Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PASSEIG MARÍTIM DE LA PLATJA LLARGA DE TARRAGONA
Platja Llarga Mapa: Montse Ferrés
Anna Torres
Actualitzat a 31/12/2007

Al començament del 2007 el projecte del passeig marítim de la Platja Llarga només està pendent de concloure les expropiacions per a iniciar la construcció. Tanmateix, els moviments en contra, que consideren que l’actuació augmentarà la pressió antròpica en una zona d’interès natural, persisteixen. Les eleccions del maig marquen un canvi de govern i amb l’entrada del PSC i ERC s’emprenen converses amb la plataforma Salvem la Platja Llarga, tot i que no s’arriba a cap acord definitiu i les manifestacions del col•lectiu s’intensifiquen. Durant l’any es realitzen quatre cadenes humanes de protesta, es presenten al•legacions al POUM i es recullen fins a 11.000 firmes.

Antecedents 2005, 2006

La Platja Llarga se situa al nord del nucli urbà de Tarragona, entre cala Romana i el bosc de la Marquesa, molt a prop de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Tamarit-Punta de la Móra. Té una longitud de 2.750 m i una amplada que oscil•la entre uns 30 i uns 70 m. Es tracta d’una de les platges del litoral tarragoní menys transformades antròpicament, on encara es poden apreciar fragments ancestrals d’ecosistemes costaners i elements patrimonials destacables com alguns vestigis romans, búnquers de la guerra civil i la cova on el rei Jaume I va dormir després de la conquesta de Mallorca.

Antecedents
L’abril del 2003 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) ja tenia previst de construir un passeig marítim a la Platja Llarga de Tarragona. El projecte es va aprovar al plenari municipal el 31 de març del 2004 amb els vots a favor de l’equip de govern -Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP)-, l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Però no va ser fins al novembre del 2005, arran d’una notícia publicada al Diari de Tarragona, que alguns ciutadans van començar a mobilitzar-se en contra del projecte que consideraven que augmentaria la pressió antròpica a la zona. Arran d’això, al desembre es va formar la plataforma Salvem la Platja Llarga que aplegava afectats i entitats ecologistes com Alternativa Baix Gaià, l’associació veïnal Amics de la Platja Llarga i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC).

El febrer del 2006 la plataforma i diferents entitats ecologistes van fer arribar propostes i suggeriments al MMA, part dels quals van ser introduïts en el projecte modificat presentat el 7 d’abril. Les al•legacions acceptades feien referència a reduir la intensitat de l’enllumenat, garantir la permeabilitat ecològica de les tanques utilitzades, instal•lar el reg per degoteig, substituir les palmeres previstes per vegetació autòctona i escurçar un carril bici. Tanmateix, l’organització Greenpeace i la plataforma Salvem la Platja Llarga continuaven sense acceptar el projecte. Greenpeace al•legava que no s’ajustava a la Llei de costes i que posava en perill l’EIN de Tamarit-Punta de la Móra, mentre que la plataforma demanava que la platja s’inclogués al futur PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAIÀ. D’altra banda, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC), aprovat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) el 2005, també va suposar canvis en el projecte, atès que es van reduir prop de 400 nous habitatges previstos a l’oest de la platja, concretament als sectors de Bóta-Mas Clarà (12 ha) i Mas Rabassa (50 ha).

Contingut del projecte
El projecte va ser redactat pel cap de costes del MMA a Tarragona, Jordi Galofré Saumell, i l’enginyer tècnic, Jesús Rojo Monedero. Es preveia un vial d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes de 6 m d’amplada, situat a una distància de 30 m del mar i amb un recorregut al llarg dels gairebé 3 km de platja. També es projectava un aparcament per a 360 cotxes i 30 motos, i es feia una proposta per a la regeneració i conservació de l’espai dunar. L’obra es pressupostava en 6,6 MEUR i formava part d’un macroprojecte que, a llarg termini, havia de permetre que la costa tarragonina ─del Miracle al bosc de la Marquesa i d'Altafulla a la Móra─ es pogués resseguir amb passejos i camins de ronda.

Evolució del projecte

A començament del 2007 el projecte del passeig marítim de la Platja Llarga de Tarragona estava només pendent de concloure les expropiacions per a iniciar el procés de construcció. Tanmateix els moviments en contra van persistir i fins i tot es van intensificar davant la imminent execució de l’obra. L’alcalde, Joan Miquel Nadal, defensava el projecte afirmant que havia estat consensuat entre el MMA i diverses entitats ecologistes, però la plataforma Salvem la Platja Llarga continuava al•legant que responia a motius urbanístics especulatius.

Les eleccions del 27 de maig van determinar un gir polític amb l’entrada al govern del PSC amb el suport d’ERC. Aquest canvi va permetre que al juliol s’iniciessin converses entre la secció d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona i la plataforma. Fruit d’això, el consistori es va comprometre a demanar a la subdelegació del govern la moratòria de los obres del passeig fins després de la resolució de les al•legacions al PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE TARRAGONA, que es preveia per al novembre. Malgrat això, la regidora de Medi Ambient, Carme Crespo, ja havia advertit que es faria un passeig segur, però el més respectuós possible. Així la plataforma va continuar les mobilitzacions demanant que no es fes el passeig, que tant la Generalitat com l’Estat compressin els terrenys urbanitzables de Bóta-Mas Clarà i Mas Rabassa perquè no s’hi edifiqués i que l’aparcament projectat se situés entre el ferrocarril i la carretera N-340.

El 21 de juliol es va convocar una manifestació que va aplegar 1.500 persones que van formar una cadena humana al llarg de bona part de la platja. Només un mes després es va repetir la convocatòria amb 1.000 participants. Des de la plataforma es criticava durament que el nou alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, es tirés enrere alhora de prendre mesures per a recuperar el litoral.

A l’octubre la plataforma va presentar un feix d’al•legacions al POUM de Tarragona per oposar-se al passeig marítim. Una de les aportacions més destacables feia referència al fet que la zona d'estacionament projectada estava situada en un espai inundable que era un aiguamoll natural que es podia recuperar. Pel que fa a la mobilitat, el col•lectiu demanava que s'ampliés la flota de transport públic que arribava a la platja, que no es construís el carril bici i que el passeig no es pavimentés. Finalment, també volien que es preservés i regenerés la zona de dunes i que la platja s’inclogués al futur Parc Natural de les Terres del Gaià. Paral•lelament, també van presentar al•legacions al projecte davant direcció general de costes del MMA.

Novament es va convocar una tercera cadena humana que aquesta vegada va comptar amb 500 persones i es van recollir fins a 11.000 firmes. També es va anunciar que l'eurodiputat d’Els Verds, David Hammerstein, i el d’ICV, Raül Romeva, demanarien la preservació de l'espai davant de la Comissió i el Parlament Europeu i de l’Agència Europea de Medi Ambient. A més la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es va sumar a la protesta i va alertar que el projecte podia posar en perill el patrimoni històric present a la platja. Davant d’això, l’alcalde va justificar que la construcció del camí era imprescindible perquè el càmping proper no creixés per sobre les dunes, per a limitar el creixement del pàrquing i per a separar la zona de bany de la zona verda. Tanmateix, va reiterar que la intervenció seria respectuosa amb el medi ambient i regeneraria la platja.

Al desembre es va fer la quarta cadena humana per a reivindicar la preservació de l’espai, i es va apuntar la possibilitat que el diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Joan Herrera, discutís a la cambra baixa la urbanització de la Platja Llarga.

Al final de l’any l’obra del passeig marítim no s’havia iniciat i restava pendent de la resolució de les al•legacions presentades al POUM de Tarragona.

Més informació
www.moviments.net/platjallarga
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès