Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PAUM DE VIC
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

El ple municipal de l’Ajuntament de Vic ha aprovat inicialment, el desembre del 2003, el Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM). EL PAUM presentat parteix del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1975 i en desenvolupa les actuacions pendents en un context que preveu un creixement demogràfic continuat, la consolidació del canvi d’escala del sistema urbà i territorial i la represa de les activitats industrials.


Articles posteriors 2004

Un PAUM per als dotze anys vinents, a l’espera de la redacció del planejament territorial
El PAUM és una figura de planejament i d’actuació urbanística introduïda per la Llei 2/2002, de 14 de març. El PAUM, que no revisa el planejament general municipal, prioritza i programa les accions de planejament que s'han de desenvolupar al llarg dels sis anys vinents.

El PAUM de Vic va ser promogut per l’Ajuntament i redactat per l’Observatori per al Desenvolupament Local de la Universitat Pompeu Fabra, sota la coordinació de l’arquitecte Joan Antoni Solans i Huguet, en col·laboració amb l’oficina tècnica municipal del consistori.

En la memòria justificativa del PAUM de Vic, a banda del reconeixement del nou dinamisme urbà que està vivint els darrers anys la ciutat i de les noves dinàmiques demogràfiques, territorials i econòmiques que feien necessària la redacció d’una nova figura de planejament, es justifica la necessitat de redacció d’un PAUM, en comptes d’un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), pel fet que estan pendents de redacció i aprovació les figures de planejament territorial supramunicipal i supracomarcal previstes al Pla territorial general de Catalunya, les quals obligarien a revisar el POUM, amb la consegüent pèrdua de temps i de recursos de l’Administració local. Tanmateix, el PAUM de Vic té un horitzó temporal de dotze anys, fins el 2016, tot i que la vigència prevista per a aquesta figura és de sis i que, previsiblement, en aquest interval de temps ja s’haurà aprovat el planejament territorial. El PAUM aprovat inicialment és, per tant, un desenvolupament del PGOU del 1975 que també va ser dirigit per Joan Antoni Solans i Huguet.

Les perspectives i les visions del PAUM
a) Les perspectives demogràfiques
Les perspectives demogràfiques del PAUM eren de dinamisme fins el 2016, segons indicava el creixement de la població i una política que afavoria la represa industrial.

Durant la redacció del PAUM, la població censada del municipi era de 37.000 habitants i es constatava una represa demogràfica basada en la disminució de l’emigració residencial de Vic cap a la resta de municipis de la rodalia i en la immigració protagonitzada per població extracomunitària però també de la mateixa comarca i del sistema metropolità. Les previsions elaborades en la memòria socioeconòmica posaven de manifest un escenari amb un important creixement demogràfic per els anys vinents, tot i que la composició seria diferent que la de la darrera dècada. També es destacaven els fets que es frenaria el component migratori extern i que el creixement es basaria en el reagrupament familiar, la recuperació de la natalitat i la migració cap a Osona de població procedent d'altres indrets de Catalunya, en especial del sistema metropolità central, fet induït per una forta represa industrial a la comarca com a resultat d’una decidida política de sòl industrial.

b) Les perspectives territorials
Les perspectives territorials del PAUM destacaven la dimensió de Vic en el marc del sistema català de ciutats. Així, la ciutat de Vic era entesa com un sistema urbà integrat a l’escala de la plana osonenca.

Per als redactors del PAUM, un dels factors més importants de l'últim canvi urbanístic de la ciutat de Vic va ser la transformació que havia experimentat la ciutat com a conseqüència del progressiu canvi d’escala del sistema urbà, iniciada als anys vuitanta i cada cop més evident els darrers anys. El PAUM presentava com a objectiu la necessitat d’ajustar l’estructura urbana de Vic a la nova escala a través de les millores de les comunicacions, especialment amb el sistema urbà de Ripoll i amb el sistema d’Olot per la CARRETERA VIC-OLOT i el nou TÚNEL DE BRACONS. El PAUM valorava les funcions centrals de la ciutat de Vic per a esdevenir un centre de serveis, amb la perspectiva d’un procés d’integració de les àrees urbanes en un sistema urbà de quasi 200.000 habitants.

El PAUM assumia que l’entrada en funcionament de la carretera Vic-Olot-Figueres tindria un efecte multiplicador sobre el trànsit i modificaria la centralitat de Vic en el conjunt de Catalunya. Aquest augment dels trànsits implicaria, almenys pel que fa a la traça característica de la plana de Vic, la necessitat de desdoblar els eixos transversals C-25 i el d’Olot, futura C-37, i la necessitat de construir una xarxa de distribució dels trànsits locals sobre Vic que trenqués amb l’herència de l'esquema radial.

c) Les perspectives per als sistemes naturals
Els grans objectius del PAUM pel que fa a millora de la qualitat ambiental de la ciutat i sobretot de la relació d’aquesta amb els seus sistemes naturals es basaven en la possibilitat de transformar en públics els espais que protegien els sistemes naturals i conferir-los la dimensió necessària per a poder-los integrar sense conflictes a la ciutat. El PAUM va continuar l’actuació feta de preservació dels espais fluvials amb la creació de parcs fluvials, sobretot en els sectors on es preveia la remodelació de les velles instal·lacions industrials habitualment emplaçades a la vora dels rius, quan no a la part superior, estrenyent-ne així la llera. El projecte de més entitat era la recuperació del riu Mèder, a l’interior de la ciutat de Vic. A més es proposava protegir les ribes del riu Gurri amb zones de parc i horts públics, integrant-los en l’entorn de les cases de pagès actuals a través d’una zona de reordenació rural.

Per a preservar la continuïtat dels espais lliures al llarg dels turons del nord de la ciutat fins a arribar al punt de trobada del torrent de l’Esperança i de la vella llera del Rimentol amb el Gurri, es va definir un gran corredor mediambiental al nord de la ciutat.

El PAUM també proposava introduir la presència de sistemes naturals a la ciutat per mitjà del sistema d’espais lliures públics i d'espais lliures annexos als equipaments públics, emplaçantlos de manera que ajudin a institucionalitzar la convivència dels barris on són ubicats amb els valors ecològics dels espais naturals.

d) Nous objectius urbanístics: l’estructuració dels nous creixements residencials i industrials
El PAUM, com a document de desenvolupament del PGOU, no feia cap nova previsió de sectors residencials, ans al contrari. Atesa la important incorporació de sòl que va tenir lloc amb la recuperació de la carretera N-152 com a via urbana a la darreria dels anys noranta i amb la voluntat de transformar la N-152 en passeig central dels nous creixements residencials, el PAUM desqualificava el sector que el pla del 1975 havia previst per a creixement residencial opcional al llarg de la carretera de Santa Eugènia de Berga i el va substituir per dos sectors del pla especial que recollirien els àmbits parcel·lats i parcialment edificats al llarg d’aquella carretera.

Els dos sectors haurien de ser objecte de plans especials de mi-llora urbana i reestructuració, sota el règim de sòl urbà sense consolidar. El sector del Bruguer seria una continuació del sector ja urbanitzat de Malloles i el sector del camí vell de Taradell, una continuació dels usos industrials emplaçats a migdia de l’eixample sud de la ciutat, al voltant de l’adoberia Codina.

e) Política de sòl residencial
L’anàlisi del PAUM preveia que l’envelliment demogràfic i les noves estructures familiars tendirien a reduir el nombre de membres per habitatge i, encara que l'impacte seria menor que en altres llocs, aquesta nova estructura familiar implicaria la necessitat d’un major nombre d’habitatges. La mitjana anual d’habitatges requerits per als propers anys, segons el PAUM, seria de 585 habitatges anuals. La xifra incloïa cada any uns quaranta habitatges procedents del vell estoc, destinats a la rehabilitació, i uns altres quaranta, també anuals, que es generarien als buits urbans derivats dels solars que no han esgotat l’edificabilitat o que s’obtindrien per demolició de construccions envellides. En total, el PAUM preveia un potencial de 6.500 nous habitatges per a una demanda aproximada de 6.000 habitatges en dotze anys, o de tres mil nous habitatges a la fi del sexenni 2004-2010.

Dins del primer sexenni, el PAUM preveia desenvolupar el sector del Griell a través de l’Institut Català del Sòl, ja que és un sector clau per a orientar els creixements urbans més enllà de la carretera vella N-152 i la façana a migdia del riu Mèder. Els altres nous sectors considerats al PAUM, susceptibles de ser desenvolupats durant els tres primers anys del sexenni, eren el de la Font de Sant Pere, el del Mas Ratet o Marratet, per a afavorir la continuïtat urbana amb el nucli de la Serra de Sanferm, i un primer polígon del sector de la Torre d’en Franch, que inclouria un centre d’ensenyament.

El PAUM proposava un model d’ús del sòl i distribució d’activitats on el sector terciari tindria un 60% del pes i la indústria, un 40%. Les propostes del PAUM, pel que fa a l’ordenació dels usos terciaris, eren concentrar i dotar de densitat de serveis la progressiva transformació urbana prevista sobre els sòls recuperats a les vies del tren, entre l’antiga carretera N-152 i el traçat de la línia del FERROCARRIL VIC-PUIGCERDÀ.

Respecte al sòl industrial, el PAUM proposava cobrir la demanda a curt termini amb l’oferta dels sectors del Mas d’en Prat i l’ampliació del Parc d’Activitats Econòmiques. En el sector de les Casasses, el sòl de propietat pública es reservava per a l’actuació anomenada l’illa adobera, destinada a facilitar la transformació i modernització del sector de la pell i a reforçar l’actual clúster industrial. Les previsions de nou sòl industrial per al tercer, quart, cinquè i sisè any del programa situaven les noves actuacions al Mas Bruguer i al camí vell de Taradell, a l’alçada de la Creu del Mercè.

f) Participació ciutadana
Tal com va introduir la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, en els processos d’elaboració dels PAUM s’havia d’incorporar un projecte de participació ciutadana. A banda dels processos clàssics d’exposició pública del planejament i de l’aprovació inicial i a part del posterior tractament de les al·legacions pertinents, el PAUM de Vic va posar en funcionament el programa Consensus de participació ciutadana, que oferia la possibilitat, via Internet, de consultar els documents integrants del PAUM i que els ciutadans, prèvia inscripció al programa, emetessin opinions i propostes.

El programa Consensus va ser elaborat en cooperació entre el consorci Localret, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut Català de Tecnologia, amb el suport financer del Programa Profit del Ministeri de Ciència i Tecnologia, i va ser implementat, durant el 2003, a Vic i a d’altres municipis catalans.

El PAUM de Vic, aprovat inicialment en el ple del 22 de desembre, preveia per al conjunt d’iniciatives, incloses les de promoció pública, mixta o exclusivament privada, i per a tots i cada un dels sectors i àmbits de competència previstos, un pressupost global de 107,72 milions d’euros.

A la darreria d’any es preveia que durant el mes de febrer del 2004 es portés a terme un ampli procés d’informació pública que donaria pas, al llarg de l’any 2004, a l’aprovació definitiva del PAUM per part de l’Ajuntament de Vic i al preceptiu acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati