Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'ALT PENEDÈS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2005

S'inicia el procés de participació i discussió de propostes del Pla director territorial de l'Alt Penedès impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en col·laboració i coordinació amb el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Algunes entitats ecologistes critiquen la manca d'informació i transparència. A la darreria d'any es presenta a tots els ajuntaments un esborrany de l'avanç de pla perquè s'hi pugui fer esmenes. Per al 2006 s'esperava l'aprovació d'aquest document.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2008

La comarca de l’Alt Penedès està situada a la plana del corredor prelitoral, entre les comarques del Garraf, el Baix Llobregat, l’Anoia i el Baix Penedès, en l’àmbit d’influència de la Regió Metropolitana de Barcelona. El vi i el cava són el principal motor econòmic d’una zona que suporta, des de fa uns anys, una creixent pressió urbanística, industrial i demogràfica que ha implicat una important transformació dels usos del sòl.

Les singularitats de la comarca, l’existència d’iniciatives com la CARTA DEL PAISATGE entre altres estudis territorials, a més de la voluntat explícita del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), van conduir la Generalitat a endegar la redacció del Pla director territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) l’any 2002 amb l’objectiu de definir unes directrius de creixement i d’usos i preservar la comarca fent compatible el conreu de la vinya amb les dinàmiques metropolitanes.

Durant el 2003 i 2004 se’n va redactar la diagnosi i es va crear la Comissió de Seguiment en el si del CCAP, dirigida pel seu gerent Jordi Cuyàs Soler. A començament de 2005 es va iniciar la redacció de l’avanç del pla, tutelat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), amb la participació de bona part dels agents implicats. L’equip redactor* es va constituir a partir d’un conveni entre el DPTOP i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sota la direcció de Juli Esteban i Noguera, director del Programa de Planejament Territorial i coordinat per Josep Maria Carrera coordinador del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), per tal de garantir la compatibilitat amb aquest.

Primera fase del Pla director: debats públics
A mitjan febrer el CCAP va convocar els veïns a participar en el procés de debat sobre els diferents temes clau de la comarca que tindria lloc durant els mesos següents.

Les jornades es van organitzar en dues fases: una primera en la qual es van debatre temes sectorials d’interès per a la comarca, i una segona on es van exposar les conclusions i un primer esborrany de propostes als diferents municipis.

La primera de les sessions es va celebrar el 17 d’aquell mes amb una participació de cent vint assistents. Es van tractar qüestions polèmiques a la comarca com els CENTRES PENITENCIARIS DE SANT JOAN SAMORA (SANT LLORENÇ D’HORTONS) I DE LA GRANADA, les dificultats econòmiques del sector vitivinícola o la inversió público-privada en projectes comarcals –com la remodelació del Museu del Vi de Vilafranca. El llavors president del CCAP, Lluís Valls Comas, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va explicar que “el major repte del Pla director és que la comarca sigui capaç de desenvolupar- lo dins del consens i sense ignorar l’autonomia dels municipis”.

Durant la primavera, es van celebrar tres sessions més de debat: la celebrada el 28 d’abril, va estar orientada l’entorn de l’economia de la comarca, i es va centrar en la logística i l’organització del sistema productiu; el 12 de maig es va abordar el patrimoni cultural com a garantia d’identitat del territori i, finalment, la tercera sessió, del 26 de maig, va tractar les infraestructures de mobilitat de la comarca.

Abans de l’estiu, el llavors vicepresident del CCAP, Ramon Xena Pareta (ERC)**, va convocar el consell d’alcaldes per presentar-los un esborrany dels primers resultats del Pla com a base per començar la segona fase del debat participatiu, que s’hauria de produir a partir de setembre.

Presentació als ajuntaments de la proposta de l'avantprojecte del Pla
L’avanç del PDTAP és un document de treball que se sotmet a la consideració dels ajuntaments, entitats i persones interessades del territori. Inclou una diagnosi de la situació del territori i un avanç de propostes sobre els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de mobilitat.

El 26 de setembre es va exposar a Sant Sadurní d’Anoia el primer avantprojecte del Pla. Posteriorment s’exposà també a Vilafranca del Penedès, Gelida, Santa Margarida i els Monjos i Sant Martí Sarroca. A partir de llavors es va donar un termini de tres mesos perquè els ajuntaments, les entitats i els ciutadans poguessin aportar suggeriments a l’Avantprojecte de pla director.

