Divendres 23 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS D'ESQUÍ
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2006

El juny de 2006 els màxims responsables del Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenten l'esperat Pla director de l'esquí 2006-20011, que el Govern feia vora dos anys que redactava. El projecte preveu la creació de tres grans àrees esquiables al Pirineu, distribuïdes entre la Cerdanya (amb la unió de la Masella i la Molina); Vall d'Aran i nord del Pallars Sobirà (Baqueria-Beret); i l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà (amb Boí Taüll i Vall Fosca). El Pla és ben rebut pel sector directament implicat però no agrada a les entitats ecologistes.


Fins que el Pla director de l'esquí no va ser presentat, les notícies sobre demandes d'ampliació de les estacions s'havien anat succeint, en bona part induïdes per un any sense neu que havia alertat el sector. Ja durant el 2005 les estacions D'ERA TUCA, BOÍ-TAÜLL i LA VALL FOSCA  havien presentat llurs peticions d'ampliació, les aprovacions de les quals estaven supeditades a les directrius i a les perspectives de creixement que el Pla director de l'esquí havia de donar.

Les estacions demanen ampliar els seus dominis esquiables
La intenció de construir el complex turístic Vallfosca Mountain Resort per l'empresa Vallfosca Interllacs era coneguda des de l'any 2003. El projecte havia anat avançant amb detractors i defensors. Els primers criticaven i temien les suposades finalitats especulatives sense un autèntic pla de desenvolupament integral de la vall. Les entitats representants dels interessos opositors eren l'associació Vall Fosca Activa, a més de diverses entitats ecologistes com Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i la Institució de Ponent per la Conservació de l'Entorn Natural (IPCENA). Els defensors argumentaven en favor de les obres la pèrdua de pes de l'agricultura i de la població a la vall. En contraposició, recolzaven el projecte bona part dels veïns de la vall, la Diputació de Lleida i tots els grups parlamentaris, tret d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).

L'estació de la Tuca, tancada des de 1982, també tenia en projecte la creació d'un complex residencial i hoteler a peu de pistes.

El 17 de gener, l'Ajuntament de Boí presentava el suport a la petició de l'empresa de Boí-Taüll Resort d'ampliar l'estació cap a Aigüestortes coneixedors de la voluntat del govern de concedir l'ampliació del domini esquiable a l'estació de la vall Fosca. L'estudi d'ampliació fet per Ramon Ganyet oferia dues possibilitats: per la zona de Moror i vall de Rus –que afectava la zona perifèrica del PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES – o per la de Durro.

Pel que fa a L'ESTACIÓ DE BAQUEIRA-BERET, la construcció d'un complex hoteler i residencial a cota 1.500 estava avançant segons els terminis previstos. La polèmica ampliació de les pistes que s’havien de fer en territori classificat dins la categoria europea XARXA NATURAL 2000 havia trobat l'oposició de la Unió Europea UE i del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i també de grups ecologistes. Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) s'al•ludia al fet que, en benefici de la seguretat jurídica, calia tirar endavant aquesta ampliació i que se’n limitaria molt el creixement o en quedaria molt condicionat als límits de la Xarxa Natura 2000 per a futures ampliacions.

Els trets principals que defineixen el pla director
El Pla director de es estacions d’esquí va ser presentat al públic el 2 de juny a Talarn a la seu de la delegació a l'Alt Pirineu i Aran del Govern de la Generalitat, en presència del conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, del delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, i del secretari per la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel•lo.

Els objectius principals del pla eren impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya, aportar un marc regulador clar i estable, ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector, assegurant-ne així la viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques. Per tal d’aconseguir aquestes fites, el pla director incloïa quatre estratègies, que contenen deu programes i divuit accions concretes. S'havia previst un pressupost per valor de 71,4 MEUR, dels quals 31,4 MEUR corresponien a subvencions i a accions directes dels departaments i 40 MEUR, a la concessió de crèdits.

Entre les actuacions s'incloïen iniciatives com l’impuls del forfet únic per a les estacions d’esquí, beques per a la formació de dos mil cinc-cents treballadors del sector, plans d’hotels i nous equipaments turístics, subvencions per a la millora d’instal•lacions o la creació de l’Ens Català per a les Estacions de Muntanya, que haurà d'actuar com a finestreta única entre l’Administració i els propietaris de les instal•lacions.

El pla també preveia un nou desplegament normatiu per a ordenar el sector, l’homologació dels professionals dels esports d’hivern i les estacions de muntanya que establís els drets i deures dels esquiadors. Igualment, es volia estimular la demanda interna tant d'esquiadors com de turistes per a tot l'any i promocionar les estacions a fora de Catalunya.

Tot plegat estava previst que quedés recollit en un decret que actuaria de marc general per a la prestació dels ajuts específics.

El pla havia estat elaborat pel Departament d’Economia i Finances, el DPTOP i el DMAH, amb la col•laboració de l’Institut Català de Finances i del Departament de Treball i Indústria (DTI). S'havia tingut, segons el govern, la participació del sector i de l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM).

El pla també preveia l'ampliació de Baqueira Beret cap a la vall de Barradós ja dins el municipi de Baish i Mig Aran, a més a més de la polèmica ampliació cap al Pallars situada en territori inclòs a la Xarxa Natura 2000. L'estació d’era Tuca també podia fer la seva ampliació. Pel que fa a l'estació de Boí Taüll, el Govern donava l'opció d'ampliar cap a la vall de Durro o cap a la Vall de Manyanet, amb perspectives de connectar-se amb la de la Vall Fosca. Port Ainé també podia ampliar el domini esquiable. No es preveien ampliacions per al PORT DEL COMTE  i es reduiria el domini esquiable d'ESPOT, ateses les dificultats de viabilitat tècnica i econòmica de l'estació.

Pel que fa les estacions d'esquí de fons es preveia l'ampliació de Sant Joan de l'Erm, Tuixent-la Vansa, Aransa i Llès i no s’incloïa a la llista Tavascan i Bosc Verós. Les estacions d'esquí de fons rebrien 100.000 €cada una de subvenció per a millorar les instal•lacions

L'oposició ecologista
El 21 de maig un centenar de persones van ascendir al pic de Filià adherint-se a un acte organitzat a nivell de tot l'Estat en contra de l'especulació urbanística i del malbaratament del medi natural. Els manifestants denunciaven en particular la pressió urbanística de la Vall Fosca i reclamaven l'aprovació de la Carta de les muntanyes com a mesura de protecció del territori de muntanya.

La Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret deia, segons recollia el Diari Segre l'11 de maig, que "jurídicament" era impossible una "destrucció de la Vall d’Arreu" com la que pretenia el projecte d'ampliació de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Tant la inclusió d'aquesta vall a la Xarxa Natura 2000 com la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea tenint en compte la presència a la zona de L'ÓS BRU, i per això era segur que impossibilitarien qualsevol projecte d'aquestes característiques. Per la seva banda, el màxim representant d'IPCENA, Josep Maria Vázquez, assegurava, segons informava la mateixa font, que tenia coneixement que el Govern havia consultat empreses del sector, però en cap cas els moviments socials.

Per la seva banda, el portaveu de la formació ecologista DEPANA, Lluís Tolrà, també lamentava, en declaracions als mitjans, que el Govern català no hagués tingut en compte l’opinió d’entitats com la seva, i havia qualificat el pla de ”continuista amb el model pirinenc sense generar controvèrsia en el sector“. Per Tolrà, les ampliacions, encara que assignades amb bon criteri, podrien provocar que ”ocupessin tot l’espai protegit“. Caldria ”abordar un model d’esquí diferent“, declarava, posant per exemple la vall de Núria, que potenciava la qualitat de les instal•lacions i del servei en lloc de “créixer més”.

Més informació
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame