Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT. AMPLIACIÓ
PN Montserrat Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

El mes de maig el Departament de Medi Ambient i Habitatge posa a informació pública un projecte de decret per a ampliar els espais protegits del massís de Montserrat i el seu entorn. Aquesta proposta dóna resposta a la demanda de diversos ajuntaments d’incloure part del corresponent municipi dins la zona protegida i pretén fer més coherents les noves figures de protecció que s’havien anat superposant després de la creació del Parc Natural l’any 1987. D’altra banda, al gener una esllavissada de roques a la carretera d’accés al monestir obliga a dur a terme un seguit d’estudis per a avaluar el risc geològic i a executar mesures per a estabilitzar la paret dels Degotalls.


Articles posteriors 2008

El massís de Montserrat és un dels relleus més abruptes de la Serralada Prelitoral. Presenta unes formacions geològiques úniques (agulles, monòlits, coves) i una gran diversitat de microclimes. Té uns 10 km de longitud i uns 5 d’amplada, amb un perímetre d’uns 25 km. El monestir de Montserrat està situat a 725 m d’altitud i Sant Jeroni, el cim més alt, a 1.236 m.

La vegetació i la flora són típicament mediterrànies, tot i que apareixen també espècies pròpies d’indrets molt secs al costat d’altres d’ambients humits i frescals. La fauna mediterrània és molt variada, amb espècies emblemàtiques com la cabra salvatge. A això cal afegir el fet que la muntanya sigui un indret emblemàtic que genera un sentiment identitari entre la població catalana i on es desenvolupen nombroses activitats culturals.

El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat es va declarar l’any 1987 (Decret 59/1987), té una superfície protegida de 3.500 ha i s’estén per quatre municipis (el Bruc, Marganell, Monistrol de Montserrat i Collbató) i tres comarques (l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat). El mateix Decret 59/1987 va crear la Reserva Natural Parcial de la Muntanya de Montserrat (amb una superfície de 1.760 ha i un règim de protecció més estricte) a l’interior del Parc Natural i un entorn de protecció de 4.039 ha que l’envolta.

L’any 1988 es va aprovar el Pla especial de protecció de la muntanya de Montserrat per a regular i concretar aspectes diversos de la gestió del Parc Natural i de l’entorn de protecció. Un any més tard, la Llei 10/1989 revisava la regulació del Patronat de la Muntanya de Montserrat, la institució que exerceix d’òrgan gestor i rector del Parc Natural i que depèn del Departament de Presidència, a diferència de la resta de parcs naturals, que depenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) o de les diputacions provincials.

L’any 1992 es va aprovar el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i l’espai “Montserrat” va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases.

El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la XARXA NATURA 2000 on es designava l’espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d’importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l’espai del PEIN Montserrat, però també l’espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d’aquesta zona s’estén fins al congost de Martorell.

Propostes i demandes d’ampliació del Parc Natural
El desembre de 2002, a instàncies del Patronat, es va elaborar una proposta de redefinició dels límits de tres àmbits de protecció (reserva natural, parc natural i entorn de protecció) per a corregir algunes desviacions entre els límits escrits i la interpretació que, a la pràctica, se n’havia fet. Per la seva part, entre el 2003 i el 2004 els ajuntaments d’Esparreguera, de Castellbell i el Vilar i de Collbató van sol•licitar la inclusió al Parc Natural de determinats sectors del seu terme municipal. Amb la finalitat d’incorporar la revisió dels límits realitzada el 2002, i també els suggeriments dels ajuntaments, el DMAH va començar a preparar una proposta d’ampliació del Parc Natural.

El desembre de 2005 el DMAH va presentar una primera versió de la nova configuració del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de l’Entorn de Protecció. Aquesta proposta ampliava la superfície del Parc Natural un 40% i incorporava dins del PEIN l’entorn de protecció, que també creixia en superfície (unes 360 ha).

Posteriorment, els ajuntaments de Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Monistrol, el Bruc i Marganell van fer arribar al DMAH aportacions i esmenes a aquesta primera proposta d’ampliació, les quals van servir de base per a presentar-ne una de nova el maig del 2007.

A informació pública el decret d’ampliació
El 14 de maig de 2007 va sortir a exposició pública el Projecte de decret d’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Durant dos mesos, els ajuntaments i els particulars hi van poder presentar al•legacions. Aquesta nova proposta tenia tres objectius: aclarir la interpretació dels límits del Parc Natural, redefinir l’àrea protegida de Montserrat per donar més coherència a les figures de protecció que s’havien anat superposant posteriorment a la creació del parc i incrementar el grau de protecció en diversos sectors de l’espai protegit. La nova delimitació s’havia fet, segons el DMAH, a partir de les unitats geogràfiques, els límits administratius, el planejament urbanístic municipal i els sistemes lineals que constitueixen les carreteres i els cursos fluvials.

Amb la nova proposta, la reserva natural parcial, que incorporava el sector dels Pollegons, creixia 80 ha fins a arribar a les 1.840. El Parc Natural augmentava en 1.213 ha fins a assolir una superfície de 4.713 ha; entre els nous sectors que incorporava destacaven la serra de Rubió, els nuclis orogràfics de Sant Salvador de les Espades i del Puig Ventós, les serres del Cairat i de l’Abat, i el torrent de Can Martorell. Per últim, l’entorn de protecció, que s’incorporava al PEIN, augmentava 397 ha fins a arribar a les 4.658; entre els nous sectors inclosos destacaven l’aflorament geològic dels Blaus, el mosaic agroforestal de la Vinya Nova, l’Obaga Negra i les obagues de la serra de l’Hospici, i nous àmbits de la riera de Marganell i el torrent dels Abadals. A més, el Projecte de decret retallava els sòls urbans i urbanitzables inclosos en l’entorn de protecció.

Amb tots aquests canvis, l’espai Montserrat inclòs al PEIN passaria de les 7.741 ha a les 9.398, fet que representava un augment del 21%. Aquesta ampliació i l’ampliació del Parc Natural comportaria que quatre nous municipis (Castellbell i el Vilar, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses) tindrien territori dins de l’espai protegit.

En general, tots els municipis implicats van mostrar la seva satisfacció amb la nova proposta. A final d’any el decret d’ampliació restava pendent d’aprovar per part del Govern de la Generalitat. Un cop aprovat, es preveia dotar de prou recursos humans i materials l’òrgan gestor del Parc Natural i redactar un nou pla especial de tot l’àmbit protegit.

Una esllavissada talla els accessos al monestir
El 2 de gener quatre blocs de pedra de fins a 30 tones de pes cadascuna i d’entre 3 i 5 m de grandària es van esllavissar sobre la carretera BP-1121, a la zona de l’aparcament del monestir de Montserrat. L’incident va afectar els accessos al santuari: durant una setmana l’accés per carretera es va restringir a un carril regulat a través de semàfors, i durant dos mesos el cremallera va restar sense servei per l’afectació de la catenària.

Ramon Bisbal, director del Parc Natural, va recordar que cada any es produïen a la muntanya un mínim de cinquanta despreniments. De fet, a la zona dels Degotalls, on va tenir lloc l’esllavissada, ja se n’hi havia produïda una altra el gener de l’any anterior. Segons els experts, aquest sector de la muntanya, amb moltes fractures dins la roca, és fràgil pel fet d’estar situat al vessant obac i humit, on té lloc una fragmentació més alta de les roques quan l'aigua de dins les esquerdes es glaça.

Noves mesures per a afrontar els riscos geològics
Per a analitzar els efectes de l’esllavissada i els riscos que se’n van derivar, el 4 de gener es van reunir membres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), de la Direcció General de Protecció Civil, de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i de la comunitat benedictina de Montserrat.

A la reunió es va acordar que l’IGC realitzés de manera immediata un estudi de detall sobre l’estat de les masses rocoses a la paret dels Degotalls que servís per a analitzar el risc de nous despreniments i per a determinar la necessitat de noves operacions de consolidació o enrunament. Els treballs d’inspecció, amb helicòpter i sobre el terreny, van començar el 10 de gener.

Les inspeccions geològiques van mostrar la necessitat de retirar tres blocs de més 100 m3 de volum que es trobaven en situació inestable i podien esllavissar-se a curt termini sobre la carretera o la via del cremallera. El 23 de gener es va tornar a tancar la carretera d’accés al monestir de Montserrat per iniciar els treballs d'estabilització de la paret dels Degotalls per mitjà de trencaments controlats de les roques inestables. Durant els tres dies que van durar els treballs, l’únic accés al monestir va ser l’aeri.

Des de final de gener fins a l’estiu es van emprendre altres actuacions. Es van instal•lar dues barreres dinàmiques de protecció d'entre 100 i 120 m de llarg, una per a protegir la via del cremallera i l'altra per damunt de la carretera, i posteriorment es va procedir a estabilitzar mitjançant malles i ancoratges altres blocs de pedra més petits que no havia calgut retirar.

El cost de totes les actuacions va ser d’uns 600.000 €, íntegrament finançats pel DPTOP.

Polèmica per l’ampliació del polígon industrial de Collbató
Al maig l’Ajuntament de Collbató va aprovar inicialment l’ampliació del POLÍGON INDUSTRIAL, que augmentaria 21 ha. La decisió va causar una gran mobilització ciutadana en contra del projecte i es va crear la plataforma Salvem Montserrat, que va recollir més de 50.000 signatures. Segons la plataforma, el projecte representava la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, especialment per als espais del Parc Natural i de la Xarxa Natura 2000 que limitarien amb el nou polígon industrial.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/montserrat_ampliacio.jsp
www.muntanyamontserrat.net
www.salvemmontserrat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame