Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR D'EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

L'any 2004, el Govern de Catalunya aprova el Pla director d'equipaments penitenciaris. Les actuacions a emprendre suposen el tancament de sis dels centres actuals per obsolescència, la construcció de quatre centres de compliment de penes, un centre de preventius, un de dones i la remodelació o conversió dels centres oberts. El desplegament del mapa penitenciari a l'horitzó 2010 suposarà que es creïn 6.500 noves places per a reclusos. L'any 2005, el Departament de Justícia de la Generalitat concreta l'emplaçament dels nous centres previstos al Pla director. L' acceptació d'un centre penitenciari no sempre és fàcil però les negociacions dels municipis amb la Generalitat per pactar compensacions han facilitat les ubicacions que permetran el desplegament del futur mapa penitenciari català.

L’11 de maig del 2004, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla director d’equipaments penitenciaris, 2004-2010. Segons el conseller de Justícia, Josep M. Vallès i Casadevall (Ciutadans pel Canvi, CpC), aquest Pla tenia com a objectiu avaluar les necessitats dels centres penitenciaris per tal de modernitzar aquest tipus d’instal·lació a Catalunya i així donar resposta tant al constant increment d’interns com a la necessària renovació d’equipaments obsolets o saturats.

Segons el conseller Vallès, amb l’execució dels centres previstos al Pla director d’equipaments penitenciaris, el Govern tripartit de la Generalitat de Catalunya volia introduir un canvi en la tipologia dels centres en planificar uns recintes més petits que homologarien la política penitenciària catalana amb la d’altres països europeus, a més de considerar aquest tipus d’equipament com un servei públic d’interès general.

Tipologies i requisits per als nous centres
En el Pla director es van definir les tipologies dels nous centres a partir de la classificació penal i penitenciària dels interns i també es van especificar els requisits bàsics del territori que els hauria d’acollir.

Els centres de compliment de penes haurien d’oscil·lar entre les cinc-centes i les setcentes cinquanta places com a màxim. Aquests serien els centres que requeririen unes condicions més estrictes de seguretat i, per tant, les ubicacions serien, preferentment, en entorns una mica allunyats de les àrees urbanes i amb poca població al voltant. Tanmateix, la facilitat d’accés i les bones comunicacions, especialment amb transport públic, haurien de ser elements a tenir en compte, com també l’existència d’un centre urbà proper que assegurés una adequada oferta dels serveis per al funcionament diari d’una presó.

Els centres per a col·lectius específics, com els joves i les dones, haurien d’oscil·lar entre les tres-centes i les quatre-centes cinquanta places com a màxim i requeririen unes condicions d’edificació específiques.

La ubicació dels centres oberts hauria de ser en nuclis urbans amb transport públic accessible per tal d’afavorir els processos de reinserció dels interns. Aquests centres acollirien entre dos-cents cinquanta i trescents cinquanta interns.

Els centres per a preventius i de trànsit s’haurien d’ubicar preferentment en zones urbanes i periurbanes per tal de garantir la proximitat a les seus dels jutjats. La grandària òptima estimada oscil·laria entre les siscentes i les set-centes cinquanta places.

Necessitats futures. Previsions de nous centres i anunci de localitzacions
A partir de l’anàlisi de l’estat de les instal·lacions penitenciàries i de la població reclusa, el Pla va establir la necessitat de construir un nou centre de compliment de penes a les comarques de la Regió de Girona i Tarragona-Terres de l’Ebre, respectivament, mentre que a la Regió Metropolitana-Catalunya Central s’hauria d’ubicar la nova presó de dones, un nou centre per a preventius, a més de dos centres de compliments de penes per a homes i d’un equipament específic per a joves.

El mes de juny de l’any 2005 el conseller de Justícia va presentar l’acord d’execució del Pla director d’equipaments penitenciaris que concretava les ubicacions de les instal·lacions previstes. En relació amb els centres de compliment de penes, les noves construccions s’ubicarien a Figueres (Alt Empordà), el Catllar (Tarragonès) i TÀRREGA (Urgell), mentre que el de dones s’edificaria a SANT LLORENÇ D’HORTONS (Alt Penedès). Aquest mapa es completaria amb els centres que ja estaven en construcció: el de joves, a Quatre Camins a la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i l’ampliació de Brians a Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat). També s’hi va incloure el CENTRE DE COMPLIMENT DE PENES DELS LLEDONERS, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), amb un projecte més avançat pel que fa a les altres actuacions previstes al Pla director.

Una part de l’espai ocupat pels equipaments penitenciaris de Girona, de Tarragona de Wad Ras, de Trinitat i de la Model de Barcelona es reservaria per als futurs centres de règim obert. El que ja funcionava a Lleida, es remodelaria.

En relació amb el CENTRE PENITENCIARI DE PREVENTIUS DE CATALUNYA, el Pla director en preveia la construcció a les “comarques de Barcelona”. Tanmateix, en la presentació de l’acord d’execució del 2005, el conseller Vallès va anunciar l’interès del seu Departament perquè aquest nou centre es fes a la ciutat de Barcelona o a la conurbació més immediata.

L’execució del conjunt de les actuacions es va estimar en 450 MEUR. Afegint els nous centres als ja consolidats (Brians, Quatre Camins i Ponent) l’any 2010, a Catalunya hi hauria un total d’unes onze mil places per a interns, més de la meitat de les quals serien de nova creació.

Les reaccions dels municipis afectats
El març de 2005 havia començat el procés de licitació per a la construcció i conservació del nou centre penitenciari de Joves de Quatre Camins amb el propòsit d’iniciar les obres dins el mateix any. Quant a l’ampliació de Brians, es va continuar amb la construcció del centre, les obres del qual s’havien iniciat a final de 2004.

Aquests dos projectes, començats durant el darrer mandat de Convergència i Unió (CiU) al Govern de la Generalitat de Catalunya, van quedar recollits al nou Pla director d’equipaments penitenciaris amb la previsió que fossin operatius el 2007. Els dos municipis es van acollir al Decret 335 de 20 de juliol de 2004, pel qual es regulaven les compensacions que haurien de rebre els municipis afectats per aquestes instal·lacions, tant les de nova creació com les ja existents.

Quant al centre dels Lledoners, el març de 2005 el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras, en va aprovar definitivament el pla especial urbanístic; també es va acabar la redacció del projecte constructiu, i es van encarregar els tràmits de licitació per construir-lo a l’empresa pública Gestió d’Infraestructures, SA (GISA). La inversió estimada era d’uns 72 MEUR i es preveia que entrés en funcionament el 2008.

El nou centre penitenciari de Puig de les Basses a Figueres comptava amb el suport de l’equip de govern del consistori municipal. De fet, l’alcalde Joan Armangué Ribas, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), havia ofert els terrenys on s’ubicaria la futura presó de la Regió de Girona al Departament de Justícia. A més de les compensacions previstes pel Decret 335/2004, l’Ajuntament de Figueres va negociar la recuperació de l’edifici actual de la presó, catalogat com a modernista, que passaria a ser de titularitat municipal i que s’adequaria a usos cívics i lúdics. Els terrenys on s’ubicaria la nova instal·lació toquen el terme municipal de Llers que, al principi, va rebutjar l’equipament però que, finalment, el va acceptar perquè el Departament de Justícia va permetre que s’acollís a les compensacions del Decret de juliol de 2004, com si fos un municipi afectat.

El centre de compliment de penes de la Regió de Tarragona-Terres de l’Ebre, Mas Enric, al municipi del Catllar no comptava amb el suport de l’Ajuntament. Mas Enric és un bosc de 100 ha on hi havia hagut la instal·lació d’un campament militar. A més del rebuig de tot el consistori del Catllar, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) també s’hi va oposar i es va mostrar partidari de preservar al màxim l’espai a fi d’integrar-lo en un futur cinturó verd al voltant de la ciutat de Tarragona. Davant la determinació del Departament de Justícia, l’alcalde del Catllar, Josep M. Gavaldà Colomina, de Convergència i Unió (CiU), es va mostrar decidit a negociar una millora en les compensacions que hauria de rebre el municipi mentre que el GEPEC va comunicar que vetllaria pel disseny del projecte per tal de fer compatible la preservació del bosc amb l’equipament que considerava d’interès social.

Tàrrega és el municipi on s’ubicarà un altre dels nous centres de compliment de penes, el de la Plana. En aquest cas, l’ajuntament, encapçalat per Joan Amezaga i Solé de l’Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN), no tan sols va negociar la ubicació de la presó sinó que va manifestar públicament la bondat d’aquest equipament com a generador de seguretat, reclam de serveis i creador d’ocupació.

El 4 d’agost de 2005 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci de la licitació per a l’adjudicació dels estudis relacionats amb la construcció d’aquests centres penitenciaris. El desembre de 2005 es van designar els diferents estudis d’arquitectura encarregats del disseny de cada un dels nous projectes, la data de lliurament dels quals seria el juny de 2006. Els nous equipaments tindrien una superfície construïda de 54.000 m2 i s’ubicarien en una extensió de seguretat de 9 ha de terreny; la inversió estimada seria de 72 MEUR per projecte. A partir del segon semestre de 2006 es preveia que es procedís a l’adjudicació de les obres per tal de poder obrir els centres l’any 2009.

Pel que fa a la nova presó per a dones de Catalunya l’acord d’execució del pla director l’ubicava a Sant Llorenç d’Hortons. La superfície construïda seria de 40.000 m2 en una àrea perimetral de 7,5 ha; la inversió estimada rondaria els 50 MEUR i es preveia que les obres comencessin el 2007. L’adjudicació de la redacció del projecte es va iniciar amb la licitació publicada en el DOGC del 4 d’agost i al desembre es va conèixer públicament l’estudi d’arquitectura encarregat de realitzar-lo.

Quant al centre de preventius, el 2005 va ser un any de negociacions intenses per tal d’arribar a un acord per definir-ne la ubicació. Finalment, el Departament de Justícia de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van consensuar la futura ubicació d’aquest nou centre al barri de la Zona Franca.

Altres reaccions
L’associació progressista Jutges per la Democràcia (JpD), l’exfiscal anticorrupció Carles Jiménez Villarejo i el sindicat Comissions Obreres (CCOO) van valorar positivament el Pla director presentat pel Departament de Justícia. En el cas de JpD van considerar oportú el projecte perquè, a parer seu, la situació a les presons catalanes era crítica. Jiménez Villarejo i CCOO van mostrar el seu acord a construir centres petits i repartits pel territori.

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó Massó, també es va mostrar partidari de millorar la situació penitenciària a Catalunya arran d’una visita que va fer a la presó Model el juliol de 2005. El Síndic va mostrar la seva indignació perquè, per tal de donar cabuda a la població reclusa, la presó havia duplicat, o fins i tot més, la seva capacitat a base d’encabir presos a les cel·les. D’aquesta manera, una cel·la de 10 m2 podia arribar a ser compartida per sis o més presos. Després de la visita, va anunciar que l’oficina del Síndic estava elaborant un informe per a final d’aquell any on es recollirien un seguit de propostes per millorar el sistema penitenciari català. Entre aquestes propostes va avançar la necessitat que Barcelona tingués un centre de preventius i va recordar que calia mantenir el diàleg i la negociació amb els diferents col·lectius implicats per tal d’evitar l’oposició sistemàtica a la construcció d’aquest tipus d’equipament.

Felip Puig i Godes, portaveu de Convergència i Unió (CiU) al Parlament, va manifestar que el futur mapa de presons suposaria un degoteig de centres pel territori català que alteraria l’estabilitat i la cohesió del país. Aquestes declaracions van ser contestades pel conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló Valls, que li va recomanar un canvi de valoració i li va retreure la poca feina que, segons ell, havien fet els governs de CiU en temes de planificació penitenciària.

Per tal d’ajustar els terminis d’execució de les obres dels centres penitenciaris amb l’horitzó del pla, el Departament de Justícia preveia que a Brians 2, de Sant Esteve de Sesrovires, les obres continuessin a bon ritme al llarg de 2006 per poder inaugurar el centre el 2007. Quant als Joves de Quatre Camins, de la Roca del Vallès i els Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada, la construcció s’hauria d’iniciar el 2006 per tenir-los acabats el 2008. En relació amb els centres de compliment de penes de Dones de Sant Llorenç d’Hortons, el Catllar, Tàrrega i Figueres s’esperava la recepció dels projectes constructius i d’urbanització el juny de 2006 per iniciar les obres el 2007 i acabar-les el 2009. El centre de preventius restava subjecte a les negociacions entre diferents departaments de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. En aquestes negociacions s’havia de fixar, entre altres, l’emplaçament del centre obert de la ciutat, la destinació dels terrenys ocupats per la Model i l’encaix de la nova presó al barri de la Zona Franca.

Més informació
www.gencat.net/justicia
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada