Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA
Pla Aeroports Mapa: Montse Ferrés
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

Tres anys després de desestimar el Pla d’aeroports elaborat per l’anterior govern de Convergència i Unió (CiU), el Govern de la Generalitat presenta el nou Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports (PAAH) de Catalunya, que proposa un model basat en set aeroports comercials i catorze aeròdroms d’aviació general i esportiva. Per a assolir aquest model, el PAAH preveu la nova construcció de quatre aeroports i set aeròdroms. La Generalitat també crea la societat pública Aeroports Públics de Catalunya, amb unes funcions similars a les que té AENA a l’Estat espanyol, i comença a tramitar una nova llei d’aeroports. El PAAH segueix en procés d’informació pública a final d’any.

Antecedents 2006

El Govern de la Generalitat de Catalunya (amb Convergència i Unió (CiU) a l’executiu) va promulgar l’any 2000 la Llei 19/2000, d’aeroports de Catalunya, per a regular i potenciar l’aviació comercial, privada i esportiva en l’àmbit català. Aquesta llei creava la figura del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, un pla territorial sectorial que es va aprovar l’agost del 2003. Aquest pla preveia duplicar el nombre d’aeroports i aeròdroms de Catalunya (fins a 23 instal•lacions), amb la construcció de dotze infraestructures noves. El pla també projectava construir un aeroport al Bages, reobrir l’AEROPORT DE LA SEU D’URGELL i reconvertir l’aeròdrom d’Alfés en aeroport regional de Lleida.

Un nou pla d’aeroports

Poc després d’entrar en el govern l’any 2003, el tripartit format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)-Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) va decidir aturar el pla de CiU. Segons el Govern, aquell pla només preveia una petita part de les infraestructures aeroportuàries que passarien a ser competència de la Generalitat un cop desplegat l’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA, aprovat l’any 2006. És per això que el Govern de la Generalitat va decidir anar més enllà de la revisió del pla de CiU, i desenvolupar-ne un de nou.

El nou pla va estar en procés d’elaboració durant els anys 2006 i 2007. Finalment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports (PAAH) de Catalunya (2007-2012) el dia 11 de desembre de 2007.

El PAAH preveia un sistema basat en set aeroports: BARCELONA, GIRONA-COSTA BRAVA i REUS (ja operatius, i que concentrarien els vols internacionals), el de LLEIDA-ALGUAIRE, el de la Seu d’Urgell, el de les Terres de l’Ebre i un aeroport corporatiu, la ubicació del qual encara no s’havia decidit.

L'aeroport de Lleida-Alguaire seria el primer ha ésser promogut i construït integrament per la Generalitat. A final del 2008 hauria d'estar a punt, amb una previsió d’un trànsit anual d’entre 400.000 i 500.000 passatgers. D’altra banda, el PAAH recuperava l’aeroport de la Seu d’Urgell, tancat des del 1984 i rebatejat amb el nom de Pirineus-Andorra, com a nou aeroport comercial amb una clara vocació internacional. El Govern de la Generalitat va adquirir el 85% dels terrenys de l'aeroport, situats al municipi de Montferrer, i segons el PAAH l’aeroport entraria en funcionament l’any 2010. L’aeroport aniria dirigit especialment al turisme de muntanya, per donar servei a l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra. De fet, el Govern andorrà havia manifestat, els darrers anys, el seu interès per la infraestructura.

Per a les Terres de l’Ebre, el PAAH projectava una nova instal•lació entre Tortosa i Amposta. Aquest aeroport no era una prioritat del Govern català, i el PAAH li reservava un paper secundari com a equipament amb vols xàrter i serveis d'aerotaxi interns de Catalunya i de suport als serveis públics sanitaris i de bombers de l'Ebre. Era previst desenvolupar un pla de negoci per a determinar si era viable fer-hi vols internacionals de caràcter turístic, tenint en compte que l’aeroport hauria de competir amb els de Castelló i Reus.

El PAAH també proposava actuacions per a reforçar la xarxa d'heliports i potenciar-los a fi de facilitar la implantació d'empreses que utilitzen l'helicòpter per als seus desplaçaments, i també proposava actuacions per a dinamitzar la indústria aeronàutica a Catalunya i per a potenciar la formació, la recerca i la innovació en aquest sector. Finalment, el PAAH preveia l’aprovació d’una nova Llei d’aeroports i heliports, que va estar en tramitació en paral•lel a l’elaboració del pla.

1.582 milions per als aeroports catalans
La inversió pública prevista per a tota la xarxa d’aeroports i aeròdroms, tant els de titularitat de la Generalitat com els que llavors eren titularitat d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea, organisme que gestiona els aeroports a l’Estat), era de 1.582 MEUR fins al 2012. La inversió per als aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell correspondria a AENA (uns 1.188 MEUR), mentre que la resta correspondria a la Generalitat (uns 394 MEUR). Per als aeròdroms més petits, s'estudiaria la creació d’un fons d'ajut a la inversió amb què donar suport als promotors públics i privats. Als nous aeròdroms, s'hi preveia una inversió conjunta superior als 23 MEUR, mentre que als existents, s'hi destinarien més de 39 MEUR (vegeu la taula de sota per a detalls sobre les inversions).

En busca d’emplaçament per al nou aeroport corporatiu
El PAAH preveia un nou aeroport corporatiu per a jets privats, aerotaxis, missatgeria i aviació esportiva, que actuaria com a aeroport complementari del Prat. Segons el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, l'ampliació de les instal•lacions del Prat implicaria que l’aeroport perdés competitivitat en aquest sector, ja que les turbulències que generen els aparells grans impedirien la sortida de les aeronaus més petites.

Durant els anys 2005 i 2006, es va discutir la possibilitat que l’aeroport corporatiu s’instal•lés al municipi de FONOLLOSA, al Bages, una proposta que ja s’havia estudiat fins i tot durant l’etapa de CiU al Govern de la Generalitat. Aquesta opció va ser rebutjada per diversos ajuntaments del Bages, començant pel mateix consistori de Fonollosa. Per això, a principi de desembre del 2007 el Govern va obrir un concurs per a designar la localització de l’aeroport que Fonollosa rebutjava. S’hi podrien presentar tots els municipis situats a un mínim de 40 km i un màxim de 80 km de Barcelona, que estiguessin ben comunicats amb la capital. Amb aquest concurs, la Generalitat volia evitar la polèmica territorial suscitada a Fonollosa. L'objectiu era resoldre aquest procés l'any 2008 perquè la construcció es pogués iniciar el 2009. Amb tot, les comarques centrals, sobretot el Bages, Anoia i Osona, continuaven essent les més ben posicionades per a acollir el nou aeroport.

Sabadell lidera la categoria dels aeròdroms
El PAAH també donava un fort impuls a la creació i consolidació d’una xarxa d’aeròdroms* a Catalunya. L’AEROPORT DE SABADELL perdria l’estatus d’aeroport d’interès general amb el PAAH, i es convertiria en un aeròdrom un cop fos transferit a la Generalitat. Sabadell lideraria una xarxa de catorze aeròdroms, dels quals set de nova creació: Lladurs, Cervera, Tremp (a les comarques de Lleida), Arnes, Ribera d'Ebre (Tarragona), Prat de Moià (Barcelona) i Viladamat/Ordís (Girona).

A banda dels nous aeròdroms, el PAAH preveia la millora d’alguns dels ja existents, com el d’Igualada-Òdena i CALAF-SALLAVINERA. L’AERÒDROM D’ALFÉS, que havia de transformar-se, segons el pla del govern de CiU, en l’aeroport regional de Lleida, es mantindria en servei, amb intervencions de millora a la pista de vol i a les instal•lacions de l’aeròdrom. Una de les principals raons que van justificar que es descartés Alfés com a aeroport comercial era la protecció del paratge de la timoneda d’Alfés, hàbitat de l’alosa de Dupont (Chersophilus duponti). No obstant això, durant tot l’any no es va veure mai aquest ocell.

Aeroports Públics de Catalunya, l’AENA catalana
L’any 2007, els aeroports del Prat, Girona, Reus i Sabadell encara eren propietat d’AENA. Pel desenvolupament estatutari, es preveia que un consorci gestionés l’aeroport del Prat (que mantindria la categoria d’aeroport d’interès general) i que l’Estat transferís les competències dels altres tres aeroports a la Generalitat.

El mes de setembre la Generalitat va anunciar la creació d’Aeroports Públics de Catalunya SL. Aquesta societat, que dependria de la Generalitat, es preveia com una eina per a facilitar el desplegament del PAAH, i tindria unes atribucions semblants a les que té actualment AENA a l’Estat espanyol. L’entitat s’hauria de constituir a principi del 2008, i se’n reservaria la majoria representativa ―el 51%― als consells d'administració dels aeroports de Girona, Reus, Lleida, la Seu d'Urgell, les Terres de l'Ebre i Sabadell, encara que també intervindria en el futur consorci per a gestionar l'aeroport del Prat.

Segons el model de gestió impulsat pel PAAH, cada aeroport tindria un model de gestió propi. En la majoria dels casos es preveia un model públic o mixt, públic i privat, però també es preveia l'opció íntegrament privada. Aquest model seria coherent amb la demanda efectuada des de diversos grups de pressió i partits polítics per a una gestió individualitzada dels aeroports a Catalunya.

Durant tot l’any es van mantenir les negociacions per a efectuar les transferències de l’Estat a la Generalitat, i el mes de desembre, en la presentació del PAAH, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va explicar que el Govern es donava tota la legislatura catalana ―tres anys― de marge per a l'acord de traspàs.

Crítiques de CiU

Josep Rull, diputat de CiU al Parlament de Catalunya, va denunciar que el PAAH presentat el 2007 era pràcticament igual que el que havia estat aprovat l’any 2003 pel govern de CiU, ja que ambdós plans coincidien en un 80% amb el calendari i el pressupost. Rull va criticar el tripartit per “congelar” durant quatre anys un pla pactat i negociat amb el sector. Rull afirmava que “el document no feia cap proposta sobre la composició del consorci de l'aeroport del Prat ni deia quan tindria lloc el traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, amb la qual cosa, es constatava el fracàs de les negociacions amb el Govern espanyol”. Rull només va reconèixer que s’havia avançat en l’aeroport de Lleida, però va criticar que encara no s’hagués trobat i definit un emplaçament per a l'aeroport corporatiu.

L’any es tancava amb el PAAH en procés d’informació pública, i amb la previsió que l’aprovació inicial tindria lloc abans de l’estiu del 2008.

Més informació

www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/aerotrans/related/legislacio.jsp
www10.gencat.net/ptop/binaris/informe_sostenibilitat_tcm32-41898.pdf
www10.gencat.net/ptop/binaris/pla_aeroports_tcm32-41888.pdf

* La principal diferència entre els aeròdroms i els aeroports és que els aeroports són aeròdroms que disposen de les instal•lacions necessàries per al trànsit aeri de mercaderies i del públic en general (aviació comercial), mentre que els aeròdroms van dirigits a l’aviació privada i esportiva, la formació de pilots i a emergències civils (aviació general).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame