Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC TECNOLÒGIC DE LA CATALUNYA CENTRAL (MANRESA I SANT FRUITÓS DE BAGES)

Mariana Debat - Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2007

El Parc Tecnològic de la Catalunya Central és un complex industrial, financer i d’investigació localitzat a la rodalia de la ciutat de Manresa, a la regió central catalana. Aquest centre, fruit de la suma d’esforços públics i privats, es destina a potenciar i promoure el desenvolupament industrial i empresarial de la regió. D’aquesta manera es mira de fer créixer la competitivitat de la zona dins dels diferents mercats en què pot intervenir.

El Parc Tecnològic de la Catalunya Central, també conegut com a Parc Tecnològic del Bages, és un projecte de desenvolupament industrial que intenta aportar noves qualitats i particularitats a l’espai desenvolupat, a fi de variar la imatge tradicional dels típics polígons industrials. Tot plegat es procura per mitjà de noves maneres de gestionar, amb la creació d’espais públics de gran qualitat i d’un desenvolupament coordinat de les diverses operacions possibles.

Localitzat a mig camí entre els municipis de Manresa i Sant Fruitós de Bages, es troba en un punt estratègic per al desenvolupament de la ciutat de Manresa, entre el polígon industrial del Guix i el polígon industrial de Sant Isidre. També destaca per la proximitat amb el Parc l’Agulla * i la sèquia de Manresa.

Projectes Territorials del Bages S.A.

El parc tecnològic forma part de les operacions que la societat d’inversions publica i privada, anomenada Projectes Territorials del Bages S.A. (PTBages), porta a terme.

L’any 1996 es posaven les bases per a l’arrencada futura de l’entitat denominada PTBages, a través d’uns estudis que van guanyar el Premi Fundació Caixa Manresa. En aquests estudis, el diagnòstic del desenvolupament territorial demostrava la necessitat de crear un organisme que servís per a regular els futurs creixements. PTBages va néixer, aleshores, a partir de l‘associació de diverses entitats públiques i privades. Entre aquestes hi participen l’Ajuntament de Manresa, Caixa de Manresa i un petit grup d’empresaris de la comarca del Bages, als quals posteriorment se sumà la Generalitat de Catalunya.

Els principals objectius de l’organisme eren desenvolupar projectes estratègics (que ajuden a dinamitzar el territori i a desenvolupar econòmicament la comarca d’una manera ordenada, per mitjà d’un model industrial d’alt valor afegit) i promoure grans projectes de lleure i de rehabilitació urbanística. El parc s’emmarca dins d’aquestes operacions a partir del seu perfil industrial i tecnològic. La referència més directa de l’operació proposada era el conegut PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS a Cerdanyola del Vallès.

Els paràmetres generals d’intervenció que es plantejaven per a les operacions sorgides de la societat apuntaven a l’assoliment d’espais industrials, tecnològics i financers de gran qualitat ambiental. Entre aquests destacarem les característiques següents: una bona situació respecte de les infraestructures de comunicació, l’ocupació de sòl qualificat com a urbanitzable o bé en procés d’aquesta qualificació (evitant així envair territori no urbanitzable), bona resolució dels accessos, bona imatge global amb zones verdes no residuals, alt grau de qualitat dels acabats i mesurament ajustat dels carrers i control dels acabats dels edificis i dels espais verds.

El procés del parc
Des de la formació de la societat, entre els anys 1996 i 1999, la idea del parc tecnològic s’havia anat formant tot seguint un llarg procés burocràtic. És a partir del maig de 2005 que el parc es pot començar a considerar com un projecte concret per a dur a terme. La situació que el defineix és la signatura d’un acord entre els ajuntaments de Manresa, Sant Fruitós de Bages i l’empresa PTBages, segons el qual s’establia el solar on s’instal•laria definitivament el parc. Des d’aquell moment es feia un pas endavant cap al desenvolupament d’un projecte urbanístic i arquitectònic que es formalitzava amb la figura urbanística d’un pla parcial (PP) que va ser aprovat inicialment el 26 d’octubre de 2006.

Malgrat tot, la proximitat al Parc de l’Agulla va menar a un dels punts de controvèrsia social del pla. La declaració de l’Agulla, un document redactat en 2003 que subratlla el valor de les característiques del lloc, presentada pel Col•legi de Geògrafs de Catalunya a tall d’al•legació, va obligar a modificar-ne el pla original. El resultat fou la proposta d’un espai més ampli entre el parc i les noves edificacions plantejades. Un cop va ser acceptada la modificació, es va obtenir l’aprovació provisional a mitjan mes de maig de 2007, i el 30 de juliol següent, l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB). D’aquesta manera, l’Ajuntament iniciava el projecte de reparcel•lació mentre es començaven a buscar els futurs inquilins del parc. El parc oferia espai per a 20 o 25 empreses de la innovació i la tecnologia.

Les característiques del parc
Des de la perspectiva de vista urbanística, els mentors del parc se’l plantejaven com un punt de referència per a la investigació i el desenvolupament a la regió, intentant ser un punt d’inflexió en l’estructura econòmica de la regió central catalana. La particularitat del Parc Tecnològic de la Catalunya Central és que suposa la unió entre universitat i empresa com a eix fonamental per al desenvolupament del sector, orientat a empreses dedicades a la investigació i el desenvolupament (I+D). El projecte, d’aquesta manera, va aconseguir vincular la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Tecnològic de Manresa (CTM), la Fundació Universitària del Bages (FUB) i altres organismes de promoció empresarial i territorial.

El parc tindria una extensió de més de 35 ha, de les quals gairebé 22 ha es dedicarien a un enorme parc urbà amb característiques d’espai natural que intentaria recuperar el corredor ambiental del Parc de l’Agulla. D’altra banda, l’existència de la sèquia de Manresa, amb un alt valor cultural, que creuaria aquest nou sector, augmentava l’interès i la importància de la iniciativa.

L’accessibilitat al complexe es garantia per mitjà de la tangència amb la ronda de Manresa i de la connexió directa a través de diverses carreteres regionals. A més, disposava també d’una connexió ferroviària directa a través dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

El projecte arquitectònic del parc, obra de l’estudi TAC Arquitectes d’Eduard Gascón Climent, estableix les característiques definitives del futur espai tecnològic, on destaquen els edificis de serveis comuns, la nova estació d’FGC i els espais comuns del complexe. Un cop definit el projecte, només faltava esperar que comencessin les obres.

L’any 2007 es va acabar amb l’esperança de començar les obres a mitjan any 2008. Els terminis fixaven que les obres d’urbanització i els serveis del parc haurien d’estar acabats a final del 2009 i que les primeres empreses s’hi instal•larien en 2010.

Més informació
www.innovadors.cc
www.ptbages.com

* El parc de l’Agulla és un llac artificial en què desemboca la sèquia de Manresa i està en procés de protecció cultural i natural dins dels paràmetres estipulats pel PDU DEL BAGES, redactat en 2007.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada