Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'USOS DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC (BARCELONA)
Mariana Debat - Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2006

El Pla d'usos de la muntanya de Montjuïc és l'element de planejament que ha de servir per a coordinar la reorganització i readaptació d'aquest espai emblemàtic de la ciutat de Barcelona a les noves necessitats i requeriments urbans. El plantejament dels objectius que es volen aconseguir i l'organització de totes les transformacions en marxa o d’actuacions futures han de ser els punts forts d'aquest document, l'objectiu del qual és la regulació de les activitats que s'estan portant a terme a la muntanya. Fins a final de l’any 2006 no s'havia presentat cap pla d'usos. Davant de la manca total d'aquesta mena d’instrument, moltes accions s'han succeït durant el transcurs de l'any d’una manera independent i aïllada.


Articles posteriors 2007, 2010

La muntanya de Montjuïc, un dels punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona per la seva posició dominant en el paisatge urbà, ubicada entre els barris de Sants i Poble Sec, la Zona Franca i el port, ha estat objecte, durant el transcurs de l'any 2006, d'un important nombre d'esdeveniments que han afectat el desenvolupament d'aquest pulmó verd de la ciutat i que han tendit, tots plegats, a transformar profundament aquest espai amb la intenció de millorar-ne l’accessibilitat i l’atractiu turístic.

La sèrie d'esdeveniments relacionats amb les actuacions que hi han tingut lloc va començar amb l'anunci que va fer a principi d'any, concretament el dia 22 de febrer, el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (Partit Socialista Obrer espanyol, PSOE) segons el qual la cessió del castell de Montjuïc, una fortalesa militar del segle XVIII, a les autoritats municipals que el reclamaven d’ençà d’anys havia de ser immediata, complint d'aquesta manera amb una promesa electoral.

El traspàs de la titularitat del castell a les autoritats de la ciutat és un anhel que es remunta a la dècada dels seixanta, durant l'administració de l'alcalde de la ciutat José María de Porcioles, en plena època franquista. Per bé que la propietat és de l'Ajuntament, la gestió del castell es troba en mans de les Forces Armades, una situació que canviaria amb la cessió del castell segons el projecte de llei que s'estava preparant a començament de l’any 2006.

Successió de projectes
La posada en marxa d'una sèrie de projectes de remodelació, duts a terme per l'empresa pública municipal BSM (Barcelona Serveis Municipal), tenia com a objectiu transformar la muntanya en profunditat, a fi de poder adaptar-la als nous requeriments de la ciutat i els ciutadans. Es tractava de millorar l'accessibilitat i de potenciar-ne l’ús turístic afavorint alhora l’ús de la muntanya entre els veïns i els ciutadans en general. La successió d'aquests projectes va mostrar la necessitat de redactar un pla d'usos que coordinaria la transformació de la muntanya. L'elaboració d'aquest pla no va ser una decisió puntual ni immediata, sinó que es va plantejar després de l'inici de moltes de les obres o gestions que van tenir lloc al llarg de l'any.

Entre l'important nombre d'accions que havien de ser incloses com a part d'aquest nou document director hi havia la transformació del castell, tan bon punt se n’hagués aconseguit la cessió, en un museu de la Cultura de la Pau, segons declarava l’alcalde d’aleshores, Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). Aquesta operació incloïa una sèrie de transformacions rellevants mes enllà de la gestió mateixa d'aquest espai emblemàtic, com per exemple la necessitat de trobar una nova posició per a les antenes del castell i també per a l'enorme quantitat d'antenes que hi havia escampades per la resta de la muntanya, les quals, seguint les intencions de la nova cara que es volia donar a la muntanya, haurien d'estar concentrades en un sol punt. Aquesta concentració va ser un de dels aspectes més discutits de tot el 2006, i va provocar múltiples desacords entre diverses autoritats a l’hora de trobar-ne la localització més correcta.

Una altra de les grans operacions dutes a terme, que tindrien a veure amb el futur pla d'usos era el Nou Parc de la Primavera, que esdevindria un nou jardí urbà de 19.500 m2 i que inclouria noves infraestructures i instal•lacions pròpies d'una àrea d'aquestes característiques. L'inici de les obres a començament d'abril va sorprendre els veïns, els quals van expressar les seves protestes com a conseqüència de la tala d'arbres a la zona de les obres.

Durant els primers dies de maig es va definir una nova operació de gran rellevància: un nou passeig conegut amb el nom del Camí del Cim. Amb uns 3 km de longitud, pretenia unir i fer més accessible el camí de Miramar amb el sector conegut com Can Clos, que juntament amb la remodelació del telefèric suposava una inversió de 23 MEUR. El projecte, obra de Ramon Folch i Joan Forgas, arquitecte i ecòleg respectivament, tenia la voluntat de millorar l'accessibilitat a la muntanya i d’aportar més espai per al vianant en detriment del vehicle. El nou telefèric, per la seva banda, hauria de ser una de les grans apostes per a millorar l'accés atès que aportava transport públic a la muntanya. Se’n preveia la inauguració per al primer trimestre de 2007.

A final de maig es va concretar un nou projecte: un nou mirador, d'uns 11.000 m2, que se situava en l'antic camp de tir i esdevenia una nova zona verda de la muntanya que oferiria servei de bar i una àrea de repòs gestionats per BSM. En aquest nou projecte va aparèixer una complicació molt concreta: a la zona es van trobar les restes d'una necròpolis jueva i d'un taller prehistòric d'extracció de marbre, fets que van obligar que es tinguessin en compte l'excavació i conservació de les restes.

El Pla d'usos
El Pla d'usos havia d'incloure la majoria de les accions que s'estaven duent a terme des dels primers mesos de l'any, amb la intenció d'integrar-les en una mateixa línia d'acció i en uns objectius comuns. Igualment, la presentació de l'avantprojecte es va valorar durant el transcurs del mes de juny d'aquell mateix any, i la suma d'inversions estava estipulada en 200 MEUR. Segons paraules de Sonia Recasens, de Convèrgencia i Unió (CiU), “se’l va tractar com un projecte faraònic”, per la qual cosa es va acusar les autoritats municipals d'estar preparant un pla massa agressiu per a la muntanya i de fer-ho d'esquenes als ciutadans.

Malgrat les protestes, i en espera del pla, el municipi va iniciar un gran nombre d'obres de millora i rehabilitació conjuntament amb les grans operacions abans esmentades: la millora de la façana de l'Estadi Olímpic o del sostre del Palau Sant Jordi, la renovació de la plaça Carlos Ibáñez i l’habilitació d'un hotel de luxe als antics edificis de RTVE (Ràdio i Televisió Espanyola) a Miramar que es va inaugurar el dia 9 d'octubre, juntament amb obres de segon ordre.

A final d'any s'anunciava que era pròxima la cessió definitiva del castell després d'un llarg any d’un seguit de discussions que havien estat generades pels requeriments que es formulaven des de Madrid. Mentrestant, l'Ajuntament anunciava la compra d'una finca coneguda com la Rivière, de 52.000 m2, i així sumava més propietats en les quals poder actuar en les reformes de la muntanya.

Aquests últims esdeveniments tancaven l'any, per a la muntanya de Montjuïc, sense notícies definitives del Pla d'usos promès. El desenvolupament del Pla portat a terme des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per encàrrec de BSM, gestora del parc, encara no ha estat presentat, i això ha fet que les accions s'hi hagin anat fent d’una manera individual.

Més informació
www.bcn.es
www.publicacions.bcn.es/b_mm/
www.tmb.net/ca_ES/tmb/queestmb/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati