Dissabte 24 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'ALT PENEDÈS
Maria Herrero i Manuela Tomàs

Actualitzat a 31/12/2003

Comencen els treballs previs a la redacció del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. Després de la presentació del treball de diagnosi i dels primers debats, el nou govern del Consell Comarcal de l’Alt Penedès emprèn novament els treballs per redactar el document que definirà el model de desenvolupament de la comarca per als propers anys.

Articles posteriors 2004, 2005, 2008

La redacció del Pla director de l’Alt Penedès partia d’una presa de consciència, per part de diversos agents de la comarca, del fet que, aquests darrers anys, els processos d’expansió de la metròpoli barcelonina generaven transformacions cada vegada més importants pel que fa als usos del sòl de la comarca de l’Alt Penedès.

Proposta de moratòria prèvia a l’aprovació del Pla director
El mes de febrer del 2002, la Coordinadora de Grups Ecologistes del Penedès (formada pels grups ADEMA-Sant Sadurní, Col·lectiu Ecologista Bosc Verd-Alt Penedès, AVET de Torrelavit, Plataforma Ciutadana per a la Salut i el Medi Ambient dels Monjos, Grup de Medi Ambient de Subirats, ADARM de Sant Pere de Riudebitlles i el GEVEN-Baix Penedès), amb el suport de la Plataforma Aturem Can Joncoses de Gelida i el Col·lectiu d’Afectats per la Zona Industrial de Serra de Baix de Sant Martí Sarroca, van presentar a tots els ajuntaments de la comarca de l’Alt Penedès i al Consell Comarcal de l’Alt Penedès una moció en què es demanava als ens locals de la comarca l’establiment d’una moratòria urbanística provisional a l'aprovació i creació de més polígons industrials, de noves infraestructures i d'altres projectes que poguessin afectar directament el territori.

La demanda de moratòria provisional, que va rebre el suport de diversos grups i entitats de la comarca, des d’agrupacions ecologistes i culturals fins a grups d’empresaris vitivinícoles, tenia l’objectiu d’evitar processos irreversibles al territori mentre s’iniciaven els treballs de redacció d’un pla director.

Poc després, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès va aprovar amb la unanimitat de tots els grups polítics la moratòria urbanística a tots aquells projectes que poguessin tenir un impacte sobre el medi de l’Alt Penedès. El Consell Comarcal no era l’administració competent per declarar la moratòria urbanística i aquesta es va fer efectiva, amb alguna excepció, gràcies al consens dels diversos ajuntaments i als diferents agents socials que l’havien promogut. La moratòria urbanística havia de permetre consensuar el model territorial, redactar el pla director de la comarca i revisar els plans generals municipals per adaptar-los al futur pla director que s’elaboraria en paral·lel al Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità.

Inici dels treballs de redacció del Pla director de l’Alt Penedès
La redacció del Pla director va anar a càrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i d'una comissió tècnica formada pels ajuntaments, entitats i agents socials de la comarca. El Pla director havia de definir les directrius per a un creixement de la comarca que fes compatible els nous usos industrials i residencials amb el manteniment dels sòls agrícoles i que donés resposta a les necessitats territorials actuals i futures de l’Alt Penedès. Els objectius de redacció del Pla definien el model futur a partir de la idea d’un model d’equilibri entre el creixement, l’economia i la qualitat de vida i feien atenció als possibles creixements sobtats, tant demogràfics com econòmics, o a la priorització del sector residencial en detriment dels sectors productius que es definien com aquells que haurien de garantir el futur de la comarca.

El procés previ a la redacció del futur pla director, iniciat el 2002, fou l’elaboració, per part de la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d’una diagnosi que analitzava les principals característiques físiques i ambientals de la comarca.

La diagnosi de la comarca
El mes d’abril del 2003 fou presentada la diagnosi al Consell Comarcal de l’Alt Penedès i als ajuntaments i diverses entitats de la comarca. Les principals conclusions de la diagnosi feien referència a l’evolució dels usos del sòl, al creixement demogràfic de la comarca, al posicionament respecte dels eixos de comunicació, a la mobilitat i a les tendències ocupacionals. Els treballs preliminars de presentació del Pla director esmentaven el repte de contenir la pressió industrial, urbanística i demogràfica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que la comarca suportava.

La premsa es va fer ressò, durant el darrer any, de la proliferació de polígons industrials i altres intervencions que evidenciaven la prolongació de la influència de l’àrea metropolitana.

El estudis presentats descrivien la comarca de l’Alt Penedès com un territori pla on un 64% tenia un pendent inferior al 20%. Segons les dades del 1997, la vinya ocupava a la comarca 23.103 ha, el 39% de la superfície total, i els sòls forestals, 27.843 ha, és a dir, un 47%. Les superfícies urbanitzades sumaven el 7%. L’ Alt Penedès era, segons el treball de diagnosi, la comarca de l’àmbit metropolità amb el percentatge més alt de superfície agrícola.

Des de la perspectiva del planejament, el conjunt dels sòls urbans i urbanitzables també sumaven el 7% de la superfície comarcal, mentre que aquest percentatge era del 20% en el conjunt de les comarques metropolitanes i del 5% en el total de Catalunya. L’ estudi va destacar que al llarg dels darrers deu anys s’havia intensificat notablement l’activitat urbanística i constructiva: s’havien desenvolupat cinquanta-tres sectors de sòl urbanitzable, vint-i-vuit d’ús residencial, vint-i-tres d’ús industrial i dos d’ús mixt. Es van comptabilitzar 2.118 activitats periurbanes en sòl no urbanitzable que ocupen 1.100 ha més i que en general no tenen la integració desitjada en el paisatge. Només un 6% dels espais oberts de la comarca formaven part de les superfícies incloses al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

L’estudi esmentava que l’Alt Penedès produïa el 99% del cava català i conservava un entorn de característiques rurals coherent, on la xarxa de camins rurals i ramaders articulaven els sòls dels espais oberts. Les dues unitats de paisatge més significatives eren la de la plana central, caracteritzada per la vinya i per ondulacions suaus del terreny, i la de l’eix Bitlles-Anoia, amb un relleu més marcat, solcat per cursos intermitents d’aigua. Aquestes dues grans unitats també es corresponien, a grans trets, amb els dos sistemes urbans que gravitaven a l’entorn de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.

El període 1996-2000 es va presentar caracteritzat per una acceleració del creixement demogràfic, superior a la dinàmica del conjunt metropolità, amb uns augments entorn de les 2.000 persones anuals que provenien principalment de la resta de Catalunya. Sant Sadurní i Vilafranca concentraven el 41% de la població. El creixement s’havia concentrat als municipis propers al Baix Llobregat i als que estaven més ben connectats als grans eixos de comunicacions. En alguns municipis es detectava que el creixement demogràfic mantenia una relació amb la transformació de segones residències a primeres. L’ anàlisi de les tendències ocupacionals dels diferents sectors econòmics feia evident el fort component agrícola, atès que una part dels llocs de treball del sector industrial pertanyia a l'agroindústria, per bé que el sector serveis també participava en la creació de llocs de treball.

Les conclusions presentades insistien en la posició estratègica de la comarca, situada en l’eix entre el sud peninsular i Europa, pròxima a Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat. Es constatava que aquesta posició i la diferència de preus del sòl en comparació amb els àmbits metropolitans veïns feia que la comarca fos percebuda com un lloc d’inversió preferent per a molts promotors. Els tres grans eixos de comunicació viària cap a l’exterior eren l’A-7, la N-340 i el ferrocarril. La carretera Manresa-Igualada-Vilafranca–Vilanova i l’eix del riu de Bitlles estructuraven l’interior de la comarca que també tenia una xarxa radial en relació amb Vilafranca. Entre els viatges de mobilitat obligada que la comarca generava cap a l’exterior, més d’un 50% tenien el Barcelonès per destí i un 67% es realitzaven amb transport col·lectiu.

La diagnosi fa aparèixer les primeres propostes de creixement futur per a la comarca
Per una banda, el mes d’abril, el conseller de Política Territorial, Felip Puig, va declarar que l’Alt Penedès era una de les comarques de Catalunya amb més bones condicions per incorporar part de les necessitats de creixement que tenia l’àmbit metropolità, tot constatant que les comarques del Baix Llobregat, el Vallès o el Maresme, ja n’haurien assolit el límit. Segons el conseller, calia que la segona corona pogués conduir les pressions assegurant-ne l’equilibri i que el nou Pla director i el Pla territorial parcial metropolità fossin les eines que ho permetessin.

Angèlica Rodríguez (Convergència i Unió), presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès fins a mitjans de l’any 2003, defensava també que la comarca no podia renunciar a les transformacions, ja que això perpetuaria el fet que fos una de les comarques catalanes amb menor creixement. Afirmava que s’hauria de trobar la fórmula perquè els pagesos poguessin preservar les vinyes, la indústria trobés el seu lloc i el paisatge no en resultés afectat. La seva proposta es fonamentava en la idea que l’Alt Penedès esdevingués durant els propers anys un punt d’atracció per als turistes que es concentren a Barcelona, al Garraf i a la zona del Tarragonès i el Baix Penedès, sense que això impliqués haver de fer grans infraestructures, tot imitant el model francès, segons el qual el vi i el cava es converteixen en elements d’atracció.

Per altra banda, els sindicats agraris Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) també van crear l’associació de caire conservacionista Terra Vitium. Terra Vitium va contribuir a crear una altra associació que unia diferents agents de la comarca: Marca Penedès, l’objectiu de la qual era potenciar i preservar el paisatge agrari de la comarca.

L’Associació per al Desenvolupament de l’Ecoparatge de la Marca Penedès proposava un model territorial on el Penedès esdevindria el camp de Barcelona. Proposaven basar el model territorial en la vinya, com a senyal d’identitat i referent patrimonial, per poder crear projectes que permetessin mantenir el paisatge sense renunciar al benestar, al creixement econòmic i al desenvolupament industrial. Marca Penedès treballava amb diversos objectius: reclamar l’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge ratificat pel Parlament de Catalunya el 2001 i de l’Agenda 21, presentar la candidatura de Marca Penedès davant la UNESCO per aconseguir tenir un espai agrícola reconegut com a patrimoni cultural mundial, garantir la producció agrícola integrada i la qualitat de la verema, garantir la conservació d’espais silvestres i restes històriques així com elaborar estratègies per apropar la població a l’agricultura.

La Patronal del Vi del Penedès (Uvipe) també volia frenar els impactes que els grans polígons industrials creaven al paisatge agrari. Per aquest motiu va acordar col·laborar amb l’Ajuntament de la Granada per accelerar el desenvolupament d’una actuació d’integració paisatgística del polígon industrial del municipi, un dels que tenien major impacte visual a la zona.

Es reprenen els treballs de redacció del Pla director
El mes de setembre, el nou govern del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, constituït pel Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, es va reunir per primera vegada amb els tècnics municipals d’Urbanisme per emprendre novament la redacció de l’estudi del Pla director. El nou president del Consell Comarcal, Lluís Valls, va iniciar un seguit de reunions amb tots els alcaldes de la comarca per conèixer els problemes i les necessitats de cada municipi i començar a establir les bases sobre el model territorial que necessitava desenvolupar l’Alt Penedès. El nou govern del Consell va declarar que es proposava començar de nou els treballs de redacció del Pla director i que aquest seria un dels temes prioritaris del nou govern. El pacte entre el PSC i ERC va incorporar el compromís de defensar el pes del sector vitivinícola a la comarca. Tanmateix, per a Lluís Valls, no es podia, però, deixar de banda el fet que l’Alt Penedès, situat entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona, estava rebent pressions que generarien un fort impacte tant des del punt de vista econòmic com ambiental.

Al novembre, representants del nou Consell Comarcal i del Departament de Política Territorial es van reunir, per primer cop amb la finalitat d’establir les línies de treball de la Comissió de Seguiment del Pla director. Segons els membres de la Comissió, el document tindria dues prioritats: per una banda, establir la capacitat d’acollida de població i d’activitat (econòmica, industrial) del territori de l’Alt Penedès. Això serviria per fer una previsió de la quantitat de sòl urbanitzable, industrial i agrari necessari. I, per l'altra, es proposaria delimitar uns espais que podrien ser protegits tant pel seu interès natural com agrícola.

A la darreria del 2003 el Pla director de la comarca de l’Alt Penedès era en procés d’elaboració i se'n podia consultar la diagnosi.

Més informació
www.ccapenedes.com/prespd.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada