Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Mentre continua tramitant-se l'aprovació provisional i definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural del Cap de Creus, els alcaldes afectats manifesten la seva preocupació per la possibilitat que el Pla director del sistema costaner, en aprovació inicial, sigui més restrictiu que el propi pla especial. Mentrestant la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona aprova la urbanització de la Vall de Santa Creu, un projecte que havia generat polèmica al considerar-se que es trobava dins dels límits del parc.

Antecedents 2003

L'espai natural del cap de Creus se situa a l'extrem mediterrani dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Empordà, i destaca per la seva singularitat geològica i l'important patrimoni natural, arquitectònic i paisatgístic que representa. L' any 1998 fou declarat parc natural mitjançant la Llei 4/1988, de 12 de març, amb un total de 13.886 hectàrees, de les quals 3.073 corresponen a la part marina.

L'any 2003 es va aprovar inicialment el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural del Cap de Creus que preveia diverses actuacions, com per exemple l'elaboració d'un pla d'ús i gestió, la confecció d'un pla de prevenció d'incendis o el recolzament de les activitats tradicionals de la zona, com ara l'agricultura i la ramaderia.

Els alcaldes del Parc recelen del Pla director urbanístic del sistema costaner
Els alcaldes dels municipis inclosos dins el Parc Natural del Cap de Creus (Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses) van manifestar, a final del mes d'agost, la seva oposició a determinats aspectes del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, aprovat inicialment pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques el mes de febrer, i que tenia com a objectiu preservar de la urbanització una franja de 500 metres d'amplada de la costa catalana. Remarcaven que incloïa elements més restrictius que el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del parc, de tal manera que es limitaven diversos projectes com la creació d'una zona lúdica, d'educació i estudi ambiental a l'antiga base militar de la punta Falconera, a Roses.

Per això els alcaldes van decidir presentar al·legacions al Pla director i convocar una reunió amb el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà. A la reunió, que es va celebrar el 31 d'agost, el conseller va assegurar que en el redactat definitiu del Pla director es respectaria en primer lloc el que marqués la llei de protecció del parc i va afirmar que el projecte de la punta Falconera podria tirar endavant.

Polèmica urbanització a la Vall de Santa Creu
El juliol de 2004 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va denegar l'aprovació del PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DEL PORT DE LA SELVA fins que no s'aclarís si la Vall de Santa Creu, on s'havia autoritzat la construcció de 8 habitatges al voltant del nucli històric, se situava dins els límits del Parc Natural del Cap de Creus. Finalment, a final de setembre, el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat va dictaminar que la Vall de Santa Creu era sòl urbà abans de la declaració de parc natural, de tal manera que es va autoritzar la construcció dels 8 habitatges.

Aquesta decisió va provocar les protestes dels veïns de la Vall de Santa Creu, que afirmaven que el nucli perdria el seu caràcter històric, i de la plataforma Salvem l'Empordà que recordava que la llei del parc deixava el nucli dins dels seus límits.

El cap de Creus, susceptible de ser declarat parc nacional
El mes de novembre el Ministeri de Medi Ambient va fer pública la llista dels 47 espais susceptibles de ser declarats parcs nacionals, entre els quals figurava el cap de Creus. Per convertir-se en parc nacional cal que l'espai tingui una funció natural exclusiva, un ecosistema d'interès i una superfície mínima de 15.000 hectàrees no fraccionades i en bon estat de conservació. Aquesta llista fou enviada a les comunitats autònomes, que són les que han de proposar la declaració de parc nacional, mentre que correspon a les Corts Generals la declaració final.

A final de 2004 la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Pia Bosch, va assegurar que durant el 2005 es realitzaria l'aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del parc.

Més informació
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà
Fotogaleria relacionada