Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC ZOOLÒGIC MARÍ DE BARCELONA
Joaquim Carreras

Actualitzat a 31/12/2005

Una vegada s'ha aprovat la ubicació del nou zoològic marí de Barcelona per part del Ministeri de Medi Ambient, el projecte genera controvèrsia a la ciutat. L'oposició al govern municipal critica la gran despesa que suposa per a la ciutat, i els treballadors de l'actual zoo dubten de la seva viabilitat econòmica i es preocupen pel futur dels animals. L'organització ecologista Greenpeace denuncia que s'ocupa il·legalment el litoral a la vegada que se n'accentua la degradació. Finalment, a mitjan 2005, es defineix el projecte i se'n liciten les obres.

Antecedents 2004

El futur Parc zoològic marí de Barcelona s’ubicarà entre la desembocadura del riu Besòs i les instal·lacions del FÒRUM DE LES CULTURES. Aquest projecte es va iniciar amb la intenció de crear un PARC ZOOLÒGIC PER MAMÍFERS AL VALLÈS i un parc per a espècies marines a Barcelona, de manera que es recuperava l’espai de les instal·lacions del Parc de la Ciutadella. Durant anys, el projecte situat a la costa barcelonina va estar aturat pel govern del Partit Popular (PP), ja que considerava que l’impacte ambiental sobre el litoral era excessiu. El desembre de 2004 i durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va donar llum verd al projecte però en va reduir notablement l’extensió de les instal·lacions.

Les reaccions
El projecte inicial preveia la creació d’una plataforma de 13 ha que guanyava terreny al mar, però finalment es va acordar amb el Govern fer-la de 7,7 ha per minimitzar l’impacte ambiental. A la vegada, es va aprovar una partida pressupostària per a la construcció de dotze espigons submarins per estabilitzar les platges de Barcelona i crearne dues de noves. Pel que fa a les espècies terrestres del zoo, es va decidir que continuessin al Parc de la Ciutadella en unes instal·lacions renovades però reduint-ne l’extensió actual. Inicialment l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar que caldria fer una inversió de 120 MEUR, 20 dels quals destinats a la plataforma i 100 per al zoològic. Posteriorment, el pla financer de Barcelona Serveis Municipals va preveure que el cost seria de 150 MEUR. El finançament procediria principalment de fons municipals, tot i que es volien buscar inversors privats i es va plantejar cedir la gestió a una fundació público-privada.

El president del grup municipal a l’oposició, Xavier Trias, de Convergència i Unió (CiU), va mostrar el seu rebuig a una inversió pública tan elevada. Aquest considerava que la ciutat tenia prioritats més importants i proposava que fossin les empreses privades les responsables de finançar el zoo. A la vegada, l’organització ecologista Greenpeace va denunciar que totes aquestes actuacions degradarien el litoral i suposarien un greu precedent de privatització de l’espai públic, a la vegada que recordava que la normativa especifica indica que “únicament es podrà permetre l’ocupació del domini públic maritimoterrestre –cent metres enllà de la costa– per a les activitats o instal·lacions que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació”. Els treballadors de l’actual zoo també van qüestionar la viabilitat de la nova instal·lació i van criticar que només hi hauria un 20% de la col·lecció d’animals actual.

Definició del projecte
El projecte definitiu tenia previst crear un zoo pensat per a la conservació, l’educació ambiental i la reintroducció d’espècies, estructurat en quatre grans zones temàtiques. La més gran havia de ser d’aigües oceàniques i les altres haurien d’estar dedicades als deltes americà, africà i mediterrani, on hi hauria d’haver un gran aviari. També es volien reproduir aiguamolls i llacunes davant del mar. Hi hauria unes noranta espècies procedents bàsicament del zoo de la Ciutadella, entre mamífers (20), aus (40), rèptils (23) i amfibis (7), i serveis i equipaments com àrees d’observació, visió subaquàtica de tots els ecosistemes, clínica veterinària, centres d’educació i d’investigació o bars. Totes aquestes instal·lacions estaven pensades per ser sostenibles, de manera que part de l’energia s’hauria d’obtenir mitjançant plaques fotovoltaiques i s’hauria d’aprofitar l’aigua de la depuradora del Besòs. El primer tinent d’alcalde, Xavier Casas, també va destacar que la construcció del zoo permetria alhora urbanitzar el parc de la Nova Mar Bella, de 7 ha, i completar el passeig marítim entre la Barceloneta i el Besòs.

Finalment, el mes d’abril de 2005, l’Ajuntament de Barcelona va rebre la notificació final del Ministeri de Medi Ambient (MMA) que els cedia 230.000 m2 del litoral amb una concessió de trenta anys. Tot seguit el govern municipal va comunicar que es licitarien les obres immediatament i que es trigarien cinquanta mesos a finalitzar-les.

Més informació
www.consorci-besos.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada