Divendres 23 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU
PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarès
Actualitzat a 31/12/2004

Després de la declaració oficial l'any 2003 del nou Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), el 2004 s'ha constituït la Junta Rectora del Parc. El Govern de la Generalitat, responsable del Parc, s'ha fixat l'objectiu de convertir-lo en un model de gestió ambiental.

Antecedents 2003

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural amb una superfície de 69.850,38 ha situades al nord-est de la comarca del Pallars Sobirà i al nord-oest de l'Alt Urgell. El territori compren terreny pertanyent als municipis de l'Alt Àneu, la Guingueta d'Àneu, Esterri d'Àneu, Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós, del Pallars Sobirà, i als de Montferrer-Castellbò i les Valls de Valira, de l'Alt Urgell.

Una àrea de gran qualitat ambiental declarada parc natural el 2003
Tot i que als anys trenta ja s'havia sol·licitat la protecció d'aquestes terres, les primeres figures de protecció no es van introduir fins al 1992 amb la creació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). El 1999 la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) van sol·licitar la creació del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que es va fer efectiva el 8 d'agost de 2003 amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del decret que definia el Parc.

Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el PNAP forma un nucli d'alta qualitat ambiental amb importants recursos geomorfològics i hidrològics i presenta un excepcional estat de conservació dels sistemes, en els quals es troben un gran nombre d'espècies de flora i de fauna de gran valor per la seva raresa i fragilitat. Un altre indicador de la qualitat ambiental d'aquest espai és el fet que tots els tipus d'hàbitats que hi ha tenen el caràcter d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE. El Parc compta també amb un important patrimoni cultural arquitectònic i arqueològic, entre el qual destaca l'art religiós. La direcció del Parc també dóna especial valor a les activitats vinculades al sector primari que s'hi desenvolupen i que han fet possible la conservació i pervivència de gran part d'aquests valors ecològics i paisatgístics.

Aprovació de la Junta Rectora del Parc
El 3 de març de 2004 el conseller del DMAH, Salvador Milà, va presidir a Llavorsí, seu provisional del Parc, la constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu (JRPNAP), òrgan encarregat d'establir les principals directrius de funcionament del Parc.

La JRPNAP estava formada per representants del Govern de la Generalitat, la Diputació de Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments afectats, els propietaris de terrenys i d'empreses turístiques i hostaleria, així com organitzacions de caça i de pesca i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Un model de desenvolupament integrat i sostenible
Els responsables del Parc, entre ells el Conseller del DMHA i el president de la Junta mateix, el geògraf Martí Boada, van manifestar a principi de març la seva intenció de convertir la gestió del PNAP en un model de desenvolupament sostenible. Amb aquest objectiu van anunciar que proporcionarien recursos econòmics descentralitzats, una infraestructura d'equipaments i serveis orientada a atendre diverses demandes amb un caràcter especialment pedagògic i que promourien la recerca científica sobre l'aigua, els boscos, la ramaderia, l'excursionisme i la biodiversitat, entre altres aspectes del territori. Les principals línies de gestió serien la ramaderia, la gestió forestal, la caça i la pesca, la conservació de la biodiversitat i del patrimoni cultural i l'accés mateix al Parc. Des de l'àmbit tecnològic, els diferents equipaments constituirien una xarxa de centres d'interpretació interconnectats que informarien sobre els principals valors naturals i culturals del Parc, els quals funcionarien com a llocs de referència per al visitant en el moment d'iniciar les visites i itineraris.

L'Alt Pallars, candidat a Parc Nacional
A principi de novembre de 2004 la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va fer públic un informe que recollia una llista d'una cinquantena d'àrees i ecosistemes d'arreu de la geografia espanyola que podrien ser susceptibles de ser incorporats a la xarxa estatal de parcs nacionals. Entre els nous espais proposats, n'hi havia cinc situats a Catalunya; l'Alt Pallars, la serra del Cadí i la muntanya del Pedraforca, la serra del Boumort, l'Alta Garrotxa i el CAP DE CREUS. Narbona va insistir en el fet que no es volia donar sensació d'actuació unilateral, sinó que esperaven arribar al màxim consens possible amb les comunitats autònomes i els municipis. De fet, va recordar que la iniciativa havia de sorgir de les comunitats autònomes encara que l'aprovació s'hagués de fer al Parlament estatal. Amb aquesta mesura el Ministeri afirmava voler prioritzar la modernització de la gestió dels parcs nacionals existents i avançar en l'administració compartida amb les comunitats autònomes.

Algunes entitats ecologistes com Greenpeace, SEO-BirdLife, Adena-WWF i Ecologistes en Acció van trobar que aquesta llista era insuficient i que aquest traspàs de competències era arriscat perquè podia comportar una gestió de menor protecció.

La JRPNAP tancava l'any 2004 esperant que els pressupostos per al 2005 augmentessin considerablement respecte al 2004 i que durant el 2005 es redactés el Pla d'usos i gestió del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Més informació
www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=1737
www.pangea.org/aeec/eenn/arreu/cartografia.html
www.senderisme.com - enllaç trencat?
www.pirineos.com/article/articleview/716/1/97
www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/parc_alt_pirineu.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell, Pallars Sobirà
Fotogaleria relacionada