Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PASSEIG MARÍTIM DE LA PLATJA LLARGA DE TARRAGONA
Joan Josep de la Flor

Actualitzat a 31/12/2006

El Ministeri de Medi Ambient presenta el projecte de construcció del passeig marítim de la Platja Llarga de Tarragona. Les entitats ecologistes hi presenten al•legacions i la plataforma Salvem la Platja Llarga demana aturar el projecte i incloure la platja dins del futur Parc Natural del Gaià.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007

La Platja Llarga es troba al nord de la ciutat de Tarragona, al costat de l’Espai d’Interès Natural Tamarit-Punta de la Mora. És una de les darreres platges naturals i un dels pocs ecosistemes que encara romanen vius a la zona.

Des de 2003, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) hi tenia prevista la construcció d’un passeig marítim de 2,7 km, però diferents entitats ecologistes, associacions veïnals i ciutadans s’hi van oposar argumentant que la platja és un espai natural que s’ha de preservar i que l’obra provocaria l’accés de vehicles motoritzats a la zona i que hi augmentaria la pressió humana. Per aquest motiu, el desembre de 2005 es va constituir la plataforma Salvem la Platja Llarga. L’objectiu de la plataforma era aconseguir una moratòria, tot i que la tramitació urbanística del projecte estava molt avançada.

Les entitats ecologistes presenten suggeriments al Ministeri de Medi Ambient
El febrer de 2006 les entitats ecologistes van fer arribar diferents propostes i suggeriments al MMA respecte al projecte del passeig marítim de la Platja Llarga. D’una banda, l’entitat ecologista Mediterrània suggeria que els fanals fessin una llum més tènue i que es garantís la connectivitat ecològica de la tanca de fusta per al pas de la fauna. D’altra banda, Greenpeace va remetre un escrit a la ministra Cristina Narbona en contra del projecte, ja que considerava que no s’ajustava a la Llei de costes i que posava en perill l’EIN de Tamarit-Punta de la Mora. Finalment, la plataforma Salvem la Platja Llarga va demanar a la Generalitat que la platja verge s’inclogués dins del Parc Natural del Gaià, que abraçaria els espais naturals i els boscos de la conca del riu i les platges properes a la desembocadura del riu.

El PDUSC redueix el nombre d’habitatges programats a dos sectors de la Platja Llarga
El Pla director del sistema costaner (PDUSC), aprovat pel DPTOP a final de 2005, va suposar una reducció del nombre d’habitatges previstos a l’oest de la Platja Llarga de Tarragona. La planificació inicial de l’Ajuntament preveia cent noranta-un habitatges al sector la Bóta-Mas Clarà (pla parcial 27, de 12 ha) i set-cents més a Mas Rabassa (pla parcial 28, de 50 ha). Però la protecció del litoral imposada per la Generalitat només permetria que, entre els dos sectors, es construïssin cinc-centes cases en comptes de les gairebé nou-centes que hi havia programades. L’Ajuntament va acceptar aquesta reducció però va demanar al govern que se’n canviés la distribució de les zones verdes i els equipaments de manera que es concentressin entre l’N-340 i la costa.

Es presenta el projecte
El 7 d’abril de 2006, la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient va presentar el projecte de construcció del passeig marítim de la Platja Llarga. Aquest projecte presentava un recorregut de 2,7 km de longitud d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes, fet de fusta i pedra, que es construiria a 30 m del mar. L’actuació urbanística disposava d’una inversió de 6,5 MEUR. El Ministeri va assumir suggeriments plantejats per les organitzacions ecologistes Mediterrània, Defensa del Patrimoni Natural (Depana) i pel grup polític ICV. El projecte preveia la substitució de les palmeres per vegetació autòctona, com el tamarinde; l’escurçament d’un carril bici per preservar el territori limítrof amb l’EIN de Tamarit-Punta de la Mora; la introducció del reg per degoteig; la millora de l’enllumenat, i la permeabilitat ecològica de les tanques que separarien el càmping i altres construccions de dunes.

L’entitat ecologista Depana va celebrar que la Direcció General de Costes acceptés totes les al•legacions que havia presentat i va manifestar que el fet d’incorporar-les comportava una sèrie de millores que permetrien garantir l’ús públic de la zona i potenciar els espais naturals. En canvi, Greenpeace va demanar la retirada del projecte per incompliment de la Llei de costes, de la d’espais naturals de la Generalitat i per incompliment de la Directiva europea sobre hàbitat. Finalment, la portaveu de la plataforma Salvem la Platja Llarga, Lola Paniagua, va declarar que no acceptaven el projecte i exigia que s’inclogués la platja al futur Parc Natural del Gaià.

A final d’any, la plataforma havia recollit sis mil cinc-centes signatures per aturar la construcció del passeig marítim, les obres del qual es preveia que començarien el 2007.

Mes informació
www.moviments.net/platjallarga
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada