Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC
PN St Llorenç Mapa: Montse Ferrés
Jordi Oliver
Actualitzat a 31/12/2007

L’any comença amb una sentència absolutòria per als ecologistes, que havien estat denunciats per la Diputació de Barcelona a final de 2006 per haver-se encadenat a les màquines que havien d’obrir una nova pista forestal al Parc. En aquest context surt a debat públic el Pla d’ús públic de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, que topa amb l’oposició de les entitats ecologistes i d’alguns ajuntaments i impedeix que s’aprovi. Els punts més conflictius són els usos permesos al cim de la Mola i l’autorització de circulació de vehicles motoritzats per pistes que fins llavors només eren aptes per a l'extinció d'incendis.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l'Obac, declarat el 1987 i gestionat per la Diputació de Barcelona, té una superfície de 13.694 ha i es troba a la Serralada Prelitoral Catalana. Agrupa dotze municipis que es troben entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, i entre el riu Llobregat, a l'oest, i el riu Ripoll, a l'est. El Parc Natural està format per les dues serralades que li donen nom i que s'uneixen al coll d'Estenalles. La vegetació del Parc està composta bàsicament per alzinars i pinedes i ofereix, també, un ric patrimoni cultural com a testimoni de l'establiment humà al llarg dels segles. El cims més alts són la Mola (1.104 m), en la qual s'aixeca el monestir romànic de Sant Llorenç, que dóna nom al massís, i el Montcau (1.057 m).

Projecte de carretera forestal de Coma d'en Vila a Mata-rodona

L’any 2007 va començar amb el rerefons d’unes accions reivindicatives dutes a terme el novembre de 2006 per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, quan onze dels seus membres es van encadenar a una excavadora a la Coma d’en Vila per a impedir els recentment iniciats treballs de construcció d’un vial des del coll d’Estenalles, al Pont de Vilomara i Rocafort, per Mata-rodona, plantejat per primera vegada en el Pla de prevenció d'incendis forestals elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 1987 (CAMÍ FORESTAL DEL COLL D’EN BOIX). Segons la Diputació, l'obertura del tram on s’estava treballant, de 2 km, havia de permetre obrir una pista forestal de terra de més de 20 km i instal•lar-hi punts d'aigua, amb l’objectiu de facilitar la detecció dels incendis forestals i reduir el temps de resposta dels equips d'extinció terrestres. No obstant això, els ecologistes van denunciar que les obres afectarien una zona de màxima protecció, i que la pista seria emprada com a circuit pels vehicles tot terreny, motos i quads. Els membres de la Coordinadora, que havien estat denunciats per la Diputació de Barcelona, van ser absolts pel jutge titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Manresa, José Manuel del Amo, el desembre de 2006. A mitjan gener, la Diputació de Barcelona va fer pública la seva decisió de no recórrer la sentència.

Recuperació paisatgística del riu Ripoll
A principi de març el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal va signar un conveni amb els sis municipis riberencs del riu Ripoll, afluent del riu Besòs, per tal d'encarregar un estudi per a la recuperació paisatgística d'aquesta conca fluvial. L'informe, amb un cost de 42.000 euros, havia d’analitzar l'estat de la conca del Ripoll, al seu pas pels municipis de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, els dos primers inclosos dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’estudi, que havia d’estar enllestit el juliol de 2007, havia de facilitar l'establiment de criteris comuns per a la recuperació paisatgística de l'àmbit del riu, i permetre elaborar propostes concretes tenint en compte tots els elements singulars que componen el paisatge de la conca del Ripoll.

Pla d’ús públic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac
A final d’abril va sortir a debat públic un primer esborrany del Pla d’ús públic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, elaborat per l’auditoria La Vola, i impulsat conjuntament per la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa”. El document, que s’havia d’aprovar definitivament al novembre, tenia com a objectiu identificar l'oferta d'equipaments i serveis, analitzar les demandes dels visitants, descriure els principals recursos turístics i posar al descobert els principals impactes, ecològics o socials, que produeixen els visitants d'aquest paratge natural.

Un dels punts conflictiu del Pla d’ús públic del Parc va ser l’ús del cim de la Mola, al municipi de Matadepera. El Pla mateix va aportar una dada prou explicativa del nivell de sobrecàrrega de la Mola: segons l’estudi, la fossa on anaven a parar les aigües residuals del punt d'informació i el restaurant de dalt del massís està concebuda per a una família de deu persones, capacitat que es veia absolutament desbordada pels milers de visites que rep cada cap de setmana.

L'Ajuntament de Terrassa i bona part de les entitats de la Coordinadora de Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt compartien la necessitat de restringir i replantejar els equipaments de serveis que s'oferien al cim de la Mola, a causa de l'enorme quantitat de visitants que acostumaven a aplegar-s’hi cada cap de setmana. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa, Màrius Massallé (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va fer seves les proposes de les entitats integrants de la Coordinadora (l’Associació per la defensa i l’Estudi de la Natura –Adenc–, els centres excursionistes de Terrassa i Sant Llorenç, el Pigot...) i les va presentar a la Diputació, l'ens gestor del Parc.

El director del Parc, Àngel Miño, va reconèixer que el punt conflictiu de la Mola els va fer plantejar la creació d'un pla director d'accessos específic per a la Mola i el Montcau, i que una possible solució per a disminuir l’afluència de persones a la zona central del Parc, on s'aglomeraven un 60% dels visitants, era la que s’apuntava al nou Pla, és a dir, desviar la pressió cap a municipis del nord, on tan sols es concentra un 8,5% de l'afluència de persones. Tanmateix, segons Miño, el nou document no pretenia induir a nous usos, sinó que va assegurar que estava supeditat a la conservació del Parc.

No obstant això, aquest trasllat no vas ser vist amb bons ulls per Pere Sobregrau, president de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) dels municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa i dels dos municipis limítrofs al Vallès Oriental. Sobregrau va lamentar que els gestors del Parc volguessin descarregar la pressió de visitants que ells mateixos havien generat amb les campanyes de promoció del Parc.

La recerca fallida del consens
Malgrat que finalment hi va haver un acord sobre les actuacions del Pla que pretenien reduir la pressió de visitants als punts més fràgils, com la Mola, a mitjan d’octubre es feia encara difícil imaginar que fos possible arribar a un consens sobre el Pla d’ús públic del Parc. En una reunió de treball entre els gestors i les entitats ecologistes, la majoria d’aquestes no veien clar que es reglamentés la circulació motoritzada dins del Parc, tot fixant una xarxa prioritària per a aquest tipus de vehicles a les pistes fins llavors només aptes per a l'extinció d'incendis, perquè creien que aquest trànsit no havia de passar per dins de la zona protegida. Finalment no hi va haver acord i l’any 2007 va acabar sense haver-se aprovat el Pla d’ús públic del Parc.

L’any 2007 es va iniciar amb el rerefons d’unes protestes i detencions que marcarien la fluïdesa en les relacions entre els gestors del Parc i les entitats ecologistes, fet que va acabar dificultant la creació del consens necessari per a aprovar el Pla d’ús públic del Parc. No obstant això, l’avançat estat de les negociacions i els acords assolits fins al moment fan que l’aprovació del Pla d’ús públic per a començament de l’any 2008, incorporant-hi les aportacions dels ecologistes i ajuntaments afectats, sigui viable.

Més informació
www.adenc.org
www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=4
www.youtube.com/watch?v=0190j1wC1hY
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages, Vallès Occidental