Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI? MOBILITZACIONS I CONFLICTES TERRITORIALS
Helena Cruz

Actualitzat a 31/12/2007

El mes d’abril es publica el llibre Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials, elaborat per membres de l’equip de moviments socials de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. El volum aprofundeix en l’anàlisi de les quatre mobilitzacions que han sorgit al voltant del Pla hidrològic nacional, el Pla 22@bcn, la planificació territorial i urbanística a l’Empordà i l’eix viari Vic-Olot pel túnel de Bracons. Els autors fan una contribució en la conceptualització de les noves mobilitzacions en defensa del territori i plantegen debats i preguntes al voltant de la “nova cultura del territori”.

El mes d’abril es va presentar el llibre Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials elaborat per Eva Alfama, Àlex Casademunt, Gerard Coll, Helena Cruz i Marc Martí i publicat per l’Editorial Icària, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill i la Fundació Nous Horitzons.

La presentació del llibre es va dur a terme a l’Escola de Polítiques Socials i Urbanes de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació de Dolors Camats i Jordi Sànchez, representants de la Fundació Nous Horitzons i la Fundació Jaume Bofill, Joaquim Sempere, professor de Sociologia del Medi Ambient de la Universitat de Barcelona (UB), i Maties Serracant, membre de l’ADENC. L’acte de presentació del nou llibre va inaugurar també l’inici d’un seminari de discussió al voltant de les principals qüestions sobre les quals reflexiona aquesta publicació, que es va celebrar el divendres 20 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

L’objectiu principal de l’estudi era descriure les característiques i analitzar les especificitats de les mobilitzacions en defensa del territori, per poder conceptualitzar-les més detalladament i alhora analitzar-ne els impactes en les respectives polítiques territorials.

Amb aquesta finalitat, l’estudi partia de l’anàlisi en profunditat de quatre estudis de cas: les mobilitzacions en contra el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL impulsades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, les mobilitzacions entorn del PLA URBANÍSTIC 22@BCN DEL BARRI DEL POBLENOU DE BARCELONA, la plataforma Salvem l’Empordà i les mobilitzacions al voltant de les polítiques territorials en aquesta comarca (PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ), i, finalment, les mobilitzacions en contra de l’eix viari entre les ciutats de Vic i Olot pel TÚNEL DE BRACONS, promogudes per la plataforma Salvem les Valls.

L’estudi se centrava en l’anàlisi de l’estructura organitzativa, el context polític, les estratègies d’acció, els discursos i les propostes elaborades pels agents mobilitzadors, i posava èmfasi en la idea de copsar la seva capacitat per a generar complicitats amb altres sectors i col•lectius. D’altra banda, el llibre també es pregunta sobre la incidència política que han tingut aquestes mobilitzacions. Així, es descriuen els canvis que s’han donat en els projectes en disputa, abordant com s’han gestionat els respectius conflictes i veient quins aspectes s’han modificat en la formulació i elaboració d’aquestes polítiques, tant pel que fa als continguts de la política, com a les idees que les guien, les relacions de poder, les interaccions i les regles del joc establertes entre els actors que hi participen.

L’estudi mostrava com aquestes mobilitzacions combinen la reedició de discursos ecologistes i veïnals més o menys clàssics amb la formulació de nous discursos socioambientals més transversals. En l’àmbit organitzatiu, posava en relleu l’evolució cap a espais de coordinació més extensos, configurant xarxes que inclouen tant sectors tècnics i polítics com intel•lectuals, que molt sovint permeten crear un discurs amb plantejaments més integrals i proactius. En els casos estudiats, per exemple, els agents mobilitzadors aconseguien plantejar debats al voltant de conceptes com el progrés, l’interès general, l’especulació immobiliària, l’urbanisme, la preservació del patrimoni, la sostenibilitat, la globalització, el desenvolupament econòmic, etcètera. Els autors mostren com el caràcter local d’aquests conflictes es transcendeix ràpidament i posen com exemple el cas de les grans manifestacions antitransvasistes, que generen controvèrsies que mobilitzen massivament la població; o el cas del dissens del govern tripartit sobre l’eix Vic-Olot per Bracons, que crea tensions polítiques a diferent escala.

Els autors destaquen la capacitat de les mobilitzacions analitzades per a generar alternatives més enllà de la protesta, així com l’existència de denominadors comuns en les propostes en relació amb una gestió alternativa del territori que s’elaboren en el marc d’aquests conflictes. En aquest sentit, al final del llibre es reflexiona entorn de les etiquetes que han estat atorgades a aquests tipus de mobilitzacions i es fan algunes aportacions en relació amb el debat al voltant de la cultura del no i la nova cultura del territori. En aquest sentit, els autors entenen que l’acció conjunta de les mobilitzacions en defensa del territori pot haver contribuït a configurar una “nova cultura del territori”, entesa amb un caràcter més sostenibilista en termes ambientals, culturals i socials.

Més informació
ALFAMA, E.; CASADEMUNT, À.; COLL, G.; CRUZ, H.; MARTÍ, M. (2007) Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials. Barcelona: Icària Editorial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame