Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES
Jordi Oliver

Actualitzat a 31/12/2006

L’octubre de 2006 el conseller de Medi Ambient i Habitatge presenta l’Avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet davant dels alcaldes dels vint-i-dos municipis afectats. El projecte rep crítiques per l’oportunisme electoral de la seva presentació i també perquè no ha comptat amb la participació dels municipis de la zona a l’hora d’elaborar-lo, malgrat la promesa de l’anterior conseller. D’altra banda, la inclusió del topònim Poblet en el nom del parc genera un debat entre els municipis de les muntanyes de Prades i els més propers al paratge de Poblet.


Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres que pertanyen a la Serralada Litoral, situada entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues. Abracen uns 260 km2 de superfície i s’hi inclouen diversos espais d’interès històric, social i natural.

Pel que fa als aspectes naturals, al Tossal de la Baldassana hi ha l'única localitat de roureda de roure reboll de les muntanyes de Prades. A més, hi ha altres superfícies forestals d'àrea reduïda, com la pineda de pi roig amb boixerola, individus aïllats de teix a les capçaleres de barrancs ombrejats o roquers. També s’hi poden poden trobar poblacions reduïdes de roure martinenc i roure de fulla petita. Pel que fa a arbustos, rarament hi ha salze de cingle a les obagues del pic de l'Àguila i en algun penya-segat entre Prades i Capafonts.

Hi destaquen, també, nombrosos punts d'interès arquitectònic i arqueològic com el monestir de Poblet, els nuclis de Siurana i Prades, les coves del cingle Blanc, d'Arbolí, o l'abric del Gallicant de Cornudella de Montsant.

En l’aspecte social, a la zona de les muntanyes de Prades durant les darreres dècades s’ha produït un despoblament progressiu que ni tan sols s’ha aturat amb la millora de la xarxa viària.
Malgrat que la promesa de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades es remunta a l’any 2001, quan Convergència i Unió (CiU) era al govern, i que la creació definitiva del Parc Natural de les Muntanyes de Prades figurava en les previsions del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) en començar l’any 2005, a començament de 2006 la creació del Parc encara semblava llunyana i no tenia data d’acabament prevista.

No va ser fins que es van anunciar les eleccions anticipades, a mitjan maig, que el DMAH es va imposar com a tasca prioritària el fet de declarar la zona amb la figura de Parc Natural de les Muntanyes de Prades abans del final de la legislatura. La conselleria va anunciar que aquell projecte estava molt avançat i madur, que les tramitacions havien progressat molt, i es comprometé a presentar el projecte complet abans de l’estiu.

Finca del Garber, a l’Espluga de Francolí
Durant la Diada de l’Onze de Setembre, es va inaugurar a la finca de cal Garber, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), un jardí botànic que incloïa un ampli ventall d’espècies autòctones de la zona, des del pi pinyoner, passant pel roure reboll i l’avet, i també un bé de Déu de plantes aromàtiques. La finca, d’una hectàrea de superfície i abandonada durant més de vint anys, es convertia d’aquesta manera en la porta d’entrada al futur Parc.

El consistori de l’Espluga tenia la voluntat que el Garber funcionés com un espai d’oci per als veïns de l’Espluga, sobretot per als del nucli de les Masies i, per tant, estava previst que tingués els horaris propis d’un parc públic. El projecte, a més, proposava obrir un punt d’informació per als futurs visitants del Parc.

Declaració de “Parc”
A mitjan d’octubre, i a cinc dies de l’inici de la campanya per a les eleccions catalanes, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l’Avantprojecte del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet, que havia d etenir aproximadament 36.830 ha, davant dels alcaldes dels vint-i-dos municipis afectats i diverses entitats ecologistes.

Fonts del DMAH van assegurar que el projecte definitiu no sortiria a exposició pública fins després de la propera comesa electoral i van explicar que l’executiu català, un cop recollides les al•legacions, hauria de donar-hi el vistiplau i traslladar-ne al Parlament l’aprovació definitiva.

L’avantprojecte presentat per Baltasar preveia que el parc conservés les figures de Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de la vall del monestir de Poblet i de la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat, ja existents. A més, es proposava la declaració de dues reserves més: la del Tossal de la Baltassana i la de l’altiplà del Motllats. Una junta rectora – administracions competents, organitzacions i sectors socials implicats–, un consell de cooperació i una unitat tècnica de gestió havien de ser els responsables de gestionar el parc.

El futur parc integra l’antic CAMPAMENT MILITAR DE CASTILLEJOS, recollint una petició dels ajuntaments d’Arbolí, Vilaplana, Alforja i Febró, als quals pertanyen les 700 ha d’aquest deteriorat enclavament militar.

Crítiques al projecte
L’Agrupació de Municipis de les Muntanyes de Prades, formada per vuit ajuntaments ubicats al cor del territori del futur parc, formada bàsicament per municipis del Baix Camp, es van mostrar “sorpresos” davant del conseller per haver presentat el document al final de legislatura i es van queixar de “falta de diàleg de la Generalitat”, malgrat que Salvador Milà, l’anterior conseller, s’havia compromès a consensuar el tema el juliol de 2004. “Nosaltres vam plantejar una proposta conjunta i encara n’esperem la resposta”, va dir el portaveu de l’Agrupació, Antoni Marca.

Els alcaldes de l’Agrupació de Municipis de les Muntanyes de Prades temien que la denominació de Poblet provoqués desequilibris i deixés la seva zona en un segon pla. L’alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, va afirmar que “no tenim res en contra dels municipis de la zona de Poblet, però entenem que si el nom inclou Poblet es dirigeix el parc cap a una zona determinada”. A més, segons Bigorra, tampoc no aprovaven la inclusió de Poblet “perquè ja és un espai desenvolupat”.

Per contra, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, creia que el nom de Poblet permetria ubicar millor la zona en un entorn conegut mundialment, pel fet de ser patrimoni. Segons ell, la resta dels alcaldes de la zona de Poblet –Vimbodí i Montblanc– i els responsables del PNIN compartien aquesta opinió. Per Rovira, incloure el nom de Poblet “no hi fa cap mal” i va assegurar que el parc “no serà més, o menys, pel nom”.

Per la seva banda, el conseller Baltasar va tenir en bona consideració les reclamacions sobre el nom del futur parc i va afirmar que “són absolutament lògiques. Vam incloure la marca per donar-hi un valor afegit, però compartim plenament les inquietuds. Si no es veu bé, es tornarà a canviar la denominació sense cap problema”.

Paral•lelament, el candidat de CiU al Parlament, el reusenc Carles Pellicer, va acusar Baltasar d’oportunista i va qualificar de vergonya que “a quatre dies de l’inici de la campanya electoral, vingui a presentar als pobles del Baix Camp l’Avantprojecte del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades”.

PNIN de Poblet
El president de l’Associació d’Amics del Paratge Natural de Poblet, Manel Martínez, va declarar a mitjan octubre en un manifest el temor que el model del futur parc comportés el desmantellament de la junta rectora del PNIN de Poblet. Segons Martínez, el PNIN de Poblet “ha aconseguit els últims cinc anys, després de molt de temps oblidat, un nivell de gestió amb personal, infraestructura i pressupost que es pot considerar acceptable” i destacava la importància que l’espai disposés d’una gestió diferenciada de l’espai respecte de la resta del parc.

El 2006 va suposar l’inici de la fi d’un procés que es va iniciar el 2001 amb la promesa de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Tot i que la presentació de l’avantprojecte no va estar lliure de crítiques per la manca de participació amb la qual havia estat elaborat el projecte, el nom que havia de tenir el futur parc i l’oportunisme de les dates, finalment el procés de creació del parc s’havia posat en marxa de manera, ara ja sí, concloent esperant-ne la seva declaració definitiva per al 2007.

Més informació
www.muntanyesdeprades.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Garrigues, Priorat