Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLAÇA LESSEPS
Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

El mes de desembre s’ha presentat el document base del projecte de reforma de la plaça Lesseps consensuat entre els veïns i l’Ajuntament de Barcelona. Els canvis introduïts recuperen el pendent original de la plaça, la connexió per a vianants entre els barris i augmenten l’espai públic i per a voreres. Es preveu que les obres comencin a la darreria d’estiu del 2004 i que durin un mínim de tres anys.

Articles posteriors 2004, 2009

A la plaça Lesseps, situada a la part més elevada del barri de Gràcia de Barcelona on s’inicia el turó del Putxet, conflueixen les antigues rieres i torrents de la zona i els camins tradicionals de connexió entre els barris. A començament de segle XX, la plaça, que quedava emmarcada per la façana del convent dels Josepets, era la cruïlla de camins entre el carrer Gran de Gràcia (antic camí de Santiago que des de Barcelona, travessant Collserola, anava fins el monestir de Sant Cugat) i els camins dels altres barris. Ben aviat aquest àmbit es va convertir en un nus d’itineraris i de tramvies i en una de les principals places del barri. Les imatges anteriors a la reforma dels anys setanta mostren un espai públic de gran qualitat i amb un alt valor simbòlic, com encara indica avui la Casa Ramos, davant de la façana dels Josepets.

Als anys setanta la ronda del Mig divideix la plaça i els barris, n'augmenta el pendent i hi dificulta el pas dels vianants
Els anys setanta, caracteritzats per la construcció de vies ràpides que prioritzaven el vehicle privat sobre els vianants, la construcció de la ronda del Mig va implicar la divisió de la plaça enmig de túnels, passos elevats, escales i passadissos i l’inici de les protestes que s’han mantingut al llarg del anys. Itziar González, arquitecta que va participar en el procés de remodelació de la plaça Lesseps com a tècnica independent de les associacions de veïns, explicava que aquesta transformació va significar una ferida que va dividir els barris i va dificultar el pas de vianants en una plaça amb vocació de nus d’intercanvi, de comunicació.

El projecte de la ronda del Mig i l’inici de les obres el 1969 es va fer durant l’alcaldia de Josep Maria Porcioles. El 1972, el viaducte (conegut popularment com scalextric) que havia de salvar el pas de la ronda del Mig per la plaça Lesseps va provocar una de les mobilitzacions més importants de la ciutat fins aquell moment. El 1974, durant l’alcaldia d’Enric Masó, es fa pública una solució híbrida coneguda com la so-lució Masó que no va semblar satisfer a ningú. Les obres van començar el 1975 i van finalitzar el 1979, quan l’alcalde en funcions Manuel Font Altaba va acabar l’ajardinament de la plaça.

Les vicissituds dels projectes de remodelació
L’ any 1998, la remodelació de la plaça Lesseps formava part del programa electoral de l‘equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona en resposta a una demanda ciutadana que no havia deixat de fer-se sentir. Es va convocar un concurs de projectes en què va guanyar el treball presentat pels arquitectes Carme Ribas i Pere Ravetllat, ben rebut pels veïns, que incorporava l’enfonsament de la ronda del Mig per a recuperar el pendent original de la plaça i els camins per a vianants. Posteriorment, l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona (IMU), com a entitat encarregada de gestionar els projectes de més de 3 milions d’euros, va convocar un altre concurs amb unes altres bases: incorporar l’intercanviador entre les LÍNIES 9 DEL METRO i la línia 3, però no l’enfonsament de la ronda.

El 21 de gener de 2002, els veïns, que no havien estat informats del canvi de bases del concurs, van veure el nou projecte durant l’exposició pública prèvia a l’inici de les obres –que s’havia de fer abans de les eleccions municipals– i van organitzar una important protesta contra el pendent previst del 9% salvat amb grades, denunciant que la solució comportaria moltes dificultats per als vianants, que al projecte hi continuava havent una important manca d’espais verds i que l’Administració municipal havia donat molt poca informació dels canvis de bases. La premsa se’n va fer especial ressò i van destacar que, tot i que el projecte s’havia fet d’acord amb la normativa, la manca de diàleg no havia permès oferir una proposta que resolgués els problemes dels ciutadans. A partir d'aquests fets es va crear la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible, amb diverses associacions de veïns i afectats.

Davant les fermes protestes dels veïns, a la primavera es va formar una comissió mixta que es reunia setmanalment i que estava formada per representants de l’IMU, representants de la plataforma veïnal i representants de tots els grups polítics presents al districte de Gràcia. El mes de juny, la comissió, a petició dels representants de la plataforma, va decidir incorporar-hi un grup de tècnics independents: Ole Thorson, Salvador Rueda i Itziar Gonzàlez. Durant les reunions setmanals de la comissió dels mesos de juny i juliol es va establir un diàleg i es van acceptar algunes de les demandes de la plataforma veïnal.

El procés de participació
A partir del treball realitzat per la comissió, Itziar González va proposar convocar un procés de participació per a incorporar la resta de veïns a la discussió, enriquint i validant les propostes de la comissió amb les aportacions dels ciutadans. El procés havia de contribuir a establir un compromís de col·laboració mútua entre els veïns i l’Administració i a restaurar el diàleg i la confiança, en un moment en què les posicions esta-ven molt enceses i hi havia fortes suspicàcies entre Ajuntament i veïns.

Als locals dels Josepets es van succeir el mes de setembre jornades informatives i formatives, reunions de seguiment dels treballs de la comissió i tres dies de portes obertes per a recollir les propostes i demandes dels veïns mentre que alhora se'ls posava a l'abast tota la informació tècnica disponible del projecte.

Hi van passar més de tres-cents veïns i comerciants de la zona aportant-hi les seves propostes per a fer més habitable la plaça i dibuixant els camins necessaris per a la reconnexió dels barris. Els tècnics que van explicar les condicions i van recollir les propostes (cinc arquitectes i un antropòleg, Arola Balanzó, Sònia Dalet, Marc Dávila, Itziar González, Gemma Haase i Iván Juárez) van destacar el realisme i la viabilitat de la majoria de les demandes veïnals. La premsa va declarar que els Josepets s’havia convertit en un laboratori d’idees i va destacar alhora la radicalitat democràtica de la proposta i el rigor de la feina feta. Les idees proposades es van organitzar entorn de quatre eixos: la reducció del trànsit de vehicles privats, la recuperació del pendent natural de la plaça, la millora de la connectivitat entre els barris (la Salut, Gràcia, Putxet-el Farró i Vallcarca) i un nou disseny de plaça pensat com a lloc de trobada. El divuit de desembre de 2002, el document resultant del procés de participació va permetre signar un acord a l’IMU que recollia els criteris generals que s’haurien de tenir en compte per a remodelar la plaça.

La comissió de seguiment de l’acord i la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible, van vetllar durant el 2003 perquè el projecte de reforma incorporés les propostes que es van assumir com a tècnicament viables.

Es presenta als Josepets la maqueta del nou projecte de reforma de la plaça Lesseps
El 10 de desembre de 2003 es va presentar als locals dels Josepets la maqueta provisional del nou projecte de reforma de la plaça realitzat pels arquitectes Albert i David Viaplana i l’enginyer Joaquim Pasqual, autors també del projecte del 2002. No era un document tancat, sinó un esborrany que després del període d’al·legacions havia de fixar les directrius per a la reforma de la plaça.

La proposta dibuixava un nou espai que recuperava el pendent natural, que assegurava la connexió per a vianants entre els barris, sense rampes ni escales, i que tornava a deixar visibles la Casa Ramos i la façana de l’església dels Josepets. Preveia passar de 8.000 m2 d’ús públic a 21.000 m2, ampliant les voreres i reduint el nombre de carrils per als vehicles. Per a aconseguir-ho la ronda s’havia d’enfonsar 2,9 m, es preveia redirigir l’actual circulació dels vehicles i connectar els espais verds de la plaça amb l’avinguda de l'Hospital Militar. Els tècnics municipals van explicar que el fet d'incloure les demandes veïnals havia significat un augment del cost de l'obra de 6 milions d’euros sobre un total de 28 milions previstos per al projecte.

Finalment, els titulars dels diaris recollien titulars com ara «Després de trenta anys de protestes, una altra plaça Lesseps és possible» i parlaven d’un canvi en les formes de relació entre l’Ajuntament i els ciutadans de Barcelona. Els veïns van valorar positivament el projecte, tot i que van declarar que no s’havia recollit totalment la demanda de pacificar el trànsit, especialment a la travessera de Dalt i a la ronda del General Mitre. Xavier Casas, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser rebut amb pancartes que deien que la ronda no era un problema urbanístic, sinó de salut pública, va declarar que primer calia resoldre Lesseps per poder afrontar després la resta de problemes. Fernando Casal, portaveu de la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible i membre de la comissió del pla, va destacar que fins a l’actualitat la plaça Lesseps havia estat «un lloc infecte, una plaça on no podies quedar amb ningú ni fer vida ciutadana» i va valorar positivament els canvis introduïts, especialment l’augment de la superfície per a vianants.

Segons les previsions, les obres haurien de començar cap a la fi de l’estiu del 2004 per assolir el termini de conclusió cap a mitjan any 2007 i s’haurien de coordinar amb la construcció de l’intercanviador de les línies 3 i 9 del metro.

Més informació
w3.bcn.es/V04/Home/V04HomeLinkPl/0,2687,394566_398489_1,00.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati