Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DELS TRES TURONS
Maria Bonet

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Barcelona projecta crear un gran parc urbà dins la ciutat, el Parc dels Tres Turons. La delimitació i qualificació d'aquest espai com a zona verda ja es recollia el 1976 en el Pla general metropolità (PGM), vigent actualment, però la respectiva concreció i execució encara avui no s'ha dut a terme. La comissió tècnica formada pels afectats, associacions i entitats veïnals contraris a la proposta del consistori redacten una proposta alternativa que combina la presència d'habitatges i de zona verda.

Articles posteriors 2009

El futur Parc dels Tres Turons, format pels actuals parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el turó de la Rovira i el parc del Guinardó, representa una extensió de 125 ha dins la ciutat de Barcelona, entre els districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó.

De la superfície total de l’àmbit, 105 ha estan qualificades com a zona verda i les restants corresponen a altres sistemes. Un 28% de la superfície total és sòl privat, mentre que el 72% és sòl públic. Pel que fa a la parcel·lació i edificació, hi ha 564 parcel·les privades (edificades o no) i 769 habitatges d’ús residencial afectats per la proposta del Parc, 173 dels quals es localitzen dins el nucli central. En destaca l’heterogeneïtat dels habitatges quant a tipologia i situació jurídica.

El Pla comarcal de 1953 preveia el Parc dels Tres Turons com una unitat geogràfica específica destinada a parc urbà, i posteriorment el Pla general metropolità (PGM) de 1976, vigent en l’actualitat, confirmava la conveniència de qualificar l’àmbit com a zona verda i qualificava els sòls com a zona verda existent, zona verda de nova creació i zona de renovació urbana en transformació de l’ús existent a zona verda (claus 6a, 6b i 17/6, respectivament). Al llarg d’aquests anys una part del parc i dels habitatges s’han anat degradant com a conseqüència de la suspensió de les expropiacions i de la creació del Parc.

El 2001, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar una anàlisi i diagnosi socioambiental a l’Estudi Ramon Folch (ERF), i l’abril de 2003, el Departament de Planejament de Transformació del consistori va realitzar un document de treball anomenat Línies d’intervenció en els tres turons, a fi d’avançar el procés de participació veïnal i de concretar definitivament els documents de planejament pertinents. En aquest document s’exposaven aspectes de l’estat de l’àrea, els criteris per a la proposta d’actuació i les condicions per al desenvolupament. Aquell mateix any, davant l’oposició dels afectats per l’execució del Parc, es va crear una comissió tècnica formada per l’Ajuntament de Barcelona (sector d’urbanisme i districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia), entitats i associacions representatives dels barris i fòrums, afectats i interessats dels dos districtes esmentats.

El consistori i la comissió tècnica redacten les seves propostes
L’Ajuntament proposava redefinir l’àrea del futur Parc per poder crear al perímetre un nou teixit amb espais lliures, equipaments i habitatges, que resolgués la permanència de les persones dins l’àmbit del Parc mateix. Així, es preveia crear una zona central verda, la delimitació d’un perímetre que actuaria com a franja de transició i l’arranjament de vials. El nucli central del parc, de 90 ha, es definia com a parc forestal, totalment vegetal, i respectaria els equipaments existents i els edificis catalogats. A l’àrea perimetral, de 25 ha, es preveia destinar una superfície de 100.000 m2 de sostre edificable per reallotjar els habitants afectats del nucli central i també, segons el gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Massaguer, per a habitatge social, equipaments i jardins previstos en el Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010. Amb la modificació de l’actual viari i la definició d’un perímetre d’accessibilitat es pretenia millorar l’existent, actualment limitat.

La proposta de la comissió tècnica, realitzada amb la col·laboració dels arquitectes Manuel Brullet i Narcís Tusell, era contrària a la del consistori. Partint del projecte de l’ERF, es proposava la consolidació d’un parc mixt, és a dir, la convivència de la zona verda i dels habitatges, equipaments i instal·lacions. Per això, es demanava la legalització dels habitatges construïts abans de 1976 i la seva requalificació, actualment en situació de transformació a verd i de zona verda existent, per tal de preservar-los i adequar-los al planejament. També es demanava que s’especifiqués l’índex d’edificabilitat que calia mantenir. La comissió trobava excessius els metres quadrats de sostre edificable programat per localitzar els, finalment, 173 habitatges afectats del nucli central, hi veia operacions de caire privat i especulatiu, i alhora va denunciar que el projecte de l’Ajuntament suposava la pèrdua de 25 de les 115 ha actuals de zona verda. Finalment, es preveia recuperar punts d’interès històric, com les restes arqueològiques d’un poblat ibèric o algunes bateries antiaèries de la Guerra Civil, reforestar el parc i crear un cos d’agents que vetllés per la seva conservació.

Controvèrsia i procés participatiu
Durant els mesos de setembre i octubre de 2005 es va realitzar l’exposició itinerant Tres Turons: La Balconada de Barcelona a diferents punts dels barris afectats per tal d’informar de la proposta, i, després de la insistència veïnal, s’exposà també el projecte de la comissió tècnica. L’exposició pública va marcar l’inici d’una controvèrsia i oposició veïnal fortes.

El 18 d’octubre es va resoldre iniciar el tràmit per la modificació del PGM, necessari per a la transformació del Parc, i les mesures de participació ciutadana. Els residents i veïns van presentar mil suggeriments i idees i es van queixar que la proposta exposada per l’Ajuntament no preveia les seves aportacions. El mes de novembre, com a conseqüència de la complexitat del procés participatiu, es va acordar dividir l’àmbit d’estudi en set zones de treball i així facilitar, per una banda, el diàleg entre l’Ajuntament i les nombroses entitats veïnals implicades* i, per l’altra, anar modificant el PGM per zones.

El desembre de 2005, el projecte del Parc dels Tres Turons es trobava en fase d’elaboració del planejament, es dibuixava la ubicació dels nous habitatges, es desafectaven els que eren situats al perímetre (596 habitatges), excepte en els punts d’accés al Parc, i l’Ajuntament parlava de legalitzar els habitatges anteriors a l’any 1953. El consistori preveia l’aprovació inicial de la modificació del PGM en aquest àmbit a mitjan any següent, un cop haguessin aparegut els resultats dels grups de treball.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme/3turons
www.tresturons.net
Departament de Planejament de Transformació, 2003, Línies d’intervenció en els tres turons, Ajuntament de Barcelona.

*Entitats veïnals implicades: Can Baró, el Carmel, Coll-Vallcarca, la Font d’en Fargas, Maragall, Turull i la Taxonera, i també la Comissió d’Afectats Tres Turons, la Plataforma Cívica Font d’en Fargas i el Fòrum d’Urbanisme d’Horta. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada