la iniciativa de la Generalitat. Així el president del Consell Comarcal i alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, de Convergència i Unió (CiU) valorava positivament que s’hagués recollit la proposta del Consell Comarcal per fer un corredor únic per l’AP-7, l’N-II i l’A-26 a l’oest de Vilafant. L’alcalde de Figueres, Joan Armangué, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es mostrava molt satisfet, ja que creia que el Pla permetria reforçar la capitalitat de Figueres i posar fre al creixement urbanístic dispers. En canvi, l’alcalde de Llançà, Pere Vila, (CiU) s’hi oposava en considerar que anul·laria la capacitat de creixement del municipi.

Per la seva banda, al Baix Empordà la major part d’alcaldes es van mostrar contraris a l’Avantprojecte. El consell d’alcaldes va demanar (amb 20 vots a favor, 7 en contra i 2 abstencions) que se n’aturés la tramitació, ja que consideraven que s’havia exclòs els ajuntaments de la participació, especialment els més petits. Els alcaldes que van promoure la moció eren els impulsors de la Mancomunitat de Municipis del Baix Ter que agrupa els municipis situats al nord de la comarca amb capital a Torroella de Montgrí. La major part dels alcaldes que van donar suport a la moció eren de CiU, si bé també n’hi havia de partits d’esquerres, com el de Verges, Lluís Joanmiquel, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), o el de la Tallada d’Empordà, Narcís Gibrat (PSC). Aquest darrer va proposar compensacions econòmiques per als municipis als quals es limitava el creixement i va afegir que, si no s’escoltava les reivindicacions d’aquests ajuntaments, caldria optar per la desobediència, actuant independentment del Pla director. En canvi, el PDTE el van defensar el Consell Comarcal (gràcies al suport del PSC, ERC, Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV– i Unitat i Progrés Municipal –UPM–) i alguns alcaldes com el de Palafrugell, Lluís Medir (ICV), o l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés (PSC).

Pel que fa als partits polítics, les tres formacions integrants del Govern de la Generalitat (PSC, ERC i ICV) van defensar el Pla director assegurant que es tractava d’un instrument necessari per ordenar el territori. En canvi CiU i el Partit Popular (PP) s’hi van manifestar en contra en considerar-lo excessivament intervencionista.

Salvem l'Empordà critica la manca de concreció
El mes de juliol Salvem l’Empordà va fer pública la seva valoració de l’Avantprojecte. La plataforma considerava positiu que s’apostés per un planejament supramunicipal però assegurava que la poca definició del Pla no permetia concretar un model territorial que permetés fer front a les problemàtiques territorials que l’Empordà tenia. També lamentaven que no inclogués temes que considerava essencials, com la gestió de l’aigua i dels residus, la política energètica, la realització de plans de mobilitat o les activitats extractives. Per això, durant els mesos d’estiu va realitzar una campanya d’activitats per mostrar la seva posició (penjada de pancartes, aixecament de les barreres d’un peatge de l’AP-7 per demanar la seva gratuïtat , visita guiada a les hortes de Vilabertran, etc.) i va presentar diversos suggeriments al DPTOP.

En l’aspecte dels assentaments urbans Salvem l’Empordà constatava que no es preveien les eines jurídiques per modificar els planejaments urbanístics municipals contradictoris amb el Pla, recordant que aquest establia un creixement de 24.000 habitatges però que els plans d’ordenació urbana municipals, vigents en aquell moment, en preveien fins a 73.000. La plataforma citava com a exemple els creixements previstos pels planejaments de Rupià, del 227%, Foixà del 181% o Colomers del 130%, mentre que segons el Pla director havien de créixer únicament segons les necessitats internes. Per això demanava que s’establís un termini per modificar els plans municipals i adequar-los al Pla director i que es desclassifiquessin diverses urbanitzacions projectades com la de Sant Mori (mil habitatges) o la de Pau (doscents habitatges).

Respecte dels espais oberts, advertien que no es garantien diverses connexions ecològiques, com per exemple entre el PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el futur PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE PALS, EL MASSÍS DEL MONTGRÍ I LES ILLES MEDES. També reivindicaven la classificació com a sòl de protecció especial (i no només com a sòl de protecció preventiva) de diversos espais com les hortes de Vilabertran i Cabanes, les vinyes de Calonge i Vall-llobrega o l’entorn dels nuclis de Llofriu o la Bisbal d’Empordà.

En infraestructures, Salvem l’Empordà lamentava que el model projectat no suposava cap novetat respecte al que ja estava previst i alertava que plantejar l’estació intermodal de passatgers i el centre intermodal de mercaderies en pols oposats de Figueres implicaria una anella ferroviària de trenta quilòmetres al voltant d’aquesta ciutat.

Altres entitats també es van manifestar sobre el contingut de l’Avantprojecte i en van fer una valoració, en general, positiva. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va qualificar el document de “complet” i “innovador” perquè entrava en el terreny del planejament supramunicipal, però demanava que no es quedés només en recomanacions per a l’elaboració de planejaments municipals sinó que definís obligacions urbanístiques. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, va aplaudir la iniciativa, ja que, segons creia, havia incorporat part del discurs del sindicat sobre la preservació de l’espai agrari. Per la seva banda, el secretari general del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, Josep Donés, va assegurar que aquest gremi coincidia plenament amb la filosofia de l’Avantprojecte de potenciar les àrees urbanes i va demanar la modificació dels plans generals per incorporar-ne els criteris.

Finalment, Martí Sabrià, gerent de l’associació hotelera Costa Brava Centre, compartia l’objectiu del Pla de frenar les segones residències per tal de potenciar l’oferta hotelera i de desestacionalitzar el turisme.

Els plans directors urbanístics, complement del PDTE
El DPTOP va iniciar a partir del mes de maig els treballs per a l’elaboració de dos plans directors urbanístics, de manera complementària i articulada amb el Pla director territorial, per tal de concretar més l’ordenació d’alguns espais. El Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Figueres tenia com a objectius ordenar les infraestructures i el creixement urbanístic futur d’aquest sector i el Pla director urbanístic de la Serra de Rodes (Garriguella, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Vilajuïga i Roses) se centrava en el sòl no urbanitzat i tenia com a objectiu protegir i ordenar urbanísticament aquesta zona que fa de connector ecològic entre el massís de l’Albera, el cap de Creus i els aiguamolls de l’Empordà. Es preveia que poguessin estar enllestits entre el 2006 i el 2007.

El 14 de setembre va acabar el període per aportar suggeriments i peticions a l’Avantprojecte del PDTE. En total, se’n van presentar vuitanta-set (la major part d’ajuntaments), alguns dels quals anaven encaminats a demanar més protecció i altres a reclamar que s’hi facilités el desenvolupament urbanístic o que es donés més autonomia als municipis per planificar el territori. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va assegurar que es dialogaria i es negociaria a fons amb els agents que havien presentat suggeriments, encara que això suposés prorrogar l’aprovació del Pla diversos mesos. Amb tot, el DPTOP preveia resoldre les esmenes i aprovar inicialment el Pla director territorial de l’Empordà a principi de 2006 i de manera definitiva pocs mesos després.

Més informació
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati