Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PASSEIG MARÍTIM DE LA PLATJA LLARGA (TARRAGONA)
Joan de la Flor

Actualitzat a 31/12/2005

El Ministeri de Medi Ambient té prevista la construcció del passeig marítim de la Platja Llarga amb un pressupost de 6,6 MEUR. El desembre de 2005, un grup de ciutadans de Tarragona, entitats ecologistes i associacions veïnals constitueixen la plataforma Salvem la Platja Llarga, que s'oposa a la construcció del passeig per protegir la naturalesa de l'espai. La plataforma vol dialogar amb els grups de l'oposició de l'Ajuntament i aconseguir una moratòria, tot i que la tramitació urbanística del projecte està molt avançada i se'n preveu començar les obres el 2006, un cop s'hagin expropiat els terrenys afectats.

La Platja Llarga té una longitud de 2.750 m, es troba al nord del nucli urbà de Tarragona, entre cala Romana i el bosc de la Marquesa, molt a prop de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Tamarit – Punta de la Mora. És una de les darreres platges naturals on encara es pot evocar el paisatge original del litoral tarragoní, i on s’aprecien, malgrat que d’una manera residual, petits fragments dels antics ecosistemes costaners sobre relleu pla que ancestralment poblaven les platges del Camp de Tarragona. Tot i estar prop de la ciutat i de tenir a prop un càmping i algunes construccions, té un alt valor pel seu salvatgisme i bellesa natural.

L’abril de 2003, el Ministeri de Medi Ambient va elaborar el projecte del passeig marítim de la Platja Llarga amb l’objectiu de dotar aquest espai d’accessibilitat per als vianants i d’un aparcament per a tres-cents cinquanta cotxes. Aquesta actuació tenia prevista una inversió de 6,6 MEUR. El vial, pensat per a vianants i bicicletes, tindria palmeres a banda i banda i zones de pins, a més de nous punts de llum. La iniciativa també preveia la regeneració i conservació de les dunes. El passeig, d’uns sis metres d’amplada, alternaria la passarel·la de fusta i el camí de sauló i terra trencada.

El novembre de 2005, un grup de ciutadans de Tarragona i veïns de platja Llarga, en veure el projecte amb partida pressupostària anunciat en un diari local, van posar en marxa una campanya de recollida de signatures i enviament de cartes per evitar la construcció del passeig marítim. Segons els promotors de la campanya, el passeig permetria l’accés motoritzat a la zona i augmentaria la pressió humana sobre l’espai protegit de la Punta de la Móra.

Un mes després es va constituir la plataforma Salvem la Platja Llarga amb la participació d’afectats i entitats ecologistes com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), Alternativa Baix Gaià, Salvem la Platja Llarga i també l’associació veïnal Amics de la Platja Llarga. La plataforma tenia la finalitat d’aturar la construcció del passeig projectat, de preservar els espais naturals a la rereplatja, encara desocupats, i de reclamar una ordenació d’acord amb els valors paisatgístics i ecosistèmics de la zona.

A final d’any es preveia que s’iniciessin les obres al llarg de l’any 2006, un cop s’acabés el tràmit de les expropiacions. Les obres tenien un termini d’execució de dos anys.

Lola Paniagua, una de les promotores de la plataforma, va admetre que la tramitació urbanística del projecte estava molt avançada i que els esforços de la plataforma s’orientaven a aconseguir una moratòria. En aquest sentit, la primera acció havia de ser entrevistar-se amb diversos regidors de l’oposició municipal, formada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya – els Verds (ICV), ja que l’equip de Govern, format per Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), recolzava l’actuació del Ministeri de Medi Ambient.

Jordi Sendra, regidor d’Urbanisme (CiU), mantenia que el passeig seria respectuós amb l’entorn natural. Josep Félix Ballesteros, portaveu del PSC, declarava no rebutjar el projecte, encara que considerava primordial el diàleg amb els veïns i atendre alguns dels seus suggeriments. L’edil Rosa Rossell (ERC) va jutjar positivament el projecte i va lamentar que els veïns haguessin actuat molt tard. D’altra banda, Lluís Balart (ICV) va manifestar estar en contra del pla i en va reclamar la retirada perquè implicaria una pressió humana negativa sobre aquest tram costaner.

Més informació
www.moviments.net/platjallarga
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada