Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS I TURÍSTIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA
Cristina Domènech

Actualitzat a 31/12/2005

El Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona, aprovat el juliol de 2003, no permetrà el desenvolupament de cap activitat residencial o turística en la franja de 500 m que delimiti amb la industria química. Aquesta resolució és la resposta a diversos contenciosos interposats per diferents entitats, entre les quals figura l'Ajuntament de Tarragona. El sector empresarial del turisme i l'hostaleria, per contra, veuen com es retalla un pla que havia estat consensuat per ambdós sectors econòmics.

Antecedents 2003

Durant el mes de juliol de 2003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat va aprovar EL PLA DIRECTOR DE LA INDÚSTRIA I EL TURISME DEL CAMP TARRAGONA. El Pla, que delimitava els terrenys que haurien d’ocupar les indústries químiques, feia, al mateix temps, una proposta de remodelació de la xarxa viària i ferroviària per apartar de l’àrea turística el trànsit de les mercaderies perilloses. Aquest Pla comprenia els municipis de Reus, Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, Tarragona, Vilallonga del Camp i Vila-seca, amb una extensió total de 109,77 km2, i es plantejava per a un horitzó de deu anys. El Pla director de la química i el turisme regula el creixement de l’activitat en el sector de la química i la seva coexistència amb el negoci turístic, els dos motors principals de l’economia al Camp.

El Pla director definia els assentaments sud i nord de la indústria química situats a la dreta del riu Francolí, el centre recreatiu i turístic Universal Mediterrània-Port Aventura i el PORT DE TARRAGONA, a més de totes les àrees complementàries i de transició entre els esmentats assentaments. Va rebre quaranta-tres al·legacions, vint-i-vuit de les quals provenien de l’Associació d’Empresaris de la Indústria Química de Tarragona (AEQT).

Recursos i modificacions al Pla director
A petició de l’AEQT i de les empreses Repsol, Bayer, Basf, i Aragonesas, el Govern de la Generalitat, format pel Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya els Verds i Esquerra Unida i Alternativa (PSC, ERC, ICV i EUiA), va modificar nou articles del Pla director. El document incloïa una franja de 500 m, a partir del límit de les indústries, en la qual es preveien activitats industrials i turístiques sempre que no se superés la xifra de quinze habitatges per hectàrea. Amb les modificacions s’impedia finalment que es construïssin habitatges, allotjaments o equipaments turístics en aquesta franja de seguretat. Segons el director general d’urbanisme Joan Llort ara els ajuntaments de cada municipi podrien decidir l’ús que creguessin oportú, sempre que la zona es destinés a serveis complementaris que no comportessin cap risc. A més el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va demanar que el sector abordés seriosament la construcció del mur verd que separa els barris de Ponent de Tarragona del polígon químic del sud. Així el delegat del Govern al Camp Xavier Sabaté apuntava que hi havia elements per poder afirmar que la indústria química estava disposada a executar l’obra.

D’aquesta manera des del Govern s’esperava que es retiraria el contenciós que havien interposat algunes empreses del sector químic, l’Ajuntament de Tarragona i la concessionària d’autopistes contra l’aprovació del Pla director. Així, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, demanava explícitament la retirada d’aquests contenciosos tenint en compte que s’havia donat resposta positiva a la majoria de recursos.

Els municipis afectats pel Pla haurien de modificar el respectiu planejament per adaptar-lo als requisits del document urbanístic del Camp. És en aquest sentit que Joan Llort va dir que Vila-seca ja havia començat a fer les adaptacions requerides. De fet, per a aquest municipi la franja de seguretat es començaria a comptar a partir de les parcel·les reservades per a la indústria en els convenis signats entre el 1992 i el 1999 entre el consistori i les empreses. El Govern, en canvi, va desestimar la petició de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet que reclamava més sòl urbanitzable al Pla director perquè el seu municipi estava afectat pel polígon químic nord. Des de DPTOP es considerava que el document preveia sòl urbanitzable amb escreix.

Pel que feia als terrenys situats a ponent de la riera de la Boella, al costat de la Canonja, aquests no es mantindrien com a sòl no urbanitzable protegit sinó que seria sòl no urbanitzable sense especial protecció. Això permetria que en el futur els ajuntaments de Tarragona (a la Canonja), Reus i Vila-seca destinessin els espais a usos industrials no químics (indústria de serveis, logística o aparador). El Pla establia la previsió d’un 20% de zona verda que s’hauria d’emplaçar al llarg de la riera de la Boella com a protecció paisatgística i ambiental.

Per altra banda, l’executiu va admetre també la petició de la firma Productos Asfálticos per tal de poder mantenir l’activitat a les instal·lacions que tenia al polígon Entrevies de Tarragona, sempre que els terrenys que ocupava no fossin necessaris per a futures ampliacions de l’estació. La concessionària de l’autopista també havia demanat que no es preveiés una reserva entre l’autopista i l’autovia de Bellissens, però el Govern català va recordar que aquesta reserva ja estava prevista al Pla general de Reus i que no corresponia donar-hi resposta en el marc del Pla director.

El Govern també va acceptar l’ús del recinte de la Universitat Laboral com a oficina, que demanava l’Ajuntament de Tarragona. Finalment, s’esmenava també la delimitació com a sòl industrial d’una franja de terreny entre la depuradora i les instal·lacions de suport logístic del moll de pilons de Repsol. L’alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal va manifestar que s’estudiaria la possibilitat de retirar el contenciós. A la vegada es va pronunciar a favor del Pla, perquè considerava que era una gran eina de treball que s’havia consensuat i perfeccionat per assegurar el progrés econòmic de la indústria i el turisme de la zona.

Però tots aquets canvis van molestar el sector hoteler de Tarragona. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) i el seu president Carles Ferrer creien que es retallava un pla que havia estat consensuat per representants d’ambdós sectors, i consideraven que s’havia trencat el pacte. Per contra, les diputades d’ICV, Dolors Comas, i del PSC, Teresa Carrera, es van felicitar per la resolució final dels recursos presentats.

Més informació
www.gencat.net
www.ajtarragona.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp, Tarragonès
Fotogaleria relacionada