Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2005

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels entorns naturals protegits més representatius del territori català, celebra durant tot l'any 2005 els actes de commemoració del seu cinquantè aniversari. En aquest marc, es defineix la proposta d'ampliació del parc i es fan sentir les reclamacions per a un finançament millor.

Articles posteriors 2006, 2007, 2010

El Parc Natural d’Aigüestortes té una superfície de 40.582 ha repartides entre les quatre comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran i va ser declarat parc nacional mitjançant el Decret de 21 d’octubre de 1955.

Any d'actes i declaracions per a un finançament millor
El conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Salvador Milà i Solsona, i la ministra de Medi Ambient (MMA), Cristina Narbona Ruíz, junt amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira, van presidir, a la vall de Boí, el 28 d’agost, l’inici de les més de cent activitats programades per celebrar el cinquantè aniversari de la declaració de la zona com a parc nacional. La ministra expressava en aquell acte el seu desig que l’ampliació pogués ser una realitat a la primavera de 2006, al mateix temps que reconeixia la feina realitzada fins al moment pels responsables de la gestió del Parc. La ministra va esmentar la nova Llei de parcs naturals que ha de regular el traspàs a les comunitats autònomes i establir la fixació dels criteris bàsics i comuns que han de regir aquests espais. Joaquim Llach i Mascaró, president del Parc, anunciava la voluntat de desbloquejar també, en un futur imminent, el nou conveni entre el Ministeri i el DMAH que hauria de permetre millorar el finançament d’Aigüestortes. Ramon Luque Porrino, director general de Medi Natural del DMAH, plantejava després de la reunió del Patronat del Parc del 20 d’abril, que Aigüestortes, segon parc nacional en superfície dels Pirineus, després del d’Ordesa a Aragó, es trobava a la cua de les inversions que el Govern de l’Estat destinava als parcs nacionals. Segons Luque, el Parc rebia entre un 30 i un 40% del que li correspondria percebre en comparació amb altres parcs, fet que havia dut el Govern de la Generalitat a fer un sobreesforç en matèria d’inversions durant anys. Informava, Luque, que Aigüestortes era el quart parc que rebia més ajuda, encara que a molta distància del de Sierra Nevada i del dels Picos de Europa, que percebien entre els dos gairebé el 56% dels fons.

La quarta ampliació del Parc
En un altre ple del Patronat del Parc, celebrat a Boí l’1 de març, Joaquim Llach, Ramon Luque i el director general per la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, José Luís Herranz Sáez, anunciaren a la resta de membres el nou plantejament de l’Administració de cara a l’ampliació del parc, que es podria resumir com “l’ampliació de l’ampliació proposada pels ajuntaments”, en paraules de Luque. S’anunciava, així, que la superfície ampliada final seria probablement molt superior a la sol·licitada pels municipis, concretament de 2.854 ha més dins el Parc i d’unes 5.686 ha en la zona perifèrica, fet que suposava un increment de prop del 25% respecte de la superfície total.

S’informava també, després del ple del Patronat, sobre les partides del pressupost de 2005 que pujava a 3,6 MEUR, dels quals el Govern de l’Estat n’aportava 1,1 i la Generalitat 2,5, fet que representava un increment del 17% respecte del pressupost de l’any 2004. Luque i Herranz van coincidir a assenyalar que amb la renovació del conveni entre el Govern de l’Estat i la Generalitat, previst per al 2007, s’esperava incrementar la dotació anual per a Aigüestortes.

Pendents que s'aprovi l'ampliació i que se'n concedeixi la gestió al Govern de Catalunya
Aigüestortes va ser el primer parc nacional que va passar, l’any 1980, a ser gestionat per una comunitat autònoma, fet que l’Administració central va recórrer al Tribunal Constitucional (TC). Una sentència recent del TC, que s’hauria de fer pública l’1 de gener de 2006, concedia la gestió dels tretze parcs nacionals a les seves comunitats autònomes, encara que conservant-ne la titularitat estatal.

Destacava també entre les notícies referides al Parc Nacional d’Aigüestortes la proposta d’incloure aquest espai en la llista Ramsar de zones humides, pel gran nombre d’estanys de què disposa. En l’actualitat, les zones humides catalanes presents a llista són el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà i l’estany de Banyoles.

Més informació
www.mma.es/parques/lared/aigues/index.htm
www.giroguies.com/ca1atort.htm
www.elmundodelospirineos.com/revista.cfm?numero=015
www.libreriadesnivel.com/fichamapa.php?id=1325
www.senderisme.com/articles/lavalldassua.htm
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguestortes
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada