Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT
PARC NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2004

S'acorda crear un parc natural al delta del Llobregat, un espai d'elevat interès natural que es troba en una àrea altament antropitzada i sotmesa a fortes transformacions per la construcció d'infraestructures com ara l'ampliació de l'aeroport, del port, el desviament del tram final del riu Llobregat i la depuradora del Baix Llobregat. L'àrea del parc natural, encara per acabar de definir, la formarien els diversos espais inconnexos que avui compten amb diverses figures de protecció. La creació d'un parc natural permetria gestionar aquests espais d'una manera unitària.

Articles posteriors 2005, 2006

Els valors amenaçats del delta del Llobregat
El delta del riu Llobregat, situat al sud de la conurbació de Barcelona, és un dels espais més antropitzats, transformats i alhora una de les planes més fèrtils de Catalunya i acull una gran diversitat d'usos: des de l'aeroport, les infaestructures viàries i ferroviàries, els nuclis de població, les activitats industrials i logístiques fins a activitats agrícoles i espais de reserva natural. Tanmateix, aquest àmbit tan intensament transformat també acull fins a 20 hàbitats naturals considerats d'interès comunitari, és un punt estratègic dins la ruta migratòria d'ocells de la Mediterrània occidental i hi viuen més de 360 espècies d'aus, algunes en perill crític d'extinció. Pel que fa a la flora, el delta presenta 20 espècies d'orquídies i és l'únic lloc de Catalunya on es pot trobar la trencadalla. El fet que el delta sigui una de les planes més fèrtils de Catalunya va motivar la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat l'any 1998.

L'any 1994, els projectes més rellevants amb incidència sobre el delta, com l'ampliació del PORT DE BARCELONA i de L'AEROPORT DE BARCELONA i el DESVIAMENT DEL TRAM FINAL DEL LLOBREGAT es van agrupar en el denominat PLA DELTA. El desenvolupament del Pla implicaria un consum important de territori, però significaria alhora una sèrie de millores ambientals, com la creació d'un parc fluvial al llarg de la llera o la total posada en funcionament, a partir de l'estiu de 2006, de LA DEPURADORA DEL BAIX LLOBREGAT, que permetria la RECUPERACIÓ AMBIENTAL DEL RIU. Malgrat aquestes millores, l'associació ecologista Depana (Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural) va advertir que el Pla Delta desequilibraria el sistema natural del delta i en comportaria la degradació definitiva.

Primer pas vers el Parc Natural del delta del Llobregat
L'any 2004, en diversos espais inconnexos del delta del Llobregat, confluïen nombroses figures de protecció d'espais naturals. Els espais protegits de major entitat eren les reserves naturals parcials de la Ricarda-Ca l'Arana (187 ha) i del Remolar-Filipines (113 ha), que estaven envoltades per les seves respectives zones perifèriques de protecció. Aquests conjunts també estaven catalogats al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i eren considerades zones d'especial protecció de les aus (ZEPA). Tenint en compte que les figures se solapaven entre elles, la superfície total protegida al delta sumava unes 585 ha, la meitat sota la figura de reserva natural parcial.

El 30 de novembre el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, l'alcalde de Viladecans, Jaume Montfort i l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, van signar un protocol d'intencions per a crear el Consorci del Delta del Llobregat, el primer pas per a convertir en parc natural tota la zona que envolta la desembocadura del riu. Aquest consorci responia a la voluntat de gestionar unitàriament l'arxipèlag d'espais protegits del delta.

El Consorci inicialment el formarien la Generalitat de Catalunya i els dos ajuntaments, però Milà va avançar que es volia fer extensiu de manera voluntària a organismes públics i privats com ara el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), l'Autoritat Portuària de Barcelona i fins i tot el Futbol Club Barcelona, propietari de la llacuna dels Reguerons, una ZEPA al terme de Viladecans on el club no podia edificar.

El Consorci s'havia de constituir al llarg de l'any 2005 i les primeres actuacions que havia de dur a terme serien redactar un pla especial de protecció del delta i dotar de personalitat jurídica i d'una oficina tècnica el Parc. Tot i que encara s'havia de delimitar l'àmbit exacte del Parc, aquest ocuparia la zona sud del delta, i protegiria aiguamolls naturals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i habitades. A més de protegir els valors naturals del delta, el Parc Natural permetria el desenvolupament d'activitats d'educació ambiental i de lleure per als habitants de la conurbació de Barcelona, que hi podrien arribar en transport públic. L' any 2003 la reserva del Remolar-Filipines i el seu entorn ja va ser visitada per unes 57.500 persones.

Més informació
www.parcsdecatalunya.net
www.depana.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada