Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2006

La nova proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) aixeca fortes discrepàncies entre els diversos ajuntaments que hi volen pertànyer, els uns, o en volen ser exclosos, els altres. El conflicte d’interessos fa posposar el termini de presentació de les al•legacions fins entrat el 2007.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2010

El Parc Natural d’Aigüestortes té una superfície de 40.582 ha repartides entre les quatre comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran i va ser declarat parc nacional mitjançant el decret del 21 d’octubre de 1955.

Des de 2004 el DMAH es planteja l’ampliació de la superfície del parc. Així, el Patronat del Parc ja havia fet una proposta d’ampliació el juliol de 2004 de 2.854.57 ha, la qual suposava un augment del 25% de la superfície. Aquell projecte disposava del suport dels municipis inclosos i de l’acord per consens parlamentari del novembre de 2004. Aquell any, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà Solsona, esperava que la UE es manifestés sobre l’afer de la inclusió de la XARXA NATURA 2000 i alhora prometia que s’augmentarien els recursos financers del parc, tradicionalment ben minsos.

Últims preparatius dels actes de celebració del cinquantè aniversari i aprovació de l’ampliació
El 3 d’abril de 2006 es tancaven els actes de celebració del cinquantè aniversari del Parc amb la visita dels prínceps d’Astúries, del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Mira, del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà i del director general per la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, José Luís Herranz Sáez, en substitució de la ministra Cristina Narbona Ruíz. Allà, Milà anunciava que els treballs d’ampliació del 25% de la superfície del Parc acordats pel Parlament per incloure nous espais d’interès natural es farien públics al juny i es durien al Congrés dels Diputats. Per a Milà l’ampliació del Parc era un exemple de l’aposta que feia la Generalitat en la xarxa d’espais naturals, juntament amb el nou PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU.

Un mes més tard, el 3 de maig de 2006, es reunien a Madrid el nou conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar Albesa, i la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, per a pactar els termes de l’ampliació.

Nova proposta d’ampliació del Parc
El 4 de juliol de 2006, Ramon Luque Porrino, director general de Medi Natural del DMAH, presentava a Boí als alcaldes dels municipis afectats i membres del Patronat del Parc, segons informava el diari La mañana del 5 de juliol, que es passaria de les 13.000 ha actuals a aproximadament 26.000 ha (un augment del 94%). La notícia també informava que la zona de preparc, que es proposava com a un futur parc natural, passés de les 26.000 ha actuals a 41.000, un augment del 56%, força superior doncs al que havia estat proposat des del Patronat. Tot plegat sumaria una ampliació de 67.685 ha. El Patronat del Parc i els ajuntaments tenien temps fins al setembre per a estudiar l’ampliació i presentar-hi les al•legacions.

Front comú d’alcaldes contra l’ampliació
Els alcaldes, reunits a Barruera el 20 de juliol després d’haver estat consultats, es queixaven que es provoqués un procés innecessari de desacords i al•legacions. Joan Perelada Ramon, amfitrió de la trobada i alcalde de Boí, demanava que es revoqués el projecte d’ampliació fins que no s’hagués arribat a un consens.

Entre les principals preocupacions expressades pels alcaldes, hi havia la del possible impediment de connectar l’estació d’esquí de la Vall Fosca (ESTACIONS D’ESQUÍ I URBANITZACIONS DE LA VALL FOSCA) amb una futura ampliació de l’estació d’esquí de Boí-Taüll (ESTACIÓ D’ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BOÍ-TAÜLL). Baltasar manifestava que no hi hauria cap problema per fer la connexió, ja que també es defensaria el desenvolupament de la zona. Ramon Luque afirmava que, tanmateix, no hi havia cap proposta d’ampliació de cap pista d’esquí que pogués connectar amb la Vall Fosca.

En suma, els alcaldes afectats per la nova ampliació mantenien que la darrera proposta d’ampliació no tenia sentit si no se’ls garantia un pla d’inversions i compensacions econòmiques, plantejament que va tenir l’oposició de la resta dels alcaldes del Patronat.

Procediment legal condicionat a l’evolució de l’Estatut de 2006
Després d’un període d’informació pública, i si encara no havia entrat en vigor el nou ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA, hauria de ser el Congrés dels Diputats l’òrgan que aprovés l’ampliació en tractar-se d’un parc nacional. En cas contrari, si a l’agost ja es podia aplicar l’Estatut de 2006, l’aprovació del Parc aniria a càrrec d’una comissió bilateral d’acord amb l’article 144, formada per representants dels governs català i espanyol. Aquest procés no afectaria la declaració de la zona perifèrica, que serà fruit d’una llei al Parlament.

L’any es tanca i continuen les al•legacions
El 22 de juliol el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Bastalsar, anunciava l’ampliació del període de presentació d’al•legacions fins al 15 d’octubre. Posteriorment, s’analitzarien totes les consideracions, valoracions i al•legacions i es plantejarien les mesures necessàries, si fos pertinent, per tal de sotmetre-les a informació pública, juntament amb la memòria justificativa del text legal de l’ampliació. En no tractar-se d’un procés administratiu formalitzat, l’any es tancava recollint encara al•legacions.

Més informació
mediambient.gencat.net
www.medi-ambient.net
www.feec.org/Noticies
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati