Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes prňpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hŕbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'USOS DE LA MUNTANYS DE MONTJUĎC (BARCELONA)
Mariana Debat - Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2007

Durant el 2007, la muntanya de Montjuïc continua esperant l’elaboració definitiva del pla d’usos que n’hauria de regular les diferents intervencions urbanístiques que es van començar a fer l’any 2006. Les intervencions començades un any abans ja estan en fases avançades. Tot i l’oposició veïnal que han tingut, la concreció que se n’ha fet només ha estat una qüestió de temps.


Antecedents 2006

Articles posteriors 2010

La localització i la situació geogràfica dins de la ciutat de Barcelona fan de la muntanya de Montjuïc un dels punts més emblemàtics de la ciutat. Ubicada entre els barris de Sants i el Poble Sec, la Zona Franca i el port, ha estat un dels punts amb més transformacions registrades de tota la ciutat durant el transcurs de l’any 2007.

L’any 2006, en l’àmbit de la muntanya s’havia engegat un important procés de transformació amb l’objectiu de millorar-ne l’accessibilitat i potenciar-ne la capacitat d’atracció turística. Els esdeveniments emblemàtics que van començar el procés van ser dos: l’anunci de cessió del castell de Montjuïc i la sèrie de projectes que va fer arrencar BSM (Barcelona Serveis Municipals). Entre aquests últims hi havia la transformació del castell, la remodelació del telefèric, el nou parc de la Primavera o el nou camí del Cim.

Durant el transcurs de l’any 2007 es comença a veure el final de les obres previstes corresponents a les transformacions començades l’any abans, tot i la manca del tan esperat PLA D'USOS DE LA MUNTANYA DE MONTJUĎC que permetria una actuació conjunta i coordinada de les diferents operacions. D’aquesta manera, la muntanya estava vivint la més gran transformació des dels Jocs Oímpics de l’any 1992, amb unes obres en desenvolupament i en projecte que superaven els 70 MEUR.

Malgrat tot, la materialització concreta d’aquestes obres esdevé una situació de controvèrsia sobre la qual es basaran la majoria de les protestes dels veïns de la ciutat i específicament la dels barris més pròxims a la muntanya. Si bé la majoria de les operacions a la muntanya van tenir una resposta desfavorable per part dels veïns afectats, n’hi va haver dues que van generar les controvèrsies més marcades: el telefèric i la cessió del castell.

El telefèric de Montjuïc

El cas del telefèric ha estat durant tot l’any 2007 un dels punts que ha generat més debat entorn de les operacions de millora de la muntanya. Dos han estat els eixos fonamentals que han generat la crítica dels diversos col•lectius civils, com ara la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona o el Centre d’Estudis de Montjuïc, interessats en la protecció de l’aspecte cultural de la muntanya i dels seus valors ambientals. D’una banda, l’elevat pressupost que demanava la remodelació de la muntanya (en comparació amb la resta d’intervencions), que s’acostava als 14 MEUR; i de l’altra, l’impacte visual generat als voltants de la muntanya derivat de la remodelació gairebé completa del lloc (que incloïa la nova construcció de les tres estacions, la maquinària, les cabines i les pilones). L’arquitectura de les estacions i de les pilones han estat els objectes principals de crítica i rebuig.

A pesar dels inconvenients suscitats per les queixes, l’obra de remodelació (el projecte de la qual fou presentat el maig de 2006) es va acabar, i fins es va inaugurar, també, a mitjan mes d’abril, la qual cosa va impedir totes les possibles accions que en paralitzessin la concreció definitiva.

Les obres menors
Paral•lelament a aquesta obra principal, durant el decurs de l’any, es van dur a terme una sèrie d’operacions menors que es van sumar a la transformació global que estava vivint la muntanya.

Dins de la llista que engloba aquests projectes hi ha la nova xarxa d’aigües freàtiques, la construcció d’un dipòsit de recollida d’aigües pluvials al costat del castell i una de les fases del camí del Cim d’uns 3 km de longitud que pretenia unir i fer més accessible el camí de Miramar amb el sector conegut amb el nom de Can Clos. Totes plegades van ser finalitzades el mes d’abril. A més a més, també es construïa el parc de la Primavera, un nou jardí urbà de 19.500 m2 que incloïa noves infraestructures i instal•lacions pròpies d’una àrea d’aquestes característiques, el qual era previst que s’inauguraria uns mesos més tard. Finalment, al setembre, s’acabava la remodelació de la façana de l’estadi olímpic.

La protecció de l’espai natural de Montjuïc
L’impacte de les operacions va provocar, a mitjan mes de febrer, una reacció per part de grups ecologistes que veien com el nou telefèric i la sèrie d’operacions de transformació de la muntanya podien afectar negativament l’entorn mediambiental. Les entitats ecologistes Centre d’Estudis de Montjuïc (CEM), la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) i Galanthus es van unir per a presentar una proposta de protecció de l’espai natural de la muntanya com a eina per a la protecció de la biodiversitat que hi ha al paratge. La proposta, presentada a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona el dia 30 de març, no es va tenir en compte per part del govern municipal en el procés de transformació que ja havia començat.

La cessió definitiva del castell
El 30 d’abril, en una sessión del Congrés de Diputats a Madrid, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), anunciava la cessió definitiva del castell de Montjuïc, la fortalesa militar del segle XVIII, a les autoritats de la ciutat de Barcelona. Era un traspàs que es feia esperar com un anhel des de 1960, durant l’administració de l’alcalde José María de Porcioles, en plena època franquista. Si bé la propietat és de l’Ajuntament, la gestió era a mans de les Forces Armades. La cessió esmentada suposava, a més, un canvi de gestió que va passar definitivament a mans de l’Ajuntament.

La cessió es va dur a terme a través d’un decret. Aquesta situació va provocar una protesta per part dels partits polítics de l’oposició a l’Ajuntament barcelonès, Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP). Hi havia un projecte de llei que estava en tràmit al Congrés dels Diputats des de l’any abans, però la urgència de l’afer, segons el president del Govern, va menar a la resolució de la cessió a través de la figura legal del decret presidencial, i això va generar que els grups opositors denunciessin que a la cessió hi havia hagut una maniobra política dedicada a millorar les possibilitats de triomf de l’alcalde Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC).

La cessió definitiva obria les portes a l’especulació sobre el futur ús de la fortalesa militar. Inicialment, i segons les condicions de la cessió, el castell seria la seu d’un futur Centre de la Pau, que estaria regit per un consorci format pel Ministeri de Defensa, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El grup de CiU proposava, en canvi, que al castell s’instal•lés el futur Institut Internacional per la Pau. Aquesta institució, promoguda per la Generalitat, pretén ser un referent en la mediació de conflictes i un impulsor d’una política pública per la pau. D’aquesta manera, segons proposava el grup polític, quan aquest organisme s’instal•lés al castell s’estalviaria el pressupost destinat al lloguer de la seva seu pel fet de ser acollit per un edifici públic propietat de l’Ajuntament. Aquesta fou la proposta que es va aprovar al Parlament català el mes de novembre, gràcies als vots del govern tripartit i de CiU, i amb els vots en contra del PP i Ciutadans.

En acabar l’any 2007, el tan promès Pla d’usos per a la regulació de les transformacions de la muntanya encara no havia estat presentat oficialment, ja que es mantenia aturat en la fase d’estudi. Tal com va succeir l’any abans, aquesta situació va fer que la majoria de les intervencions que s’estaven duent a terme a la muntanya es fessin sense un cos legislatiu i tècnic que les coordinés. Tot i aquesta manca, les operacions de transformació a la muntanya continuen avançant, i l’Ajuntament hi preveu noves operacions amb la intenció d’obrir noves vies d’accés a la muntanya des de la Zona Franca o el port, de millorar l’accés des dels barris del costat i d’integrar els espais poc freqüentats.

Més informació
www.bcn.es
www.publicacions.bcn.es/b_mm/ebmm61/bmm61_qc30.htm
www.tmb.net/ca_ES/tmb/queestmb/puntmb/4/pdf/puntmb_4.pdf
www.asgalanthus.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati