Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC ZOOLÒGIC MARÍ DE BARCELONA
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

El projecte de l'Ajuntament de Barcelona per a traslladar el zoo marí a la zona del Besòs, que implica guanyar 13 ha de terreny al mar, topa amb la negativa del Govern central, que al·lega que la presència d'edificacions i espècies no marines atempta contra la Llei de costes. Després de les eleccions generals, el nou govern socialista autoritza la construcció d'una plataforma més petita. L'entitat ecologista Greenpeace i la Confraria de Pescadors de Barcelona critiquen el projecte per l'important impacte ambiental que consideren que tindrà.

Articles posteriors 2005

L'any 1999, l'Ajuntament de Barcelona va presentar un projecte per a traslladar el zoo de la ciutat, localitzat al Parc de la Ciutadella, al costat del Parlament de Catalunya, i restablir la unitat del parc històric del centre de la ciutat. El projecte preveia desdoblar el zoo en dos espais: un PARC ZOOLÒGIC AL VALLÈS per a animals terrestres i un zoo marí a la desembocadura del Besòs, en una plataforma guanyada al mar i integrada en el projecte del FÒRUM 2004.

El 2001 l'Ajuntament va obtenir una concessió del Ministeri de Medi Ambient (MMA) per guanyar 6 ha al mar i crear un zoo marí litoral i una zona de maresmes per a les aus migratòries. Per a la instal·lació del zoo marí, el consistori comptava que podria ampliar la concessió obtinguda el 2001 augmentant-la fins a 13 ha.

El gener del 2002 el Departament de Medi Ambient va emetre un informe d'impacte ambiental favorable a la concessió atorgada el 2001, però el mes de març l'MMA va suspendre la concessió fins que l'Ajuntament definís amb claredat les activitats previstes en aquest espai.

El maig de 2002 es va elaborar el Pla especial urbanístic de la plataforma i al juliol l'Ajuntament el va aprovar amb un informe favorable de l'MMA supeditat a l'aprovació final de la Direcció General de Costes, dependent del mateix Ministeri. Posteriorment, es va fer el projecte arquitectònic, que incloïa delfinaris i piscines per a animals marins, un aviari, un espai per a goril·les i una sèrie d'edificis (restaurants, clínica veterinària, magatzems, edificis de logística i l'anomenat edifici de la biodiversitat), però el gener de 2004 l'Ajuntament continuava pendent de rebre l'autorització de l'MMA.

La negativa de l'executiu central obliga l'Ajuntament a deslligar el projecte del Fòrum de les Cultures
Al febrer, la ministra popular de Medi Ambient Elvira Rodríguez, va declarar als mitjans de comunicació que continuaria denegant l'autorització perquè incomplia la Llei de costes.

L'article 32.1 de la Llei de costes estableix que "únicament es podrà permetre l'ocupació del domini públic marítim terrestre a les activitats o instal·lacions que per la seva natura no puguin tenir cap altra ubicació". El director general de Costes, José Trigueros, considerava que amb una interpretació laxa de la llei es podia autoritzar "unes maresmes i un zoo de mar", però els edificis i la presència d'espècies no marines que preveia el projecte eren qüestions inadmissibles.

L'entitat ecologista Greenpeace es va mostrar d'acord amb els arguments de l'MMA.

Això va provocar reaccions dispars en el Govern de la ciutat, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El segon tinent d'alcalde i director del Zoo de Barcelona, Jordi Portabella (ERC), va considerar que es tractava d'una represàlia per l'oposició del consistori al PLA HIDROLÒGIC NACIONAL i un endarreriment indefinit buscat per consolidar el zoo de València. Per aquest motiu es va mostrar partidari de tirar enrere i optar per reduir i millorar les instal·lacions de la Ciutadella. L'alcalde Joan Clos (PSC) va lamentar que la negativa no s'hagués comunicat oficialment, però va mostrar la seva disponibilitat a introduir les modificacions necessàries perquè la renúncia implicaria hipotecar el projecte de reforma urbanística del Parc de la Ciutadella. El retard ja havia fet que dues setmanes abans es comencessin a retirar de la zona del Fòrum els 200.000 m3 de terres emmagatzemades, ja que no es podia construir la plataforma a temps per a la inauguració de l'esdeveniment.

El nou Govern central autoritza una plataforma més petita
Durant el mes de desembre, després de les eleccions generals, el nou director de Costes, José Fernández (PSOE), i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, van arribar a un acord per a construir una plataforma de 5 ha, que estaria dividida en quatre sectors (aigües oceàniques, delta americà, delta africà i delta mediterrani) i acolliria noranta espècies marines i d'ecosistemes deltaics. El pacte incloïa l'estabilització de les platges barcelonines mitjançant l'aportació d'un milió de metres cúbics de sorra i la construcció de dotze espigons, la majoria submergits, sufragats per l'MMA.

Greenpeace i la Confraria de Pescadors de Barcelona es continuaven oposant al projecte, com s'havien oposat a la construcció del Fòrum, i denunciaven el model insostenible d'artificialització del litoral per l'alteració de la dinàmica costanera i els efectes negatius derivats, com l'erosió de les platges, el deteriorament dels ecosistemes marins i la reducció de les captures dels pescadors artesanals.

A final d'any, l'Ajuntament de Barcelona preveia que les obres comencessin l'estiu de 2005 i que les noves instal·lacions poguessin obrir les portes el 2009, després d'una inversió aproximada de 120 milions d'euros.
 
Més informació
www.zoobarcelona.com
www.zoovalencia.com
www.sant-andreu.com/stap21/greenpeacelitoralbcn.htm
archivo.greenpeace.org/coastwatch/informes/coastwatch04.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati