Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El febrer de 2007 el Govern català aprova definitivament el Pla de ports de Catalunya amb l'objectiu de satisfer la demanda de nous amarradors esportius però adaptant-se als elements de planejament en l'àmbit costaner aprovats els darrers anys. Es proposa la creació de 6.000 noves places ―tant per a l'ampliació de ports esportius com a partir de marines seques― especialment a la demarcació de Tarragona (70%). Així mateix, el Pla inclou la creació d'un únic port al cap de Salou, fet que és contestat pels ecologistes. Per altra banda, també es pretén potenciar el sistema de ports comercials com a porta logística del sud d'Europa i el tràfic de creuers de luxe.

L'anterior Pla sectorial portuari de Catalunya datava de l'any 2001. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir impulsar-ne un de nou per tal de “potenciar-ne l'activitat a partir de criteris de sostenibilitat i reequilibri territorial” i adaptar-se al mateix temps a nous instruments de protecció del litoral com la inclusió de paratges en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i a instruments de protecció especial com la XARXA NATURA 2000 i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). D'aquesta manera, el maig de 2006 se'n va fer l'aprovació inicial mentre que la definitiva va ser el 20 de febrer de 2007. Les principals línies del Pla passaven per l'ampliació dels ports ja existents ―només es proposava la construcció d'una nova infraestructura portuària a SALOU―, per assolir la xifra de 6.000 noves places en ports esportius i impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a “grans centres logístics de Catalunya”. L'aprovació inicial del Pla havia tingut lloc el maig de 2006.

Els ports de Catalunya

En el conjunt dels 780 km de costa catalana hi ha 47 ports. D'aquests, dos corresponen a autoritats portuàries (BARCELONA i TARRAGONA) mentre que la resta són competència exclusiva de la Generalitat. D'aquests 45 ports tres són per a activitats comercials (SANT CARLES DE LA RÀPITA, Vilanova i PALAMÓS), dos d'industrials (Alcanar i Vallcarca) i 40 d’esportius amb 48.500 places de les quals 28.641 corresponen a amarradors. Segons el Departament, el creixement de noves matriculacions d'embarcacions se situa en 400 anuals. Per altra banda, en 17 instal•lacions portuàries també hi ha activitat pesquera.

Sis mil noves places
El Pla preveu habilitar fins a 6.000 noves places totals per tal de “cobrir de manera sostenible la demanda” de 500 noves matriculacions anuals fins al 2015. Per fer-ho possible es va proposar combinar l'ampliació de ports existents (amarradors convencionals) amb la creació de marines seques i altres infraestructures, amb un impacte sobre el litoral molt menor. Tot plegat suposava una inversió de 500 MEUR, dels quals un 85% havien d'anar a càrrec de la inversió privada.

D'aquesta manera, l'any 2015 l'oferta de places arribaria a 54.500, de les quals 31.891 estarien situades en ports esportius, dàrsenes i marines interiors i 22.562 en instal•lacions “d'impacte més lleuger”, com les marines seques, zones de fondeig controlades (ports naturals) i amarradors en palanques, és a dir, pantalans desmuntables dins o fora d'un port en l'època estival.

Pel que fa a la localització dels nous amarratges en ports esportius (el 55% de les places totals), el Pla afirma que aplicarà criteris de reequilibri territorial primant-ne l'ampliació a les comarques tarragonines que en disposaven de menys percentualment (25%) que les de Barcelona (27%) i Girona (48%). En aquest sentit, 2.278 dels nous amarradors corresponen a la costa tarragonina (el 70% del total) amb la creació d'una dàrsena esportiva a Sant Carles de la Ràpita i a Tarragona, la finalització de les obres del port esportiu de Roda de Barà o l'ampliació dels de l'Ampolla i Coma-ruga; 534 noves places a la costa de Barcelona (16%) amb l'ampliació en curs de Port Ginesta (Sitges), la segona fase del port de Badalona o la remodelació del de Premià i, finalment, 433 places més (el 14%) a les costes gironines amb les ampliacions potencials dels ports de l'Estartit, Empuriabrava, Marina Port d'Aro o Marina Palamós, entre altres.

Per altra banda, el Pla permet la possibilitat de crear una única nova infraestructura portuària, al paratge del cap de Salou, ja que es considera que és una zona degradada on anteriorment hi havia l'antiga pedrera del port de Tarragona. Aquesta alternativa es considerava molt menys impactant que una possible ampliació de l'actual port de Salou, opció que quedava desestimada “per l'afecció que tindria en la dinàmica litoral”.

L'altra nova instal•lació que havia estat prevista en l'aprovació inicial a l'illa de Mar de Deltebre va quedar descartada. Es tractava de 100 amarradors que finalment no es van incloure en el Pla tant per l'impacte ambiental com per problemes de calats, accessos i manca de demanda i d'un nucli urbà proper. l'Ajuntament de Deltebre tampoc no veia amb gaire bons ulls la proposta, tot i que sí que demanava una dàrsena esportiva de 300 amarradors al port de Riumar i un port fluvial amb 500 places més.

Actuacions en els ports pesquers i comercials
El Pla també aborda la situació de les infraestructures portuàries pesqueres i comercials. Quant a les primeres considera que no en calen de noves sinó adaptar-les especialment en un context de reducció de la flota i d'increment de les dimensions dels vaixells i del seu equipament tecnològic. En aquest sentit, s'aposta per millorar els sistemes de comercialització del peix ―llotges i processos d'envasat―,dels serveis complementaris i de l'optimització de les dàrsenes.

En relació amb els ports comercials, es pretén que entre els dos grans ports de Barcelona i Tarragona i els altres ports comercials esdevinguin la porta logística del sud d'Europa. En aquest sentit preveuen per al 2015 un tràfic de 69 milions de tones de mercaderies a Barcelona, de 35 milions a Tarragona i de 800.000 tones als tres ports comercials de la Generalitat.

Respecte dels creuers de luxe ―suposen 2,4 milions de viatgers al port de Barcelona―, es proposa continuar l'aposta ―conjuntament amb el sector turístic― per a atraure un major nombre d'escales als ports catalans. Destacava el cas de Palamós amb l'anunci el mes de juny de construir una terminal per a creuers de luxe amb una inversió de 0,29 MEUR i la voluntat de crear una línia regular que uneixi la Costa Brava amb les Illes Balears. En l'àmbit de creuers, aquest port era el tercer del Principat, amb 30 escales i 22.184 passatgers.

Reaccions dels ecologistes

Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) es va criticar que es parlés de “reequilibri territorial” situant el 70% dels nous amarratges a les costes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, quan ja disposava de 13 infraestructures portuàries. Així mateix, focalitzaven les crítiques cap al nou port del cap de Salou i desqualificaven l'argument que es tractava d'un “paratge degradat”. Des del GEPEC s'acusava les administracions i el port de Tarragona de no restaurar l'espai per tal de justificar-hi la creació d'una instal•lació esportiva. Així mateix, s'acusava Port Aventura d'utilitzar la seva influència política per tal que es construís aquesta infraestructura tant propera al parc temàtic.

Així mateix, respecte a l'ampliació del port de l'Ampolla ―es proposava passar de 433 a 733 amarradors a partir de la creació d’una nova dàrsena a la platja de l'Arquitecte―, el GEPEC apostava per la construcció d'una marina seca que donés tots els serveis integrats i evités l'impacte d'ampliar el port. En aquest sentit, assenyalaven que la taxa d'utilització de les embarcacions era d’un mes i mig al cap de l'any i que, per tant, era més adient l'ús d'aquestes instal•lacions.

Més informació
www.gepec.cat
www.portsgeneralitat.org
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/portscat/index.jsp
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/plaports.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada