Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Maria Herrero i Manuela Tomàs

Actualitzat a 31/12/2003

El 5 de febrer de 2003 s’aprova inicialment el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus.

Articles posteriors 2004

El Cap de Creus se situa a l’extrem mediterrani dels Pirineus, a la comarca de l’Alt Empordà en una àrea que inclou els municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera i Roses.

El Parc Natural del Cap de Creus consta de 13.886 ha, de les quals 10.813 són terrestres i 3.073 marines. A més, dins de la part terrestre s’han establert tres paratges naturals d’interès nacional (PNIN): el cap Gros-cap de Creus, la punta de Falconera-cap Norfeu i la serra de Rodes. Quant a la zona marina, s’inclou dins el Parc la franja que va des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins la punta Falconera (Roses), quedant exclosa la badia de Cadaqués. També dins la zona marina apareixen tres reserves naturals parcials (RNP): els Farallons, el cap de Creus i el cap Norfeu. Per últim, destaca la reserva natural integral marina de s’Encalladora.

La protecció d’aquest espai és fruit d'un seguit de propostes i actuacions que van començar el 1976 amb l’obra Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. El 1978, l'Institut Nacional per la Conservació de la Natura (ICONA) a l'Inventario Abierto de Espacios Naturales de Protección Especial va incloure a la llista d’espais el cap de Creus. Tot i això, no va ser fins el 1992 que es va protegir efectivament el cap de Creus en aprovar-se el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que preveia la creació d’una xarxa de cent quaranta-quatre espais entre els quals hi havia el cap de Creus. En aquest sentit, el PEIN obligava a crear una llei de protecció exclusiva per a aquesta zona, atesa la complexitat que presenta. Aquesta condició va donar lloc a la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus, que ha suposat el primer parc marítimoterrestre de Catalunya. Aquesta llei preveia el desenvolupament d’un pla especial que permetés dur a terme l’ordenació i la planificació de l’ús i gestió del PNCC.

L’aprovació del Pla especial i la polèmica generada per la Central Eòlica de Roses
El 5 de febrer de 2003 es va aprovar inicialment el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus, que preveia una inversió inicial d’uns onze milions d’euros durant els vuit primers anys.

Com a conseqüència de l’aprovació del Pla especial es preveia la modificació (desaparició o reducció) de la CENTRAL EÒLICA DE ROSES creada el 1990, que comptava el 2003 amb sis molins que només permetien generar 0,59 MW de potència (dels quals dos ja no funcionaven). Com que era admès que la central havia deixat de ser rendible, el Pla només en preveia la renovació sempre que se'n disminuís l’extensió. Segons el Pla, només es podien substituir parts de la instal·lació o incrementar la potència o l’alçada de les màquines, si es reduïa la superfície total ocupada per la instal·lació.

Endesa va declarar que estava estudiant la possibilitat d’instal·lar-hi només un parell de molins més potents que els actuals. Aquest projecte va generar reaccions contradictòries. Per una part, el director general de Boscos i Biodiversitat, Pere Maluquer, es mostrà satisfet i va dir que «no és el mateix tenir sis aerogeneradors dalt la carena que un o dos». Per l'altra, però, l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, defensà la desaparició de la central eòlica, ja que «té un impacte enorme», i a més va destacar que els nous molins que projectava Endesa tindrien 64 metres d’alçada (el triple que els actuals). «Sembla que ens volen fer una torre Eiffel allà dalt», va declarar.

L’Associació Amics del Cap de Creus-Parc d’Europa (ACPE) també va presentar una al·legació al Pla especial per demanar que se substituís el Parc Eòlic en funcionament per un altre de més petit i modern situat al mas de can Causa. El propietari d’aquests terrenys, el president d’ACPE, Rinaldo Muscolino, va afirmar que tots els beneficis obtinguts s’invertirien en la gestió del Parc, i que aquest fet «seria un exemple de sostenibilitat, ja que només serà necessari posar quatre o cinc molins d’entre 1 o 1,2 MW per aconseguir 6 MW de potència, la qual cosa vol dir deu vegades més potència que ara».

Els principals eixos d’actuació que va marcar el Pla especial i en què es va preveure invertir els propers vuit anys eren l’elaboració d’un pla d’ús i gestió del parc, l’ordenació de les zones de Portlligat i del cap de Creus, la confecció d’un pla de prevenció d’incendis, la gestió i restauració ambiental, la senyalització i la dotació d’equipaments al parc i el recolzament de les activitats tradicionals de la zona com l’agricultura i la ramaderia.

Entitats ecologistes adverteixen que el POUM aprovat pel Port de la Selva podria incomplir la normativa del Parc Natural
La plataforma ecologista Salvem l’Empordà, davant de l’aprovació el 4 de novembre de 2003 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del Port de la Selva, va enviar un informe a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) advertint que hi havia aspectes il·legals al POUM, entre els quals destacava la possibilitat d’urbanitzar a la vall de Santa Creu, tot i trobar-se situada dins dels límits del Parc Natural del Cap de Creus, i els greus impactes que tindria la construcció de la ronda de circumval·lació, ja que sortiria de la zona de cala Tamariua, molt a prop del límit del Parc.

Finalment la CTUG va aprovar el nou POUM del Port de la Selva en què va introduir algunes modificacions com ara prohibir edificar als terrenys situats dins el Parc Natural, reclassificar el paratge d’interès natural de s’Arenella on s'havia permès edificar fins aleshores, protegir la vall de Santa Creu tot i que s’hi permetria construir nou vivendes als terrenys classificats per l’antic planejament com a urbanitzables i construir una ronda de circumval·lació que quedaria supeditada a la redacció d’un pla especial viari on s’avaluaria l’impacte ambiental de l’obra. A més, es va aprovar també la construcció d’un complex hoteler i termal a Jafre, dins dels terrenys forestals, format per un hotel de 9.500 m2 i un balneari de 4.000 m2.

S’instal·len cent quaranta amarradors ecològics a Port Lligat, amb la finalitat de no fer malbé els prats de posidònia
Una de les actuacions més destacades que es van dur a terme a la darreria del 2003 a la badia de Portlligat de Cadaqués (PNCC) va ser la instal·lació de cent quaranta amarradors ecològics. El projecte impulsat pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i executat per l’Ajuntament de Cadaqués va substituir els cent seixanta morts, és a dir, les peces de ciment on es lliguen les boies, per unes boies experimentals fetes expressament per no danyar els prats de posidònia oceànica. Aquesta actuació va ser finançada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb un pressupost de 174.000 euros, i, si es comprova que és positiva, es practicarà a altres cales del Parc Natural del Cap de Creus. La regulació de l’amarrament a Portlligat va limitar l’ocupació a cent seixanta embarcacions, tot i que hi ha hagut estius amb més de dues-centes. Dels cent seixanta punts d’amarrament, cent quaranta són del tipus ecològic i s’ha deixat un espai arenós sense posidònia entre el passatge i l’entrada a Portlligat per a vint embarcacions més.

Més informació
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati