Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA PLURIMUNICIPAL DE LA VALL DE RIBES

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El novembre del 2007 el ple del Consell Comarcal del Ripollès presenta l'Avantprojecte de pla d'ordenació urbanística plurimunicipal (POUP) de la vall de Ribes. Aquest instrument abraça sis municipis i substituirà unes Normes subsidiàries conjuntes del 1985. El document preveu tres alternatives, però l'escollida redueix les previsions de creixement de les Normes per tal d'evitar la dispersió. D'aquesta manera, es preveu la construcció de 891 habitatges tant en sòl urbà no executat com en 18,75 ha de sòl urbanitzable. Així mateix, preveu sis categories de sòl no urbanitzable i estableix tres unitats de paisatge que cal preservar.

El 27 de gener de 2006 es va signar un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Ripollès i els ajuntaments de Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses per la formulació del Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal (POUP) de la vall de Ribes (Ripollès). El Servei Territorial d'Urbanisme de Girona es va encarregar de la redacció de l'avanç del pla que es va presentar al Consell Comarcal el novembre del 2007. En el ple del 27 de novembre, se'n va acordar l'exposició pública durant trenta dies. També es va aprovar el Pla de participació ciutadana, en el qual es preveia una primera sessió pública en el termini d'exposició pública, per presentar-ne l'equip redactor i informar del contingut i objectius del POUP.

El POUP de la vall de Ribes abraça els municipis de Campelles (amb el nucli del Baell), Pardines, Planoles (agregat de Planès), Queralbs (agregats de Serrat i Fustanyà), Ribes de Freser (amb els nuclis de Ribes Altes, Bruguera, Batet, Armàncies i Ventolà) i Toses (amb els pobles de Dòrria, Fornells i Nevà). Aquest conjunt de sis municipis ―i fins a 36 nuclis de població― forma una unitat geogràfica contínua, la vall de Ribes, que esdevé una de les subcomarques del Ripollès juntament amb la vall de Camprodon i el Baix Ripollès. Queda encaixada entre la Serralada Pirinenca ―amb el Puigmal, alçada màxima dels Pirineus orientals― i la Prepirinenca (serra Cavallera, Taga i Montgrony). El cens total és de 2.903 habitants (2007) que es concentren bàsicament a Ribes, capital de la vall, amb 2.001 persones.

Anteriorment, els municipis disposaven d'unes normes subsidiàries conjuntes aprovades el febrer del 1985 que eren fruit de la revisió del planejament de Ribes, Campelles i Planoles ―aprovats amb la Llei del sòl del 1956― i amb la primera planificació per a Pardines, Toses i Queralbs. Les diverses modificacions puntuals de les Normes van obligar a redactar un text refós aprovat pel DPTOP l'11 d'octubre de 2005. Actualment, es pretén adaptar el planejament a la nova LLEI D’URBANISME i continuar-ho fent de manera conjunta pels escassos recursos de bona part dels municipis implicats.

Adequació al marc de planejament i objectius del POUP
En l'avanç del POUP es fa un repàs exhaustiu del planejament existent o per a desenvolupar respecte del qual s'ha d'integrar. En aquest sentit, en destaca el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) que pretén potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. Aquesta eina distingeix els sis municipis de la vall com a àrea bàsica territorial (ABT). L’altre instrument en l'escala jeràrquica, el Pla territorial parcial (PTP) de les Comarques Gironines, es va encarregar el març del 2002 i encara estava en elaboració, per la qual cosa el POUP afirmava “desconèixer el seu marc orientador”. Recentment també s'havia adjudicat la redacció del Pla director urbanístic (PDU) del Ripollès, marc en el qual s'haurà d'adaptar el Pla urbanístic de la vall de Ribes una vegada s'aprovi. També es tenen en compte plans directors, com el de les colònies del Ter o el d'estacions de muntanya, i la planificació sectorial i estratègica i la urbanística de municipis veïns tant del Ripollès com de la Cerdanya i el Berguedà.

L'avanç del Pla planteja una quinzena d'objectius i vuit criteris. Hi destaca el fet de fomentar la protecció del territori i del paisatge, d’evitar la dispersió urbana, de reforçar els principals nuclis, de minimitzar la constitució de noves àrees de creixement residencial i de rehabilitar masies disperses com a elements clau per al manteniment d'activitats econòmiques tradicionals i la conservació del patrimoni natural. En aquest sentit, el Pla “vol definir, en diferents escenaris de creixement demogràfic i econòmic, els usos del sòl, les comunicacions i el model d'assentaments, fent-los compatibles i potenciant els valors paisatgístics i ambientals del territori”. En consonància amb altres instruments de planificació territorial i urbanística, es tenen en compte tres sistemes: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures.

Diversos escenaris
En el període 1991-2001 el nombre d'habitatges de la vall de Ribes va créixer un 5%, mentre que la població disminuïa un 3,3%. Tanmateix, en els darrers anys s'ha apreciat un canvi en la tendència, fet que ha permès recuperar els nivells de població de començament de la dècada dels noranta. Cal tenir en compte que en el conjunt dels sis municipis el 45% dels habitatges són secundaris.

Les Normes subsidiàries del 1985 ―actualment vigents― proposaven la creació de 12,9 ha de nou sòl urbà i 53,8 de sòl urbanitzable, de les quals se n'han executat 4,34 (33,6%) i 16,53 (30,7%), respectivament.

En l'horitzó 2020 el Pla preveu un creixement de 650 residents, fet que suposaria 240 habitatges. A banda d’això, restarien les segones residències. Amb aquest escenari es plantegen tres alternatives. La primera suposa un creixement zero del sòl urbà (quedaria en 151,98 ha) i desenvolupar-hi els sectors que resten per executar. Aquest fet permetria la construcció de 518 nous habitatges en l'horitzó 2026. La segona, en canvi, preveu mantenir els criteris d'ordenació que deriven de les Normes subsidiàries. D'aquesta manera, el sòl urbà podria créixer 55,68 ha ―el 85% a Campelles i a Ribes― i es podrien construir 1.476 nous habitatges. Aquesta alternativa es considera “desproporcionada” i “crítica per a la preservació del paisatge”. Finalment, l'alternativa tercera es basa en el manteniment de l'actual sòl urbà i en la inclusió d’alguns dels sectors de sòl urbanitzable previstos a les Normes del 1985 i en l’eliminació d’aquells que “no s'adeqüen als objectius del Pla”. Concretament, es tracta de 18,75 ha concentrades a Campelles i Planoles (el 75%); de sectors de vora 1,5 ha a Queralbs, Ribes i Toses i sense cap nou creixement a Pardines. Amb aquesta opció, es podrien construir 891 nous habitatges en l'horitzó 2026.

En la valoració d'alternatives es considera que la tercera, tot i suposar una major ocupació de sòl que la primera pel fet que evita la dispersió i evita també que els creixements esdevinguin una continuïtat de la urbanització consolidada, assegura un desenvolupament sostenible. Segons el Pla, “es minimitza la despesa de sòl sense renunciar a les expectatives de futur d'aquest territori”.

Per altra banda, respecte al sòl no urbanitzable, es proposen sis categories en funció de les seves característiques i graus de protecció que s’han d’assolir: zona de protecció rural; de protecció agrícola i ramadera; forestals; d'alta muntanya; espais naturals protegits, i zones de domini esquiable. Així mateix, es considera el paisatge un bé patrimonial que s’ha de preservar. Per a fer-ho, es delimiten tres unitats de paisatge (l'eix del Freser i les valls del Segadell i del Rigard) que tindran pautes de gestió per tal de “remarcar-ne els valors escènics i ambientals sense pretendre fossilitzar el territori”.

Suspensió de llicències i previsió en la tramitació

Amb l’aprovació de l’avanç del POUP, el Consell Comarcal acordava la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització. La suspensió en la tramitació no afecta aquells projectes que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament. Es preveu que durant les primeres setmanes del 2008 es dugui a terme el procés d'exposició pública, així com les xerrades informatives. Posteriorment, el Consell Comarcal haurà de realitzar-ne l'aprovació inicial.

Més informació
www.ccripolles.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ripollès