Alguns agents socials critiquen la manca d'informació
La plataforma ecologista Salvem el Penedès, que va néixer com un grup d’oposició al projecte de pas de l’AUTOVIA B-40, QUART CINTURÓ a la comarca i que ha actuat contra la base de manteniment del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) A VILAFRANCA , va criticar en repetides ocasions la manca d’informació sobre el contingut del Pla. El grup va alertar a començament d’any que estaven valorant de “manera seriosa abandonar el Consell Ecosocial”. També l’associació Marca Penedès, que es va constituir el 2003 amb l’objectiu de protegir l’espai agrari del Penedès històric com a bé patrimonial i social, es va declarar insatisfeta amb el Pla, atès que consideraven que ni aquest ni la Carta del paisatge complien les seves expectatives. “Per ser útils, aquests documents haurien de cobrir el conjunt del territori, que és el de la DO, no només l’Alt Penedès”, opinava Francesc Ventura, un dels portaveus del col·lectiu.

Propostes de l'avanç del Pla director de l'Alt Penedès
Les propostes d’actuació plantejades al PDTAP s’organitzen al voltant de tres àmbits: el Sistema d’infraestructures, el Sistema d’assentaments i el Sistema d’espais oberts. Per a cada un d’aquests temes es plantegen objectius i criteris que hauran de ser previstos als plans d’ordenació urbanística municipal (POUM).

Entre les qüestions més rellevants proposades al Pla, cal destacar el desdoblament de la carretera N-340 des de Vilafranca fins a Martorell, amb un traçat paral·lel a la línia d’alta velocitat. En arribar a Martorell enllaçaria directament amb l’AP-2. També inclou la creació de la LÍNIA FERROVIARIA ORBITAL VILANOVA-MATARÓ amb estacions a Vilanova i la Geltrú, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès. Xena va apuntar que “l’aposta per un servei de transport públic eficient implica construir una línia amb freqüència de metro que no superi els deu minuts fins als Monjos”. En aquest sentit, es preveu que Vilafranca tingui en el futur fins a tres estacions de ferrocarril, a més de les estacions de regionals i rodalies: una d’aquestes hauria de donar servei als polígons industrials.

També es proposen graduacions de creixement i estratègies específiques per a cadascun dels assentaments, agafant com a base l’anàlisi i la classificació dels mateixos. Pel que fa al sistema d’espais lliures, el PDTAP protegeix especialment una superfície aproximada de 55.600 ha, un 93% del total de la comarca. En general, els municipis amb més quantitat de superfície de protecció especial d’interès natural o ambiental són els situats a la perifèria de la comarca, on predominen els espais arboris i arbustius especialment dels municipis perifèrics.

Calendari d'aprovació
Ramon Xena va demanar a tots els ajuntaments la revisió del document durant el mes de novembre per fer l’aprovació de l’avanç, que faria efectiva la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana a final de gener de 2006. Segons va explicar, a finals d’aquest mes, un cop publicat el text al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), estava previst obrir un darrer període per formular observacions i suggeriments, els quals havien de ser tinguts en compte per a l’elaboració del projecte de pla que serà objecte de tramitació.

A començament de gener de 2006 n’estaven previstes exposicions i sessions públiques de debat a Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Gelida i Sant Martí Sarroca.

Més informació
www.ccapenedes.com/prespd.htm
www.ccapenedes.com

*L’equip redactor està format per diversos professionals: De la UPC–CCRSarq: Isabel Castiñeira i Miquel Corominas, doctors arquitectes, Sara Mas, arquitecta i Pau Palomer, estudiant d’arquitectura. D’Estudi DTUM: Albert Cortina, advocat. D’EXMF: Xavier Mayor, Doctor en Biologia, Roser Pont i Júlia Barba ambientòlegs. De la UdG: Josep Gordi, geògraf. I Ricard Belmonte, biòleg, màster en Ecología, Raimon Roda, enginyer agrònom.

**Va ser nomenat president del Consell Comarcal el 21 de juliol de 2005 en substitució de Lluís Valls.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati