Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR SUPRAMUNICIPAL DE SOSTENIBILITAT DE L'ALT PENEDÈS
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2005

La Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès va elaborar el Pla director supramunicipal del sòl no urbanitzable per tal de preservar els recursos naturals i els valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals de la zona. Es tracta d'un estudi que planteja una planificació conjunta de tots els municipis que integren la Mancomunitat, per tal d'obtenir una visió general del territori. Aquests municipis hauran d'incorporar els continguts del Pla dins dels seus planejaments municipals, ja que aquest document no té caràcter normatiu.

La comarca de l’Alt Penedès està situada en la plana de la Depressió Prelitoral, limitada al nord per les serres d’Ancosa i Mediona i al sud pel massís del Garraf i la serralada d’Ordal. Els usos del sòl es distribueixen en tres franges. Les serralades del nord són majoritàriament forestals, mentre que a la plana es produeixen els cultius de secà que rivalitzen amb els usos residencials i industrials i a les serralades del sud, els usos tornen a ser forestals amb presència d’urbanitzacions aïllades.

Situada a l’extrem nord de la comarca, la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès (MAP) està formada pels municipis del Pla del Penedès, Gelida, Puigdàlber, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia, Torrelavit i Subirats. Té una extensió de 17.394 ha i una població de 28.528 habitants segons el padró de 2005. Els sòls agrícoles suposen el 47% de la superfície total de la MAP i el conreu predominant és la vinya, que ocupa el 78% dels sòls agrícoles de l’àmbit. El Penedès produeix el 98,9% del cava de Catalunya i el 98,4 % del cava espanyol.

La MAP va presentar, l’octubre de 2005, el Pla director supramunicipal de sostenibilitat de l’Alt Penedès. Aquest Pla, segons explica el president de la Mancomunitat i alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Joan Amat i Solé (Convergència i Unió, CiU), “ha de servir per marcar clarament les àrees que s’han de preservar i unificar les normatives de protecció dins del sòl no urbanitzable”.

Antecedents del Pla
La situació de l’Alt Penedès dins del corredor Prelitoral i la seva proximitat a la conurbació de Barcelona han convertit aquesta comarca en un territori molt adequat per a la localització d’infraestructures de pas i polígons d’activitat econòmica. Aquests usos transformen el paisatge tradicional de la vinya. El Consell Comarcal i plataformes com Salvem el Penedès s’han oposat reiteradament a diverses actuacions a la comarca com el desdoblament de l’N-340, L’AUTOVIA B-40. QUART CINTURÓ, ELS CENTRES PENITENCIARIS DE SANT LLORENÇ D’HORTONS I LA GRANADA i la transformació de la vinya en usos industrials. Amb l’objectiu de garantir una gestió sostenible del territori i millorar la qualitat de vida es va desenvolupar el Pla director supramunicipal de sostenibilitat de l’Alt Penedès. En aquest sentit, aquest àmbit ja disposava d’altres plans amb visió supramunicipal, com ara el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS (en elaboració), la CARTA DEL PAISATGE i el Pla estratègic de l’Alt Penedès.

Objectius i propostes del Pla
L’objectiu del Pla va ser identificar els valors productius, ecològics, ambientals, patrimonials i del paisatge del sòl no urbanitzable en l’àmbit de la MAP, amb la finalitat de protegir- los i incorporar les propostes dins els plans urbanístics dels municipis. El document es va estructurar en memòria, fitxes descriptives d’elements, proposta d’espais amb valor i proposta de normes urbanístiques.

Es van analitzar aspectes relacionats amb la geologia, hidrologia, riscos geològics, usos del sòl, vegetació, espai forestal, espai agrari, hàbitats, zones de significació faunística, connectivitat, patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic i paisatge.

Es van cartografiar i elaborar un conjunt de fitxes de les masies i nuclis, dels jaciments arqueològics, dels jaciments paleontològics i de les deu unitats de paisatge en què es divideix l’àmbit.

Per tal d’aconseguir una planificació sostenible del territori, es van identificar els espais que caldria protegir i conservar a llarg termini i es van elaborar els mapes següents: espais d’alt valor forestal, sistema de connectors, mapa de riscos, proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, espais d’interès agrari, aqüífers d’alt valor, àrees d’interès faunístic, xarxa de camins històrics i espais d’interès hidrogeològic. Un cop feta aquesta anàlisi es podran determinar les possibilitats de desenvolupament del sistema i identificar els espais que poden ser susceptibles d’admetre creixements urbans sense que això representi una pèrdua dels recursos i valors del territori.

A la proposta de normes, l’ordenació es va realitzar mitjançant la qualificació urbanística del sòl en àmbits, espais, xarxes i zones. Es van delimitar cinc àmbits que abasten tot el sòl no urbanitzable i que s’identifiquen com àmbit d’alt valor ambiental i patrimonial, àmbit d’interès estratègic, àmbit de prevenció de riscos, àmbit de prevenció d’interès supramunicipal i àmbit de prevenció d’interès municipal. Cada un d’aquests àmbits correspon a una de les categories del sòl no urbanitzable dels plans territorials parcials. Els àmbits es subdivideixen en espais i aquests en zones. A cada àmbit, espai i zona es proposen restriccions concretes per tal d’evitar la proliferació d’activitats que atemptin contra la natura, el paisatge o el patrimoni de l’indret. Dins de les xarxes s’inclouen la xarxa de camins històrics, ramaders, veïnals, turístics i estructuradors del territori, i també masies, fonts i patrimoni.

Activitats de difusió del Pla
Les institucions impulsores de Pla, Mancomunitat, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona, juntament amb l’equip redactor, es van proposar desenvolupar una estratègia de participació ciutadana que permetés donar a conèixer l’estudi i canalitzar les aportacions dels diferents agents socials. En aquest sentit es preveu portar a terme presentacions públiques del Pla als nou municipis, difondre’n l’estudi als domicilis mitjançant un butlletí i un CD, muntar una exposició itinerant pels nou municipis i publicar una pàgina web.

Amb la presentació del Pla el mes d’octubre, es va iniciar el procés de participació ciutadana, que es preveu que finalitzi a final de gener de 2006, data en la qual està prevista la presentació de les conclusions finals de l’estudi i les propostes ciutadanes. A partir d’aquest moment es trametrà a tots els ajuntaments perquè ho introdueixin als seus planejaments municipals.

Per tal de garantir el compliment dels criteris del Pla, la Mancomunitat té prevista la creació d’una entitat supramunicipal de seguiment, Custodia del territori, formada per ajuntaments, administracions supramunicipals, propietaris privats i ciutadans.

Més informació
213.195.75.242/mmap/projecte.htm
213.195.75.242/mmap/cartografia.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès
Fotogaleria relacionada