Divendres 26 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Tal com preveia el Pacte del Tinell, a mitjan març el Departament de Treball i Indústria, a través de l'Institut Català de l'Energia, presenta el primer esborrany del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015. ERC i ICV, partits del Govern de la Generalitat, es mostren descontents amb el document i es decideix sotmetre'l a informació pública per guanyar temps i poder rebre'n els suggeriments de ciutadans i entitats. Les organitzacions ecologistes en demanen la retirada i una profunda revisió i, al mateix temps, el Departament de Medi i Habitatge i ERC negocien la inclusió de previsions més ambicioses i la retirada de la interconnexió elèctrica amb França. Aquest darrer aspecte s'acaba mantenint, però d'una manera imprecisa. El Pla s'aprova a començament d'octubre i es preveu desplegar-lo a partir de 2006 a través d'un pla d'acció.

El març de 2002 el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, aleshores governada per Convergència i Unió (CiU), va presentar el Pla de l’energia a Catalunya en l’horitzó de l’any 2010. No gaire temps després, el desembre de 2003, el Pacte del Tinell que van signar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV) per formar el nou Govern de la Generalitat instava a elaborar, en el termini d’un any, un nou pla de l’energia de Catalunya (PEC). Aquest pla havia d’incloure les accions necessàries per maximitzar l’estalvi energètic, optimitzar l’eficiència energètica i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables de cada territori.

Un altre acord relacionat amb l’energia inclòs al Pacte del Tinell i que es podia vincular al PEC era la redacció d’un programa de desenvolupament de les energies renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010. Aquest programa havia d’implicar, entre altres aspectes, un nou mapa d’energia eòlica per assolir 3.000 MW eòlics instal·lats l’any 2010, la instal·lació de plaques solars en prop de vuit mil terrats, un programa de tancament de les centrals nuclears i un programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries i que no es construirien fins que no s’aprovés el programa. Sobre les polèmiques línies d’alta tensió, el Pacte del Tinell fixava que calia establir mecanismes que n’evitessin la construcció fins que s’hagués finalitzat el nou PEC, excepte aquelles valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari.

Es presenta el primer esborrany del Pla d'energia de Catalunya i es decideix sotmetre'l a informació pública
En començar el mes de març, el cap de l’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Salvador Salat, va anunciar que el Govern català volia aprovar el PEC a final d’any. El Departament de Treball i Indústria (DTI), del qual depèn l’ICAEN, era el responsable d’elaborar el Pla. Salat també va explicar que s’estava negociant amb les entitats financeres perquè obrissin línies de finançament per a projectes d’instal·lació de noves tecnologies que afavorissin l’estalvi energètic.

A mitjan de març, l’ICAEN va donar a conèixer el primer esborrany del PEC 2006-2015. El document es plantejava com a objectiu per al 2015 que un 7,9% de l’energia primària consumida (considerada aquella que encara no ha estat sotmesa a cap procés de conversió) procedís de fonts d’energia renovable. Altres propòsits eren tenir per al 2010 una potència de 3.000 MW eòlics i que cada any millorés la intensitat energètica en un 1,5%. L’esborrany del PEC mantenia la previsió de construir la LÍNIA ELÈCTRICA DE 400 KV DE SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS per acabar amb les apagades a les comarques de Girona i per garantir un funcionament òptim del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. D’acord amb l’escenari base, el document preveia un increment del consum elèctric del 3,6%, que es podria reduir a un 2,8% si s’apliqués un pla d’eficiència energètica. Sobre el tancament de les centrals nuclears, l’esborrany no assumia cap compromís ferm.

Les reaccions a aquest esborrany no van trigar. El diputat d’ERC, Xavier Vendrell, va avançar que el Govern no podria aprovar aquell PEC perquè feia intuir un model de producció d’energia centralitzat, nuclearitzat i amb grans línies de transport de l’energia, de manera que anava en contra dels acords del Pacte del Tinell. ICV també es va pronunciar clarament en contra de la línia elèctrica de Sentmenat-Bescanó-Baixàs, per la qual cosa semblava també difícil que es posés a favor de l’esborrany del PEC.

A final de maig, el Govern va decidir endarrerir l’aprovació del PEC i sotmetre’l a informació pública fins al 31 de juliol, per la qual cosa els ciutadans i entitats que ho desitgessin podien aportar-hi els seus suggeriments. Darrere aquesta decisió, el Govern també volia donar-se temps per solucionar les discrepàncies internes sobre el Pla, sobretot pel que fa al tancament de les centrals nuclears i a la línia elèctrica de Sentmenat-Bescanó-Baixàs. De fet, el conseller primer, Josep Bargalló, va declarar que el document que se sotmetia a exposició pública encara no estava assumit pel Govern. Poc després, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va afirmar que la decisió no es devia a disputes entre els membres del tripartit, sinó a la complexitat del tema que es tractava. Per la seva part, el diputat de CiU, Oriol Pujol, va afirmar que era una “autèntica vergonya” que el govern endarrerís fins al setembre l’aprovació del PEC perquè suposava aturar els programes d’eficiència i d’estalvi energètic i els ajuts a la investigació i el desenvolupament d’energies alternatives.

A començament de juliol, Josep Bargalló va demanar que el debat sobre l’energia no es limités a la línia de molt alta tensió i a la interconnexió amb l’Estat francès, un aspecte que no era competència de la Generalitat, sinó al tipus d’energia produïda, on es generava i com es consumia.

Malgrat la decisió de sotmetre a informació pública el PEC, el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va reconèixer que el Pla ja havia comptat amb una àmplia participació de la societat civil, atès que havia passat per un procés de consulta a vuitanta entitats empresarials, sindicals, ecologistes, col·legis professionals i companyies subministradores. Per això Rañé va dir que era difícil trobar errors en el PEC, tot i que si es demostraven es comprometia a introduir-hi canvis. Per contra, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, sí que veia necessari introduir-hi modificacions, sobretot una aposta més ferma i generalitzada per les energies renovables per tal que el percentatge de l’energia primària procedent d’aquestes fonts arribés al 12% el 2015.

Altres propostes incloses en el PEC sotmès a informació pública eren reduir el consum final d’energia el 2015 en un 10%, construir entre cinc i vuit plantes de cicle combinat de 400 MW fins al 2015, multiplicar per trentacinc les instal·lacions solars fotovoltaiques, per tretze la superfície captadora d’energia solar tèrmica i per deu l’aprofitament del biogàs. El director general d’Energia, Josep Isern, va presentar a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona les principals directrius del PEC, segons les quals es respectaria la vida útil de les centrals nuclears fins al 2028 i no s’instal·laria cap nova central de cicle combinat a la demarcació de Tarragona (tret de la prevista a Vandellòs), tot i que va reconèixer que l’autorització d’aquestes centrals era competència de l’Estat.

Reaccions contràries al Pla de l'energia de Catalunya
Greenpeace, l’Associació Europea per a les Energies Renovables (Eurosolar) i Ecologistes en Acció van presentar a mitjan març el Manifest per una nova cultura de l’energia a Catalunya. Les entitats demanaven un debat sobre un nou model energètic basat en els serveis i no pas en l’oferta. Concretament, volien que el Govern assumís el compromís de reduir un 1% la demanda energètica dels ciutadans i un 3% la dels grans productors i van sol·licitar que s’aturessin els projectes per construir centrals elèctriques fins a haver enllestit el PEC. Així mateix, van exigir un compromís per escrit que impliqués el tancament progressiu fins al 2015 de les tres centrals nuclears catalanes en funcionament. Ecologistes en Acció, a més a més, va demanar la participació de la societat civil en la redacció del PEC per obtenir unes propostes consensuades i més fàcils de portar a la pràctica.

A final de juny, la Coordinadora de Plataformes per la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural, que aplega diverses entitats de la demarcació de Tarragona i també del sud de Lleida, va criticar durament el PEC 2006-2015 perquè seguia les línies de l’anterior Govern i concentrava la producció de l’energia lluny dels principals centres consumidors, incomplint així el Pacte del Tinell. Segons va explicar Sergi Saladié, portaveu de la Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs, el PEC projectava noves centrals productores al sud, mentre que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) les noves centrals només serien per substituir les obsoletes, contribuint així a incrementar encara més al desequilibri territorial existent entre les zones que importen energia i les zones que n’exporten.

El catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB), Enric Tello, va advertir que el PEC incomplia amb escreix els nivells màxims d’EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE permesos pel Protocol de Kyoto (amb escenaris que farien augmentar les emissions entre un 94% i un 127%) i que això implicaria a Catalunya una despesa d’entre 300 i 400 MEUR anuals (suposant que el cost de les emissions es pagués a 15 €/t). I anant més enllà, el catedràtic va afirmar que el PEC era la suma d’un parell d’escenaris de futur purament teòrics, i una llista d’infraestructures ja decidides abans de redactar-lo.

D’altra banda, Greenpeace i una trentena d’entitats més van promoure durant tres setmanes de juliol una campanya a través d’Internet per la qual qualsevol persona tenia la possibilitat d’enviar un text als membres del Govern per demanar la retirada de l’esborrany del PEC que estava a exposició pública.

Greenpeace, Ecologistes en Acció i Eurosolar van demanar a final de juliol la retirada del PEC 2006-1015 perquè estava desfasat, era poc ambiciós, incomplia el Pacte del Tinell i era il·legal. Sobre aquest últim aspecte, els grups ecologistes van advertir que el PEC incomplia el Protocol de Kyoto (en preveure una producció de gasos d’efecte hivernacle molt superior a la fixada per la norma) i la directiva comunitària que obligava els països membres a aconseguir el 2010 que un 12% de l’energia primària consumida procedís de fonts renovables. Altres organitzacions com DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), el GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp), la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic van presentar les respectives al·legacions on també demanaven la retirada i una revisió profunda del PEC. Com a propostes alternatives al PEC, els ecologistes van suggerir aplicar trams progressius en les tarifes elèctriques per evitar l’excés d’ús –com ja es feia amb l’aigua–, gravar amb un impost la producció d’energies no renovables, impulsar mesures obligatòries per a l’eficiència energètica als habitatges i desenvolupar un model que acostés la producció d’energia al territori on es consumeix a través, per exemple, de petites centrals de cicle combinat amb cogeneració.

A final de juliol, ICV, partit membre del Govern, va presentar les seves al·legacions, segons les quals rebutjava el PEC perquè incomplia flagrantment la llei. Segons el portaveu d’ICV, Joan Boada, el PEC era inadmissible perquè incomplia el Protocol de Kyoto i no feia cap proposta de tancament de les centrals nuclears. D’altra banda, Boada va afirmar que el PEC no apostava per un nou model energètic vigent basat en energies renovables (no assolia l’objectiu fixat per la Unió Europea pel qual el 12% de la producció hauria de procedir d’aquestes fonts) i en el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica.

Per la seva part, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) va defensar a començament d’agost la instal·lació de més centrals nuclears per poder fer front a les previsions de consum energètic, ja que entenia que l’energia renovable i el gas natural no eren suficients. La patronal veia bé que s’incentivés l’eficiència i l’estalvi energètic, però va criticar que la imposició normativa apugés tant els preus i fomentés per tant la desinversió

S'intensifiquen les negociacions entre ERC i ICV, per una part, i el PSC, per l'altra, per aprovar el Pla d'energia de Catalunya
El sotsdirector general de Promoció i Operacions de l’ICAEN, Ignasi Nieto, va informar a principi d’agost que el PEC havia rebut cent quaranta-una al·legacions. La meitat eren propostes de millora o demandes d’incorporació de suggeriments o innovació, més d’un terç feien referència a les línies elèctriques en general, una vintena eren contràries a la línia de 400 kV entre Catalunya i França, i vint-i-tres demanaven la retirada del Pla.

Aquestes xifres van provocar la indignació de les entitats ecologistes. Segons Greenpeace, a través de la seva pàgina web s’havien enviat més de tres mil al·legacions de particulars, amb un mateix format, i no cent quaranta, com va manifestar l’ICAEN. La Federació d’Entitats Ecologistes de Catalunya, per la seva part, va comptabilitzar unes quatre-centes cinquanta al·legacions presentades. Els Verds - Esquerra Ecologista, organització que forma part de la federació ICV, va demanar al conseller Rañé que donés explicacions sobre aquesta diferència de xifres. Ignasi Nieto va declarar que les tres mil cartes enviades per Greenpeace no es podien considerar al·legacions, ja que es tractava de missives que havien generat persones només entrant a la pàgina web de l’entitat i fent un clic. Paral·lelament, el Consell de Ministres va aprovar a final d’agost el Pla d’energies renovables 2005-2010 amb l’objectiu que el 12% de l’energia consumida a l’Estat espanyol procedís de fonts d’energies renovables. Per aconseguir-ho, el Pla preveia una inversió de 23.600 MEUR, de la qual un 3% correspondria a l’Administració de l’Estat i la resta al sector privat. Poc després, Ignasi Nieto va considerar pràcticament impossible que Catalunya pogués assolir el 12% previst per Pla estatal d’energies renovables, ja que el consum energètic català procedent de fonts renovables encara era molt baix, un 2,7%.

Entre els aspectes polítics del PEC que restaven pendents de negociar entre el conseller Rañé (PSC) i els responsables d’ERC i ICV, hi havia sobretot el tancament de les centrals nuclears i la interconnexió elèctrica amb l’Estat francès. A més a més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), en mans d’ICV, havia proposat incloure en el PEC un pla de xoc per fomentar l’estalvi i aturar l’augment indeturable del consum energètic, i la creació d’una Agència de l’Energia de Catalunya (compromís fixat al Pacte del Tinell) amb capacitat d’aplicar una fiscalitat pròpia. El DMAH també defensava la creació del CENTRE DE RECERCA D’ENERGIES RENOVABLES ubicat a Vandellòs i un augment substancial en els objectius de producció de les fonts d’energia renovable (en especial la solar i els biocombustibles). Respecte al programa de tancament de les centrals nuclears, el DMAH negociava la possibilitat de reduir de quaranta a trenta els anys de vida previstos per a les centrals, d’invertir els beneficis d’aquests deu anys de marge en el foment de les energies renovables o de crear un nou impost sobre l’energia nuclear i l’emmagatzematge de residus nuclears que alimentaria un fons destinat a estudiar i fomentar les energies renovables.

A partir dels suggeriments rebuts durant el procés d’informació pública i de les propostes del DMAH, les successives versions del PEC van incorporar novetats. Entre aquestes destacaven potenciar les energies renovables fins a l’11% de l’energia primària consumida, augmentar la producció d’energia eòlica fins a 3.300 MW, incrementar la solar fotovoltaica fins als 100 MW, augmentar la superfície de plaques solars fins a 1,25 milions de m2, construir una central solar termoelèctrica de 50 MW que se situaria a Lleida, tancar de manera progressiva les tres centrals nuclears (Ascó I al 2024, Ascó II al 2026 i Vandellòs II al 2028), malgrat que aquesta és una competència del Govern de l’Estat, crear l’Agència Catalana de l’Energia, i destinar una partida per a recerca i desenvolupament (que podria concretar-se en la creació d’un centre d’investigació a Lleida). Les negociacions entre el DIT i el DMAH, però, no aconseguien resoldre la qüestió de la interconnexió amb França.

A final de setembre, les organitzacions ecologistes Greenpeace, Eurosolar i Ecologistes en Acció van demanar que el tràmit parlamentari del PEC comptés amb la participació de representants de la societat civil. El debat parlamentari no es va produir, però responsables del DMAH i el DTI es van reunir el 5 d’octubre amb les organitzacions ecologistes. Per als ecologistes, el PEC no suposava cap canvi de model, ja que els criteris es continuaven basant en la demanda. A més, el 8 d’octubre va tenir lloc a Torredembarra un darrer debat sobre el PEC entre representants dels diferents grups parlamentaris i els grups ecologistes.

S'aprova el Pla d'energia de Catalunya
L’11 d’octubre el Govern de la Generalitat va aprovar el PEC 2006-2015. Les inversions previstes eren de 9.945 MEUR, dels que 1.464 serien públics, corresponents a projectes d’energies renovables, d’eficiència energètica, soterrament i trasllat de línies elèctriques i electrificació rural i gasificació de nous municipis. L’Agència Catalana de l’Energia seria l’organisme que coordinaria les accions del Govern derivades del PEC.

El PEC aprovat proposava un estalvi d’energia final del 10,6% respecte del consum de l’escenari de tendència de futur, passant d’un consum previst de 20 milions de tones de petroli (Mtep) a 17 Mtep el 2015. Sobre energies renovables, el PEC tenia com a objectiu que el percentatge de participació d’aquestes energies en el balanç d’energia primària passés del 2,9% l’any 2003 al 9,5% al 2015, una xifra que arribaria a l’11% si no es tingués en compte la part de l’energia primària que posteriorment no té una utilització energètica. La potència que es preveia instal·lar de les principals energies renovables era 3.500 MW d’eòlica, 100 MW de solar fotovoltaica, 50 MW solar termolèctrica, 1.250.000 m2 de solar tèrmica, 2.247,8 MW d’hidroelèctrica i 121,5 MW de biogàs. A més a més, el PEC preveia la necessitat de construir entre cinc i vuit nous grups de cicle combinat alimentats amb gas natural en l’horitzó del 2015.

Pel que fa a les centrals nuclears catalanes, el PEC proposava una estratègia gradual de tancament que començaria l’any 2022 i acabaria l’any 2026, que aprofitaria la disminució progressiva del pes de la producció nuclear i que requeriria un pacte amb el Govern de l’Estat. I sobre la línia d’interconnexió elèctrica amb França, el PEC considerava que era una “possible opció” que demanaria una avaluació acurada per garantir l’impacte ambiental mínim, sense descartar cap possible traçat, incloent-hi la possibilitat de soterraments.

De cara al 2006, estava previst presentar i aprovar el Pla d’acció 2006-2010 del Pla d’energia de Catalunya 2006-2015, el qual definiria les accions concretes a desenvolupar en el període 2006-2010 per complir els objectius i les línies marcades al PEC. D’altra banda, es va preveure que el PEC seria revisat cada tres anys per incorporar nous objectius i millores.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame