Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Continuen els treballs d'elaboració del Pla director territorial de l'Empordà que ha de permetre coordinar l'ordenació territorial i urbanística dels municipis de l'Alt i el Baix Empordà i planificar-ne les infraestructures futures. El nou Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat assegura que el document tindrà una gran capacitat resolutiva incloent-hi normes d'obligat compliment pels ajuntaments, fet pel qual organitza unes breus sessions de participació ciutadana per a consultar els agents del territori. Salvem l'Empordà reclama que, mentre es redacta el Pla director territorial, es realitzi una moratòria dels projectes que puguin tenir un fort impacte ambiental i demana més participació ciutadana.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006

Des dels anys seixanta les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, a l'extrem nord-oriental de Catalunya, havien experimentat un fort creixement urbanístic lligat a l'auge del turisme i la construcció de segones residències. En els últims anys aquesta situació va començar a generar una forta preocupació en sectors ecologistes que, el juny de 2002, van constituir la plataforma Salvem l'Empordà. Protestaven per diversos projectes previstos com ara urbanitzacions residencials en espais oberts (CAMP DE GOLF I URBANITZACIÓ A VILANERA, PLA URBANÍSTIC DE CAP RAS, PLA URBANÍSTIC DE FLUVIANÀUTIC, PLA URBANÍSTIC DE LA PINEDA D'EN GORI, PLA URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL MOLÍ D'EN REIXAC, PLA URBANÍSTIC SAU 2 DE L'ARMENTERA, POUM DEL PORT DE LA SELVA, URBANITZACIÓ CLUB MÉDITERRANÉE DE CADAQUÉS), granges de porcs, CAMPS DE GOLF, la LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS i demanaven la redacció d'un pla director urbanístic per a ordenar projectes com la construcció de CENTRALS EÒLIQUES A L'ALT EMPORDÀ o el traçat d'infraestructures com ara el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT.

Una de les primeres reivindicacions fou l'elaboració d'un pla director territorial d'àmbit comarcal redactat a partir de criteris socials, econòmics, paisatgístics i culturals que garantissin la sostenibilitat de la comarca per a futures generacions.

El treball originari del Pla director territorial va néixer el setembre de 2002 amb la signatura d'un conveni entre el conseller de Política Territorial i Obres Publiques, Felip Puig (Convergència i Unió, CiU), i els presidents dels consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà, Jordi Cabezas i Josep Sala. L'objectiu del Pla era coordinar l'ordenació urbanística de les dues comarques i contenir les determinacions bàsiques pel que fa als espais oberts, les infraestructures i el desenvolupament urbà. Els treballs previs del document es van començar a elaborar el 2003.

El nou Govern revisa el funcionament del Pla
El mes de febrer de 2004 el secretari general per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, Oriol Nel·lo (Ciutadans per Canvi, CpC), va reiterar l'aposta del nou Govern de la Generalitat per l'elaboració del Pla director territorial. A més, va afirmar que, a diferència del pla impulsat per l'anterior Govern, que segons ell només pretenia definir els criteris principals sobre el creixement urbanístic, el nou pla tindria major capacitat resolutiva, incloent-hi normes d'obligat compliment per part dels ajuntaments i l'Administració autonòmica. D'aquesta manera, afirmava que els ajuntaments s'haurien d'adaptar als criteris del Pla director territorial a l'hora de redactar el seu planejament o les revisions i, en casos excepcionals, es podrien modificar o anul·lar planejaments urbanístics vigents. Es preveia que es pogués disposar d'un primer avenç del Pla a principi de 2005 i que s'aprovés definitivament a mitjan any.

A final de març Salvem l'Empordà va organitzar la Marxa per l'Empordà que tenia com a objectiu reclamar al nou Govern que el Pla director territorial es realitzés amb la màxima participació ciutadana i que, mentre no estigués elaborat, es realitzés una moratòria per a aturar tots els projectes que poguessin tenir un fort impacte. La marxa va consistir en un recorregut de 50 km durant dos dies entre la Bisbal d'Empordà i Figueres en què van participar unes quatre-centes persones.

Durant els mesos de març i abril es va celebrar el DEBAT COSTA BRAVA, a les conclusions del qual apareixia la necessitat d'aturar el ritme de creixement d'urbanització del litoral i apostar per un nou MODEL TURÍSTIC basat en la qualitat i el paisatge. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va assegurar que el Govern assumia com a seves les conclusions del Debat i que la redacció del Pla director territorial de l'Empordà respondria a aquests criteris.

D'altra banda, a final de maig, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER que preveia la classificació de 24.500 ha del litoral català com a sòls no urbanitzables i que englobava la gran majoria de sòls qualificats anteriorment com a sòls no urbanitzables i sòls urbanitzables no delimitats. A l'Empordà aquest Pla protegia espais no només de primera línia de mar sinó també de segona línia com la serra d'Albera, els camps agrícoles de Sant Pere Pescador i l'Armentera, les planes de Palafrugell o les terrasses agrícoles entre Palamós i Calonge.

Salvem l'Empordà celebra un referèndum sobre el Pla director territorial
El 13 de juny Salvem l'Empordà va organitzar un referèndum a l'Alt i el Baix Empordà, coincidint amb la celebració de les eleccions europees, per tal de conèixer l'opinió dels ciutadans sobre el Pla director territorial. Es van instal·lar un total de cinquanta urnes en quaranta-quatre localitats de l'Empordà i la participació final fou de 5.749 persones. D'aquestes, un 97% considerava necessària la planificació global de l'Empordà a través del Pla director, un 98% creia que aquest s'havia de realitzar amb el màxim de participació ciutadana i un 97% es mostrava a favor de l'establiment d'una moratòria urbanística fins que no s'aprovés definitivament el Pla.

Un dels portaveus de la plataforma, Lluís Benejam, va mostrar la seva satisfacció per la participació i va assegurar que els resultats serien enviats al DPTOP per tal d'aconseguir que es decidís «a suspendre les llicències urbanístiques durant la redacció del Pla director». Com a mínim demanaven que no es poguessin modificar sòls no urbanitzables i que s'aturessin les revisions dels plans que estaven en marxa.

El secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, va descartar l'aplicació d'una moratòria en considerar-la inviable ja que, a parer seu, comportaria un cost econòmic molt elevat. No obstant això, assegurava que els projectes que fossin contradictoris amb la filosofia del Pla director es podrien frenar, de manera individualitzada, en passar per la Comissió d'Urbanisme. D'altra banda Nel·lo afirmava que la participació ciutadana en l'elaboració del Pla s'iniciaria amb els debats, que es desenvoluparen durant la tardor i que van ser encarregats a la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, als quals es convidà tots els sectors socials implicats.

S'inicien els debats de participació
El mes d'octubre van començar les sessions de participació dels debats territorials que estaven coordinats pels professors de geografia de la Universitat de Girona, Mita Castañer i Joan Vicente.

El primer debat es va realitzar a Palafrugell i va comptar amb la participació, entre altres, de Juli Esteban, director del Programa per al Planejament Territorial de la Generalitat; Joan Fortuny, coordinador del Pla director territorial; Salvador Calabuig, geògraf, i Xavier Canosa, arquitecte. Durant el debat van intervenir també membres d'entitats ecologistes que van reclamar que la participació ciutadana no es limités únicament a aquestes sessions participatives.

La segona sessió es va celebrar a Figueres el 13 d'octubre. Van parlar, entre altres, José Antonio Donaire, doctor en geografia per la Universitat de Girona; Josep Quer, historiador, i Joan Falgueras, arquitecte. També hi va intervenir el director del Programa de planejament territorial, Juli Esteban, que va afirmar que el Pla director hauria de frenar la creació de segones residències i que caldria cercar alternatives com la reutilització d'habitatges desocupats. No obstant això, va remarcar que aspectes com noves línies elèctriques, presons o abocadors no estarien previstos en aquest Pla i que serien objecte d'altres estudis específics. Durant el debat, Salvem l'Empordà va reclamar que es fixessin quotes anuals de creixement urbanístic per a cada municipi, proposta que fou ben rebuda per Juli Esteban. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Girona va reclamar la potenciació i millora de les infraestructures i Unió de Pagesos va reivindicar el paper del pagès en la configuració del paisatge.

A part dels debats es va constituir també una comissió de participació local integrada per representats dels ajuntaments i dels consells comarcals que es va reunir el 3 de novembre de 2004 a Sant Feliu de Guíxols amb l'assistència dels alcaldes de les principals poblacions de l'Alt i el Baix Empordà. Malgrat que tots els alcaldes i regidors estaven a favor de limitar el creixement urbanístic a través del Pla director, es mostraven preocupats per la repercussió que aquest fet podria tenir sobre les finances municipals.

Salvem l'Empordà inicia una campanya de participació paral·lela
Paral·lelament, la plataforma Salvem l'Empordà va iniciar el 19 d'octubre un cicle de xerrades per tal de recollir opinions de la societat de l'Alt Empordà pel que fa al Pla director territorial de l'Empordà. La campanya de participació, amb el lema «Parla!»,, va consistir en vuit xerrades en diferents municipis i setze trobades amb diferents sectors de l'àmbit social, econòmic, polític i ambiental on van participar prop de cinc-centes persones. Salvem l'Empordà assegurava que els debats organitzats pel Departament de Política Territorial no havien tingut una veritable voluntat participativa.

La campanya va finalitzar el 3 de desembre, amb la creació d'una taula multisectorial que tenia com a objectiu discutir els diferents temes que havien preocupat més durant la campanya de participació. Hi van intervenir Xavier Canosa, de la delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Josep Donés, secretari general del Gremi de Constructors i Promotors d'Edificis de Girona; Narcís Poch, d'Unió de Pagesos, i Anna Albó, de Salvem l'Empordà.

De tot aquest procés participatiu, en van sortir una sèrie de conclusions que van ser resumides en deu punts. Entre aquestes destacava la necessitat de marcar un llindar de creixement urbanístic per municipi, limitar les segones residències, afavorir els creixements a l'entorn del nucli urbà i potenciar la rehabilitació. També es reclamava que l'aigua i els residus fossin tractats com a elements fonamentals en el Pla director, que es potenciés l'activitat agrícola com a activitat econòmica i conservadora del territori i que es millorés el transport públic i el tren de rodalies. Salvem l'Empordà va afirmar que aquestes conclusions serien incloses en les al·legacions que faria al Pla director.

El Pla director del sistema costaner protegeix sòls urbanitzables de l'Empordà
D'altra banda, el mes de novembre el DPTOP va aprovar els objectius i criteris de la segona part del Pla director del sistema costaner que es referia als sòls urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat. De les 211 unitats estudiades, el Pla en protegia cinquanta, mentre que la resta mantenia la qualificació prèvia. D'aquests cinquanta un total de catorze se situaven a l'Empordà, en els municipis de Portbou, Llançà, Cadaqués, Sant Pere Pescador, Begur, Palafrugell, Calonge i Sant Feliu de Guíxols. Aquests sòls havien de «ser objecte d'una especial protecció establint la regulació normativa necessària per a la protecció i posada en valor de les condicions necessàries per al manteniment dels seus valors ambientals i paisatgístics».

El 30 de desembre el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, assegurava que a primers del 2005 es presentaria un avantprojecte del Pla director que es faria arribar als ajuntaments, consells comarcals, organismes, entitats i associacions, que disposarien de dos a tres mesos per fer-hi suggeriments. La intenció del Govern era aprovar inicialment el document el mes de juny i de manera definitiva a la tardor, després de deixar un període de dos a tres mesos per fer al·legacions. Salvem l'Empordà valorava positivament que la tramitació permetés aportar-hi suggeriments abans de l'aprovació inicial però reiterava que calia acompanyar-la de mesures concretes i provisionals per evitar que durant aquest procés es realitzessin actuacions contradictòries amb el Pla.

Més informació
www.gencat.net/ptop
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada