Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL MONTSENY. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ
PN del Montseny Mapa: Montse Ferrés
Núria Terradas
Actualitzat a 31/12/2007

El mes de maig s’aprova inicialment el nou Pla especial de protecció del Parc Natural del Montseny que substitueix el que s’havia aprovat el 1977. El nou Pla ha de permetre l’ampliació del parc i crear així zones de connexió amb altres espais naturals de l’entorn, una millor distribució dels seus límits d’acord amb accidents geogràfics més clars, i una gestió del parc més adequada als paràmetres que proposen les noves polítiques de gestió dels espais naturals.


El Parc Natural del Montseny se situa entre les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, a la Serralada Prelitoral, s’estén a divuit municipis i ocupa un superfície total de 29.339 ha. El Montseny es caracteritza per una gran diversitat paisatgística, originada per una gran variabilitat climàtica. Així tant hi trobem paisatges mediterranis (pineda, alzinar i roureda), centreuropeus (roureda, fageda i avetosa) com subalpins (matolls i prats).

Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, integrada per dotze espais naturals, gestionats directament o en consorci amb els noranta-nou municipis amb un total de 100.625 ha. (11,63 % de la superfície de la província). La Xarxa promou un ús públic respectuós del medi a través del manteniment de camins, educació ambiental, itineraris senyalitzats, rutes guiades, exposicions, publicacions, audiovisuals i una àmplia gamma d’equipaments per a dur a terme tasques d’informació, documentació i divulgació (escoles de natura, centres de documentació, museus).

El Parc Natural del Montseny és l’únic indret de Catalunya declarat per la Unesco –programa MAB (Man And Biosphere)– com a reserva de la biosfera, l’any 1978. A partir de 2006, i d’acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d’importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000.

Marc jurídic
Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d’acord amb la Llei 12/1985, d’espais naturals, de 13 de juny. Tanmateix, a partir del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d’un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny que ha esdevingut el marc normatiu a través del qual s’han desenvolupat polítiques de conservació, pedagògiques, divulgatives, així com la gestió pròpiament dita. Es va començar a redactar a principi dels anys setanta per respondre a una necessitat de protecció en una època de forta degradació dels entorns naturals. Promogut per les diputacions de Barcelona i de Girona, es va elaborar a l’empara de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refòs de 9 d’abril de 1976.

Però d’aleshores ençà, el model de gestió i conservació d’espais naturals, les lleis urbanístiques i els usos del sòl han canviat substancialment, cosa que ha comportat la necessitat de reformular les polítiques aplicades en aquest àmbit. Per un altre costat, també calia revisar els límits fronterers del parc que, en alguns casos, no van quedar massa ben establerts damunt del terreny.

Pla especial de protecció del Parc Natural del Montseny
Així doncs, el novembre de 2001 s’encarregà a la Diputació de Barcelona i a la de Girona la revisió del Pla, que es va iniciar el 2002 a través de l’Oficina Tècnica de Planificació (OTC) i Anàlisi Territorial de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. L’equip redactor, integrat per tècnics de l’esmentada Oficina, biòlegs, ambientòlegs, un geògraf, un arquitecte, un enginyer de monts, un enginyer forestal i enginyer tècnic agrícola, va disposar també de l’assessorament de científics, estudiosos i tècnics del món acadèmic.

El nou Pla especial, aprovat el maig de 2007, es preveu que entri en vigor a principi del 2008. Concebut per tenir una durada d’entre quinze i divuit anys, proposa un nou model de protecció, compatible amb l’activitat humana i econòmica de la zona. Els objectius més importants que es marca són:

-L’ampliació del parc en unes 1.765 ha. Setze dels divuit municipis que integren el parc amplien el nombre d’hectàrees que formen part de la superfície de l’espai natural. Podem destacar Arbúcies, que aporta a l’ampliació 682 ha més; Sant Pere de Vilamajor, que posa 370 ha; Gualba, que aporta 190 ha o Sant Esteve de Palautordera, que cedeix 126 ha. Per una part, es pretén crear zones de connexió entre el Parc Natural del Montseny i altres espais naturals del voltant, per a evitar, així, l’aïllament a què s’havien sotmès fins ara els espais naturals. Es tracta d’obrir connectors biològics cap a Guilleries-Savasona, el Montnegre-Corredor, els Cingles de Bertí i la riera d’Arbúcies. Amb aquesta finalitat, el Consell de Coordinació del Parc ha establert contacte amb els municipis de Sant Celoni i Sant Hilari Sacalm per tal que els susdits ajuntaments aportin terrenys que formaran part del Parc Natural com a zona de preparc, la qual es beneficiarà igualment de les polítiques de desenvolupament sostenible que s’apliquen a zones protegides.

-L’ampliació dels espais de màxima protecció pel seu alt valor ecològic (turó de l’Home, les Agudes, Vallforners, torrent del Clot, Collformic, Matagalls, Sant Marçal, turons de Morou, Santa Helena, Marmolers i Puigdrau), la majoria en finques públiques.

-Redibuixar les fronteres del parc, fent-les coincidir amb accidents geogràfics (rieres, carreteres, camps de conreu) que signifiquin una clara delimitació.

-Foment de comportaments socials que contribueixin a la protecció del parc. Per aquesta raó, i per tal de regular l’accés, es construiran quinze zones d’aparcament i sis àrees de pícnic a les zones més freqüentades, com a Santa Fe del Montseny. Està previst, també, traslladar l’oficina del parc, ara ubicada a Fontmartina, a la Torre Mariona de Mosqueroles, de més fàcil accés. L’edifici, cedit pel seu antic propietari Rafel Patxot i Jubert a la Diputació de Barcelona, serà restaurat i utilitzat com a equipament públic.

-Promoció d’activitats econòmiques en sintonia amb un model clarament sostenible, aplicant tècniques tradicionals en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal.

-Revisar els òrgans de participació en la gestió.

El Pla ha estat fruit de la col•laboració entre l’administració local (ajuntaments i diputacions), el Consell Coordinador del Parc i la Comissió Consultiva, constituïda pels ajuntaments i agents socials. Suposarà una inversió anual de 4 MEUR, que equival a 135 € per hectàrea, el doble de la mitjana que s’inverteix a la resta de l’Estat espanyol.

Tramitació administrativa, informació pública i al•legacions

El 20 de març de 2007, Josep Mayoral, diputat d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i Roger Zamorano, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, van lliurar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la proposta del PEP. El 17 de maig de 2007 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci de l’aprovació inicial del document, amb la qual cosa s’obria el període d’un mes d’informació pública i presentació de propostes i al•legacions.

Breda ha estat un dels ajuntaments disconformes amb la redacció del Pla pel que fa a l’afectació del municipi. Els regidors d’obres i d’urbanisme, Albert Planasdemunt i Alfred Viecco, consideraven excessiva l’aportació de 113 ha de les 509 ha que constitueixen el terme municipal (representen el 22% del seu territori) a l’ampliació del parc. Ambdós van presentar al•legacions relacionades amb afectacions en els àmbits agrícola, ramader i demogràfic, “a fi de no hipotecar un territori que podria fer falta a la població de Breda per pròximes generacions”, referint-se especialment a la disposició de reserva de territori per a futures edificacions. La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny va presentar al•legacions per la ubicació de zona d’aparcaments en sòl no urbanitzable, ocupat per prats i pastures, que en la seva opinió constitueixen unitats de paisatge de gran riquesa natural i que actuen de tallafocs al municipi de Riells; al•legacions per l’ús de la rectoria de Riells com a Centre d’Informació del Parc; per l’ús i manteniment de la xarxa de camins secundaris; per la delimitació de les àrees de tempteig i retracte; per les ampliacions d’habitatges segons els usos a què van destinats o per la protecció dels recursos hídrics del Montseny. D’altra banda, els propietaris de finques que es volen agregar al parc van mostrar el seu malestar davant l’obligació de treballar les terres, les explotacions ramaderes o forestals amb tècniques tradicionals, en considerar que afectarien negativament el rendiment. Per això van reclamar com a contrapartida subvencions per a esmenar la situació.

El 15 de juny de 2007 es va celebrar a Sant Esteve de Palautordera l’última jornada del procés de participació en la revisió del Pla. Es van recollir la majoria de propostes presentades per 22 representants de societats de caçadors, empresaris turístics, agrupacions de propietaris forestals, entitats culturals i organitzacions científiques i acadèmiques.

El pla resta, doncs, pendent de l’aprovació definitiva que s’estima que es durà a terme el primer trimestre de l’any 2008.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat//el_medi/parcs_de_catalunya
www.ddgi.cat/mediambient/mediamb005.html
www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Osona, Selva, Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada