Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERES AL PENEDÈS I EL GARRAF
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'ampliació o instal·lació de noves pedreres aviva el debat sobre els efectes ambientals de l'extracció d'àrids, especialment a les comarques del Penedès i el Garraf, amb l'ampliació de la pedrera de Vallcarca, d'Uniland, dins el Parc Natural del Garraf, la nova pedrera de la serra del Bolet i de la riera del Lavernó a l'Alt Penedès. A mitjan any, la Generalitat, els col·legis professionals d'enginyers de mines, la patronal del sector d'àrids i les entitats ecologistes es comprometen a constituir un consell assessor amb l'objectiu de minimitzar l'impacte ambiental del sector dels àrids i promoure una producció adequada a les necessitats.

Al llarg de l'any 2004 van aparèixer diverses polèmiques associades a les activitats d'extracció d'àrids. Les comarques del Penedès i del Garraf van protagonitzar-ne una bona part, tot i que les pedreres van ser motiu de debat a tot el territori: l'ABOCADOR DE VACAMORTA (CRUÏLLES), les acitivitats extractives d'en Pascal i de l'Alt de la Pedrosa al massís del Montgrí, la pedrera de Sant Corneli a la zona de la Canal -situada entre els municipis de Fígols i Cercs, al Berguedà-, i l'obertura de noves pedreres a l'espai de la Garriga, a l'Alt Empordà, només són uns pocs exemples dels molts apareguts.

Les pedreres al Penedès
A principi de gener les entitats i els veïns de Guardiola de Fontrubí i Sant Joan de Mediona van manifestar el seu rebuig a la instal·lació de la pedrera de l'empresa Cales de Pachs a la serra del Bolet, un dels indrets més valuosos de l'Alt Penedès. Els ecologistes van endegar una campanya a través de la qual es van recollir més de cinc mil signatures. A principi de novembre, la plataforma Salvem el Penedès va denunciar l'activitat d'una pedrera d'àrids a tocar de la riera de Lavernó, a Subirats, que no disposava de llicència ambiental. L' activitat d'extracció, que havia de servir per a crear talussos al tram del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. ALT PENEDÈS, no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat fins molt de temps després, quan l'activitat ja havia acabat. L'alcalde de Subirats, Antoni Soler, va recordar que s'havien presentat denúncies davant del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) i del Cos d'Agents Rurals i que l'Ajuntament ja s'hi havia mostrat contrari a través de l'aprovació d'una moció en un ple.

Uniland amplia l'àmbit d'extracció de la pedrera dins del Parc Natural del Garraf
L'increment progressiu de les zones d'extracció de les pedreres de la comarca del Garraf, fins i tot dins l'àrea d'influència del Parc Natural del Garraf, va ser una de les preocupacions de diverses organitzacions de ciutadans. Antoni Prats, president de l'Associació de Veïns del Garraf (nucli del municipi de Sitges), va denunciar les constants ampliacions de les activitats extractives, que en la majoria de casos es feien sense estudi d'impacte ambiental i posant en perill les espècies protegides de la zona. Prats va assegurar que les empreses extractores havien incrementat també la fabricació de derivats del ciment al mateix lloc on feien l'extracció de pedra, activitat per a la qual no tenien els permisos necessaris. Les empreses amb seu a la zona són Uniland, EACSA -expedientada pel govern local-, Ciments Molins i Asland.

La polèmica més sonada provenia de les destrosses que l'empresa de ciment Uniland havia fet en un espai forestal per ampliar la pedrera ubicada a prop de Vallcarca, dins el Parc Natural del Garraf. El cap del servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Bellapart, va reconèixer que Uniland tenia dret a fer l'ampliació. Tot i això, va denunciar la manera com s'havia portat a terme i les destrosses que s'havien provocat des de principi d'abril: un camí entre pins i margallons es va convertir en un gran esvoranc de més de cinc metres d'amplada, amb arbres caiguts i margallons mig arrencats. Els membres de l'Agrupació de Defensa Forestal de la Comarca i la Plataforma de Defensa del Parc Natural també van mostrar el seu rebuig a l'ampliació de la pedrera.

La Generalitat crea un consell assessor per a reduir l'impacte ambiental de les pedreres
A principi d'agost, els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Treball i Indústria i Medi Ambient i Habitatge, juntament amb els ajuntaments afectats, el Col·legi professional d'enginyers de mines, la patronal del sector dels àrids i les entitats ecologistes van declarar el seu compromís de constituir un consell assessor amb l'objectiu de minimitzar l'impacte ambiental del sector dels àrids i promoure una producció adequada a les necessitats reals. Les conclusions del grup de treball servirien perquè es pogués establir una nova política estratègica en aquest sector. La creació del consell assessor responia tant a l'increment de la demanda d'àrids durant els darrers anys com en un futur pròxim, i com als impactes ambientals i socials de l'obertura de noves explotacions o de l'ampliació de les existents.

L'any es va tancar amb la compareixença del president del Gremi d'Àrids de Catalunya, Pasqual Roca, en la Comissió de Política Territorial del Parlament per a explicar la situació de sector i demanar una solució als problemes d'extracció. El gremi va demanar la creació d'una nova llei que reguli l'activitat i el desbloqueig d'expedients de pedreres, encallats per manca d'autorització ambiental.

La resposta del DMAH va venir de la mà del conseller Salvador Milà, que va declarar que calien restriccions a l'hora d'extreure material i un control més intens sobre l'activitat, atès que el territori està molt sensibilitzat després d'anys d'actuacions poc respectuoses. Segons Milà, a través del Consell assessor, participat per l'Administració i el sector d'àrids, s'haurien d'assolir acords per a permetre extraccions controlades i que afectessin el mínim possible l'entorn.

Més informació
www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
www.gremiarids.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès, Garraf