Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DE MOBILITAT I PLA D'USOS DE GRÀCIA (BARCELONA)
Joaquim Carreras

Actualitzat a 31/12/2005

La morfologia urbana del districte de Gràcia, juntament amb la funció de centre d'oci, ha provocat que s'hi pateixin greus problemes de soroll i mobilitat. Aquests problemes s'han intentat solucionar amb la creació de plans d'usos i de mobilitat que han endurit la normativa per concedir llicències vinculades a la restauració i l'oci i han creat àrees de circulació exclusives per a veïns i empresaris de la zona. Per aplicar el Pla d'usos, els veïns no han posat cap impediment, però, l'aplicació del Pla de mobilitat ,ha estat necessari negociar-la, fet que n'ha suposat un endarreriment en l' execució.


El Districte de Gràcia de Barcelona està format pels barris de Gràcia, el Coll, Vallcarca, la Salut, Penitents i Camp d’en Grassot. El barri de Gràcia, s’estén per 2,1 km2 i ocupa la meitat del districte. Aquest barri mostra una morfologia urbana totalment diferent de la que presenten els barris del seu voltant, amb carrers estrets i una alta densitat de població. Això, juntament amb la seva herència històrica i el gran poder d’atracció com a centre d’oci, fa que sigui un barri amb una marcada personalitat, però a la vegada amb importants problemes de mobilitat i soroll per als veïns.

Neixen els plans de mobilitat i usos de Gràcia
Per tal de solucionar part d’aquests problemes, el 1994 es va crear el Pla d’usos de Gràcia, i el 2005 el Pla de mobilitat del districte. El Pla d’usos va néixer amb la intenció de minimitzar la pressió dels negocis de restauració i oci del centre del barri de Gràcia, que provocaven molèsties als veïns, i així poder diversificar l’ús dels locals. Això va fer que el problema s’estengués cap a altres zones, de manera que en les revisions posteriors del Pla, fetes els anys 2001 i 2005, es va regular el conjunt del districte.

La normativa definia quin tipus d’activitat es podia establir en funció de l’amplada del carrer i la densitat d’establiments existents, a la vegada que enduria els requisits que calia complir. El Pla també regulava les activitats públiques organitzades per entitats cíviques, culturals i esportives per evitar l’obertura de bars encoberts per les pròpies entitats. Tot això impedia que al centre del barri de Gràcia es poguessin obtenir noves llicències per obrir negocis de restauració i així es frenava l’expansió del problema.

A la problemàtica derivada de l’activitat econòmica calia afegir els problemes de mobilitat que es generaven. El Pla de mobilitat proposava que el trànsit quedés concentrat als principals eixos de comunicació, de manera que l’any 2007 el 75% de la superfície dels carrers fos per als vianants. Per tal d’aconseguir això, el regidor del Districte, Ricard Martínez, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va proposar la creació de vint-i-vuit grans illes per a vianants, anomenades superilles, on el trànsit interior estaria limitat als veïns i a la càrrega i descàrrega mitjançant unes pilones retràctils. Aquest Pla també volia regular la velocitat dels vehicles, que seria de 50 km/h si el carrer formava part de la xarxa principal, de 30 km/h si era de la xarxa de distribució, o de 10 km/h si era de la xarxa local. Les millores també consideraven l’ampliació del carril bici en 15 km i l’augment del nombre d’aparcaments públics, ja que amb l’entrada en funcionament de les superilles desapareixien una gran quantitat de places d’aparcament al carrer.

A l’estiu havien d’entrar en funcionament les dues primeres superilles. La primera estava delimitada pels carrers Torrent de l’Olla, Biada, Providència, Torrent de les Flors i Travessera de Gràcia, i la segona, per Travessera de Gràcia, Gran de Gràcia, Còrsega i Torrent de l’Olla.

Es presenta el Pla de mobilitat als veïns i arriben els primers desacords
El mes de juny, el districte va organitzar una exposició per tal de mostrar la proposta als veïns i recollir els suggeriments que aquests fessin. El regidor del districte defensava el Pla dient que suposaria un “reequilibri de l’espai públic en benefici dels vianants”. Tot i això, diversos propietaris de comerços i tallers es van mostrar contraris a les mesures previstes al Pla, ja que limitaven l’accés motoritzat de distribuïdors i clients. Fruit d’aquest desacord, les superilles no van entrar en funcionament i per la tardor van néixer dues plataformes, Gràcia per les Persones i Gràcia sense Barreres, a favor i en contra del tancament, respectivament.

El mes de setembre encara no s’havia arribat a cap acord ferm. Tot i això es va començar a implantar el Pla canviant de sentit alguns carrers per tal de dissuadir els conductors de travessar el barri pel mig i fomentar-ne la circulació pel perímetre.

Finalment, el mes de desembre, l’Ajuntament i els veïns van arribar a un acord i es va decidir que a final de febrer de 2006 es començarien les obres que havien de permetre entrar en funcionament la primera superilla, anomenada C2. Aquesta ocupava bona part de la part central del barri de Gràcia i obria les portes a l’aplicació del Pla de mobilitat.

Més informació
w3.bcn.es/fitxers/gracia/pmweb.752.pdf
w3.bcn.es/fitxers/gracia/pamgracia.040.pdf
pilones.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès