Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS I TURÍSTIQUES DEL CAMP DE TARRAGON
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

S’aprova el Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona amb l’objectiu d’ordenar el territori i facilitar la coexistència del sector turístic i de la indústria química.

Articles posteriors 2005

El desembre del 2002, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va encarregar a la Direcció General d’Urbanisme l’elaboració d’un pla director que coordinés l'existència sobre el territori de les dues activitats econòmiques amb més pes a les comarques de Tarragona: la indústria química i el sector turístic. En aquest sentit, el 17 de gener de 2003 es va signar un primer acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i els ajuntaments de la zona, pel qual s’acordava l’elaboració d’aquest pla. El 21 de maig els dos departaments, ajuntaments i representants dels dos sectors van signar el document que incloïa la informació bàsica del Pla director.

L’àmbit concret d’actuació es localitzava a les comarques del Baix Camp i el Tarragonès, concretament als municipis de Reus, Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, Tarragona, Vilallonga del Camp i Vila-Seca, amb una extensió total de 109,77 km2 i un horitzó de deu anys.

El Pla hauria de permetre una ordenació del territori que fes possible la convivència entre els dos sectors. Pel que fa a la indústria química, s’assenyalava que les activitats en el polígon es desenvoluparien d’acord amb el planejament vigent dels ajuntaments de Tarragona, Vila-Seca i Reus. En relació amb el sector turístic, se sobreentenia que el planejament vigent ja determinava l’àrea d’ocupació, concentrada bàsicament a la zona litoral, i que preveia un desenvolupament i una extensió que haurien de tenir en compte altres activitats desenvolupades en el territori. També s’especificava la creació d’un espai paisatgístic diferenciador entre les tres principals activitats que es realitzaven al Camp de Tarragona: turística, industrial i residencial.

Aprovació del Pla
El 31 de juliol de 2003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar el Pla director de la indústria i turisme de Tarragona.

El Pla delimitava els terrenys d’ocupació i d’expansió de les indústries químiques i al mateix temps proposava la remodelació de la xarxa ferroviària i viària, per situar lluny de l’àrea turística de Tarragona el trànsit de mercaderies perilloses. Comprenia els assentaments sud i nord de la indústria química situats a la dreta del Francolí, el centre recreatiu i turístic Universal Mediterrània-Port Aventura i el Port de Tarragona, a més de totes les àrees complementàries i de transició entre els esmentats assentaments. El Pla limitava el creixement del polígon nord, que només es podria desenvolupar en funció del Pla general del Morell. Pel sud, podria créixer 200 hectàrees, vint més que les que es proposaven inicialment, referents a terrenys que encara estaven pendents de ser ocupats. Aquest punt va ser un dels més polèmics i un dels que va generar més discussions abans no va ser aprovat.

Les al·legacions
En aquest sentit, i després de posar el Pla a disposició pública, es van estudiar les quaranta-tres al·legacions presentades, vint-i-vuit de les quals provenien de l’Associació d’Empresaris de la Indústria Química de Tarragona (AEQT). Tanmateix, els principals retocs s’emmarcaven en dos eixos: el primer feia referència als accessos i el segon, a les franges de protecció del polígon sud. En relació amb els accessos, es van fixar tres únics punts d’accés al polígon sud: la variant de Bellissens (extrem sud), la cruïlla entre la nova N-340 i la carretera de la Pineda i l’autovia de Salou. Pel que fa al polígon nord, s’hauria d’incorporar un enllaç entre l’extrem sud del polígon i la nova N-240. Pel que fa a les franges de protecció per ponent, es mantenia la franja de protecció de 100 metres d’Universal Mediterrània-Port Aventura i es preveia desdoblar la carretera de la Pineda. Segons el delegat de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig, el Pla obria una nova cultura de planificació i de relació entre els sectors químic i turístic.

Tanmateix, el grup ecologista Gepec-Ecologistes per Catalunya també va presentar al·legacions referents al Pla. Demanaven que es fixessin zones d’espai lliure, i que es creés un parc agrari per protegir la vall del Francolí; també demanaven que es fes una auditoria ambiental, que s'implan-tés la directiva Seveso II i que el Pla tingués en compte les 120 hectàrees de zones humides que separen el cap de Salou de la desembocadura del Francolí. Segons els ecologistes, el Pla no incorporava mesures o criteris ambientals.

Altres plans per a les comarques del Camp de Tarragona
Paral·lelament a l’aprovació del Pla director, es va revisar el Plaseqta (Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona), instrument bàsic de gestió del risc químic, aprovat el 1998. En la mateixa línia d’actuació s’estava elaborant el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA, l’aprovació del qual es preveia per a principis del 2004. L’ objectiu d'aquest pla era determinar les necessitats del territori en matèria d’infraestructures i sistemes urbans. També es trobava en procés de revisió el Pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona.

Tant el Pla director com el Plaseqta incorporaven les novetats derivades de l’aplicació de la directiva europea Seveso II, relativa als riscos de les fàbriques que treballen amb substàncies perilloses. La incorporació més important fou la introducció del concepte efecte dòmino, derivat d'un estudi que determina-va quins efectes globals, en el conjunt de la indústria i complex químic, podria tenir un accident en la indústria.

Paral·lelament, des de la Universitat Rovira i Virgili, i promogut per la Generalitat de Catalunya, es va estar realitzant durant el 2003 un mapa d’olors d’origen industrial (CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA AL CAMP DE TARRAGONA) per ajudar a delimitar els límits de creixement i d’expansió de la indústria química.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati