Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEATGES A LA XARXA VIÀRIA
Anna Borrell

Actualitzat a 31/12/2006

El debat sobre els peatges a la xarxa viària catalana continua present durant l’any 2006, així com les mobilitzacions ciutadanes per tal d’eliminar barreres o aconseguir importants descomptes en alguns peatges catalans. L’any s’inicia amb l’anunci de Convergència i Unió (CiU) que abandona el Grup de Treball per a la Reordenació de Peatges de Catalunya (GTRP) i finalitza amb la presentació dels pressupostos de l’Estat per a l’any 2007 a Catalunya, que doten amb 12 MEUR una partida pera alliberar totalment o parcialment els peatges d’Alella, Mollet, Rubí i el túnel del Cadí.


Antecedents 2004, 2005

El Grup de Teball per la Reordenació de Peatges de Catalunya (GTRP) va ser creat el febrer de 1997 pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de posar fi a la discriminació que provoca el fet que Catalunya concentri la major part de les vies de pagament de l’Estat. Format pel Govern català, els grups polítics catalans, les empreses concessionàries, els sindicats i les cambres de comerç, fa anys que reclama a Madrid que aporti diners per a crear un “fons de rescat” de peatges.

CiU abandona el GTRP
A començament d’any, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, anunciava que el seu partit deixava el GTRP. Denunciava l’augment abusiu dels peatges i l’incompliment sistemàtic per part del Govern català de promeses electorals, d’acords de govern i de pactes consensuats al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Es queixava també de la “paralització” que estava patint el GTRP, que no es reunia des del mes de juliol de 2005, i assegurava que els peatges s’havien apujat entre un 13 i un 14% en els dos anys de govern tripartit. Finalment CiU deixava clar que no era partidària de suprimir tots els peatges, sinó tan sols els de proximitat i mobilitat obligada.

Un mes més tard, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–), reclamava a CiU que tornés al GTRP, expressant la voluntat del Govern de recompondre la unitat i arribar a acords que permetessin avançar. També ho feia Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis, la primera concessionària del país.

Continuen les mobilitzacions ciutadanes als peatges catalans
Arreu del territori català se seguien alçant veus per tal d’alliberar peatges. Algunes reivindicacions eren noves però la gran majoria ja feia anys que estaven a l’ordre del dia del GTRP.

El Consell Comarcal del Maresme, amb el suport de tots els grups polítics, aprovava una moció en la qual reclamava al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i a la concessionària de l’autopista ACESA l’aplicació del descompte d’un 100% de la tarifa dels peatges de la C-32 compresos entre Alella i Palafolls per als usuaris empadronats als municipis de la comarca. El veïns d’Alella se seguien manifestant per demanar la gratuïtat de l’accés a l’autopista des del municipi.

A la Seu d’Urgell continuaven les reivindicacions per tal que el peatge del Túnel del Cadí passés a ser gratuït per als residents de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya durant els dies laborables. A començament d’any, el ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell aprovava per unanimitat la proposta del grup municipal de CiU que instava el Govern català a adoptar les mesures pertinents per tal que es fessin realitat les reivindicacions abans esmentades. Aquesta proposta s’inscrivia en la línia de descomptes fetes per l’anterior Govern el 1999 quan bonificà els residents amb un 50% de descompte en el preu del peatge.

A final de febrer, l’Ajuntament de Mollet del Vallès celebrava l’acord assolit entre el Ministeri de Foment (MIFO) i ACESA, per tal que l’autopista C-33 fos totalment gratuïta per a tots els ciutadans que n’utilitzessin l’entrada o la sortida per la ciutat de Mollet, si bé hi havia l’excepció que caldria utilitzar el teletac de Mollet, diferent de tota la resta.

El senador d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, Lluís Aragonès, a mitjan maig defensava novament al Senat la moció sobre la gratuïtat del peatge de l’AP-7 entre Cambrils i Salou mentre duressin les obres de construcció i millora de la carretera N-340 per tal d’evitar problemes de trànsit i millorar-ne la seguretat, especialment a l’estiu. A començamet de juny, el Govern encara no havia començat l’estudi per tal de donar resposta a la moció presentada.

A final d’any, el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès demanava als quatre representants dels grups parlamentaris catalans que negociaven a Madrid el pressupost general de l’Estat la seva implicació per aconseguir la gratuïtat de l’autopista AP-7 a Martorell, com a mínim per als ciutadans de l’Alt Penedès.

La Generalitat espera el “fons de rescat” de l’Estat per a alliberar peatges
A mitjan mes de març, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, insistia a dir que el Govern defensava la supressió o el descompte rellevant en algunes barreres, però que també era possible la creació de nous peatges, i deixava la porta oberta a l’aplicació de “peatges sectorials”, per exemple, per als vehicles pesants. També recordava que el Govern esperava els diners de l’Estat per a crear un fons econòmic que permetés suprimir o aplicar descomptes en algunes barreres on no hi havia alternativa de desplaçament. Aquest acord es va aprovar al Congrés dels Diputats després que el Parlament el ratifiqués per unanimitat el 2004.

Segons Manel Nadal, secretari de Mobilitat, s’estaven aportant 40 MEUR a l’any, amb el 6% d’increment anual, per tal de finançar els descomptes que s’aplicaven en aquell moment, i no s’incrementaria aquella quantitat fins que el Govern de l’Estat aportés els diners del fons de rescat, que estava pendent de la negociació de l’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA.

A mitjan any, per petició de CiU i ERC, la comissió parlamentària que estudia l’equilibri del sistema de peatges a Catalunya feia una avaluació del cost que representaria ampliar els descomptes a sis peatges de Catalunya (túnel del Cadí, Mollet, accés a Mollet, accés a Martorell, tram entre Montgat i Mataró i les Fonts a Rubí); el resultat de l’estudi indicava que eren necessaris 3.522 MEUR a pagar durant els vint anys següents. L’alt cost i la poca predisposició de l’Estat a contribuir al rescat feia que en aquells moments el Govern veiés molt difícil tant els rescats totals com els descomptes. Manel Nadal considerava que era necessària una alternativa i apuntava al pla d’autovies com la millor solució d’aquell moment.

Altrament, el GTRP proposava de nou els descomptes en alguns peatges a les hores vall (de menys afluència de viatgers) durant les grans operacions de sortida. Tot i que l’experiència havia fracassat l’any abans, el Govern català apostava per mantenir-la i intentar crear aquest hàbit.

L’Estat destina 12 MEUR per recuperar peatges a Catalunya
A final de setembre es feien públics els pressupostos de l’Estat per a l’any següent. La inversió que es faria a Catalunya incloïa una partida per a abaratir els peatges d’Alella, Mollet, Rubí i el túnel del Cadí. Es destinarien, doncs, a aquest fi 12 MEUR dels 3.445 que gastaria el Govern de l’Estat en infraestructures. A Mollet (C-33) tan sols es pagaria els diumenges. A la barrera d’Alella (Maresme) de la C-32 s’implantaria una bonificació del 100% per als usuaris habituals, amb un mínim de vuit viatges al mes de dilluns a divendres no festius. Al túnel del Cadí s’augmentaria la bonificació al 100% per als usuaris residents a les tres comarques limítrofes: Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Al peatge de la C-16 de les Fonts, a Rubí (Vallès Occidental), es bonificaria amb el 100% tots els vehicles.

Les reaccions de la publicació dels nous pressupostos de l’Estat no es van fer esperar. El Consell Comarcal del Maresme demanava l’extensió del rescat del peatge de la C-32 a Alella a tots els residents i a la resta de peatges de la comarca. Els alcaldes de l’Alt Penedès reclamaven, per la seva banda, la gratuïtat total del peatge de Martorell de l’AP-7 per als veïns de la comarca, deixant clar que l’autopista era l’única via ràpida que creuava la comarca, i el Consell Comarcal del Baix Penedès demanava que l’autopista AP-7 (de Coma-ruga a Martorell) i la carretera C-32 (de Vilanova a Martorell) esdevinguessin lliures de peatges.

A final d’any, amb la presentació dels nous pressupostos de l’Estat, tornava a sortir el dilema de si el model de pagament era el model d’autopistes que havia de seguir Catalunya els anys següents. Fent cas de les propostes de la majoria de programes electorals dels partits, el model de peatge hauria de contribuir a la mobilitat sostenible i a penalitzar el vehicle privat sempre que hi hagués una alternativa eficient de transport públic.

Com a alternativa als peatges, tots els grups menys Iniciativa per Catalunya-Verds estaven d’acord amb les propostes de la societat civil de millorar la xarxa d’autovies, de desdoblar les carreteres més col•lapsades (EIX TRANSVERSAL O EIX DEL LLOBREGAT]) i de crear-ne de noves (autovia del marge esquerre del Besòs o la d’Igualada-Manresa).

S’acabava l’any amb l’acusació de CiU contra el govern tripartit d’incomplir els seus compromisos quan aquest va incrementar les tarifes dels peatges que s’aplicarien el 2007 una mitjana d’un 3,28% per als que depenien de la Generalitat i una mitjana d’un 3,68% per als de les autopistes que eren titularitat de l’Estat, uns augments anuals, en tots dos casos, per sobre de l’IPC.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame