Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEATGES A LA XARXA VIÀRIA
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El debat sobre els peatges a la xarxa viària catalana continua durant el 2004. La demanda de supressió dels peatges s'articula en protestes i mobilitzacions, ara protagonitzades des del Maresme. Es reprenen les reunions del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges (GTRP), amb una àmplia representació de tots els agents implicats. A final d'any s'acorden nous sistemes tarifaris, la variació del sistema de càlcul i millores viàries, i també les característiques del futur Pla d'autovies de Catalunya.

Articles posteriors 2005, 2006

Els antecedents: el Consorci Xarxa Viària i la Declaració de Gelida
El Consorci Xarxa Viària fou creat el 1995 per set ajuntaments situats entre les comarques de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, en una àrea molt dependent de la xarxa viària de peatge. Els ajuntaments de Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Martorell, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons consideraven que els ciutadans dels seus municipis suportaven una càrrega de peatges extraordinària i volien, a través del Consorci, exigir millores a la xarxa viària convencional i la creació d'un fons per al rescat de les concessions d'autopista.

El febrer de 1997, i de resultes de la importància del debat sobre els peatges a la xarxa viària catalana, el Parlament de Catalunya va crear -resolució 252/V- el Grup de Treball de Reordenació dels Peatges (GTRP) on el Consorci Xarxa Viària participava activament. El GTRP va establir un ampli consens sobre la qüestió, mentre es donava impuls a mobilitzacions i protestes de caràcter cívic. L' octubre de 1998 van publicar la Declaració de Gelida que fou subscrita per més de cent vint entitats, entre ajuntaments, consells comarcals i agents econòmics i socials, i que proposava la creació d'un fons de rescat de les autopistes i negociar de nou amb el Ministeri de Foment les concessions de les autopistes catalanes.

La proposta de creació d'un fons de transició de peatges va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya en l'anterior legislatura. El fons tindria un caràcter estatal, es nodriria d'ingressos que efectuen les concessionàries a l'Estat en concepte d'impostos i serviria perquè aquests ingressos retornessin a les comunitats autònomes amb una forta càrrega de peatges. Tanmateix, aquesta proposta fou aturada al Congrés dels Diputats amb l'oposició del Partit Popular, que era el partit que governava a l'Estat. La Generalitat es va comprometre aleshores a continuar negociant amb l'Estat la creació d'aquest fons.

A final de 2003, Jordi Carrillo, gerent del Consorci Xarxa Viària des de la seva creació i principal impulsor, va morir sobtadament. Per a substituir-lo, el 20 d'abril de 2004 es va acordar crear una secretaria de portaveus que pogués assumir la representació tècnica en les reunions amb l'Administració.

El 26 de febrer de 2004, després d'una reunió del Consorci amb Manel Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), secretari general per a la Mobilitat, aquest va manifestar la sintonia del nou govern tripartit amb els acords de la Declaració de Gelida.

El Maresme es mobilitza per la C-32
A mitjan maig, el govern tripartit del Consell Comarcal del Maresme (Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i els grups de l'oposició (Convergència i Unió i Partit Popular) van arribar a un acord unitari per a reclamar una major i més eficaç estructuració del transport ferroviari, la transformació de l'N-II en una via urbana i la gratuïtat o reducció de peatge de l'autopista per als residents. Diferents agents polítics i socials del Maresme havien manifestat durant el 2004 el seu malestar pels dèficits i problemàtiques de mobilitat a la comarca, denunciant els alts índexs de sinistralitat que presentava l'N-II i l'impacte que generava sobre la façana marítima, mentre que l'autopista de peatge C-32, que avança paral·lela i per l'interior, podia absorbir majors volums de trànsit rodat.

El 27 de juny un centenar de veïns del municipi d'Alella, convocats per l'alcalde mateix, Andreu Francisco (ERC), van envair pacíficament l'entrada a l'autopista C-32. Alhora, la plataforma Masnou 21 va reunir 2.500 persones sota el lema "Tallem l'N-II, vine i fes-la teva". Durant els mesos següents es van repetir mobilitzacions de caràcter cívic similars, exigint la supressió del peatge de la C-32.

A final desembre, després d'una reunió de l'equip de govern del Consell Comarcal amb Manel Nadal, van obtenir un primer compromís del Govern de la Generalitat per tal d'estudiar la viabilitat de les propostes presentades. Els partits confiaven a tenir resultats visibles durant el 2005.

Les reunions del GTRP durant el 2004
A l'abril, el diputat de CiU, Josep Rull, va presentar una proposició no de llei al Parlament per a restablir el GTRP, que ja funcionava en l'anterior legislatura. El 7 de juny es va constituir el tercer GTRP, format pel Departament d'Interior i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Ministeri de Foment, tots els partits representats al Parlament, associacions municipals (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis), concessionàries d'autopistes (ACESA i AUCAT, totes dues del grup Abertis), sindicats i diverses entitats civils (cambres de comerç, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) i el Consorci Xarxa Viària).

La primera trobada va servir per a marcar el calendari d'actuacions i futures reunions. El portaveu del grup i secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va declarar de nou que el govern tripartit assumia plenament els documents elaborats els anys anteriors pel GTRP i els seus continguts respecte a l'establiment d'uns criteris de qualitat, la possibilitat d'aplicar descomptes als usuaris habituals, la creació d'un fons de rescat de peatges i les inversions i millores que haurien de fer les concessionàries a la xarxa d'autopistes. Manel Nadal va considerar que l'actual sistema de descomptes havia acabat beneficiant de manera desproporcionada les concessionàries com a conseqüència de l'increment de trànsit. i esEl 16 de setembre es va celebrar la segona reunió del GTPR, i el Govern de la Generalitat va presentar un document on proposava un nou sistema de revisió anual de tarifes en funció de la intensitat del trànsit, un pla de millora de la xarxa viària catalana especificant les millores que es realitzarien i les bases per a la redacció d'un protocol d'emergències en aquestes vies ràpides.

El document incorporava recomanacions a les concessionàries per a establir un nou sistema de descompte comercial, vinculat al telepeatge, per a tot tipus de vehicles, i també un descompte per a vehicles pesants en horari nocturn, alhora que plantejava la necessitat de continuar negociant amb l'Estat la creació del fons per a l'homogeneïtzació dels peatges i la transició cap a un nou model de vies d'alta capacitat.

El 13 de desembre es va reunir per tercera vegada el GTRP. La sessió es va centrar en la discussió sobre els avenços aconseguits en les negociacions en relació amb la creació d'un fons de transició dels peatges a Catalunya, entre l'Estat, la Generalitat i les concessionàries.

Els acords assolits fins aquell moment eren bàsicament quatre: els nous descomptes arribarien al 40% en les hores vall i se'n podrien beneficiar els usuaris que paguessin amb una targeta de crèdit entre les 11:00 i les 16:00 h els diumenges de juliol i entre les 24:00 i les 7:00 del matí en operacions de sortida i retorn amb molt de trànsit. La proposta pretenia incentivar els automobilistes perquè evitessin les hores punta i seria d'aplicació general. L' acord afectava les autopistes d'ACESA i AUCAT, que incloïen bona part de la xarxa de vies de pagament de Catalunya, però deixava fora alguns dels peatges més cars, com ara els túnels del Cadí i de Vallvidrera i la C-16. El segon acord feia referència al TacConsum, una proposta de bonificacions acumulatives als usuaris de les autopistes catalanes dependents d'AUCAT i ACESA, en funció del consum mensual. Suposaria una reducció d'entre un 5% (per a una despesa mínima de 50,01 euros) i un 25% (per a més de 600 euros). Els descomptes anirien a càrrec de les concessionàries i tindrien una durada experimental d'un any ampliable. També es va acordar posar en marxa un sistema de Telepeatge per a vehicles pesants, fet que permetria als camions tenir vies de pagament exclusives (Via-T) en alguns dels peatges catalans. I el darrer acord era el nou sistema de revisió de tarifes i peatges de les autopistes de titularitat de la Generalitat. Aquest nou sistema incorporava com a element corrector la Intensitat Mitjana Diària de Trànsit (IMD) de l'autopista. El sistema de revisió de les tarifes fins ara vigent preveia que les tarifes s'incrementessin anualment amb un paràmetre que era el 95% de l'IPC i a partir de 2005 s'hi restaria el coeficient segons l'augment d'usuaris de cada autopista. Simplificant-ho molt, amb la nova fórmula, els peatges de les autopistes més transitades pujarien menys i serien més barats.

El secretari per a la Mobilitat va destacar que per primer cop les concessionàries es mostraven disposades a no veure incrementats els seus ingressos per l'augment de vehicles que utilitzen les autopistes.

El 28 de desembre, durant la darrera reunió del Consell Executiu de la Generalitat, es va presentar l'esborrany del Pla d'autovies de Catalunya previst a L'AGENDA DPTOP. El Pla preveu l'impuls de grans eixos viaris per a donar resposta a les necessitats de mobilitat de la població, especialment a les zones de més densitat d'habitants i a les que presenten una activitat econòmica més important i intensa. Establia un nou model de construcció i gestió d'infraestructures viàries, que descartava els sistemes de pagament amb càrrec directe a l'usuari.

Durant la sessió es va aprovar la revisió de tarifes de les autopistes de la Generalitat per a l'any 2005, amb un augment del 4,48% més de mitjana. La raó esgrimida per aquesta pujada va ser la necessitat de cobrir part del deute que l'anterior govern (CiU) va contraure amb les empreses concessionàries a causa de la política de congelació de peatges dels anys anteriors i als ingressos en concepte d'IVA, que el 2001 va passar del 6 al 17%, després d'una sentència dels tribunals europeus que rebutjava l'aplicació de l'IVA reduït als peatges de l'Estat espanyol. Com a conseqüència de l'acord assolit en el marc del GTRP, aquesta repercussió no s'efectuaria de cop, sinó de manera lineal i fins al 2013.

L'executiu català també va aprovar un canvi en la fórmula de càlcul de la pujada de preus. Fins ara s'aplicava un increment automàtic cada any equivalent al 95% de l'índex de preus de consum (IPC). El nou sistema aprovat hauria d'aplicar a la pujada automàtica un corrector a la baixa en funció de la intensitat de trànsit de l'autopista per a ajustar d'una manera més equitativa l'equilibri econòmic dels contractes de concessió. Amb la fórmula aprovada, com més trànsit registrin les vies de peatge, menys s'incrementarà l'actualització anual de les tarifes. No obstant això, com que aquest càlcul havia de partir de les dades del 2004, no es podria aplicar fins al 2006. Per al 2005, el Govern havia pactat amb les concessionàries un augment del 90% de l'IPC.

Les darreres reaccions
A final de desembre, Convergència i Unió (CiU) va amenaçar d'abandonar el GTRP si el govern no negociava amb l'Estat al llarg dels tres mesos següents rebaixes a les autopistes catalanes. Artur Mas va acusar el tripartit d'haver incomplert el seu programa electoral amb les resolucions aprovades en relació amb els peatges, i va retreure al govern "que hagi fet la feina fàcil i hagi optat per apujar els peatges, en lloc de reclamar a l'Estat els diners de Catalunya".

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va recordar que va ser CiU qui va allargar fins a disset anys les concessions de diverses autopistes catalanes i que "va construir 160 km d'autopistes de peatge". El responsable de Mobilitat va afirmar que l'ajornament dels increments de tarifes i la compensació a les concessionàries pactada per l'anterior govern de CiU havia provocat una despesa que entre els anys 2005 i 2013 havia de pujar fins a 315 milions d'euros.

Més informació
www.pacteind.org/docs/transcripcio_jornada.pdf
www.autopistas.com/cat/index_ie.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati