Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DE COLLSEROLA
Jordi Romero-Lengua - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

Durant el 2007 continuen les reivindicacions per part de les entitats cíviques i ecologistes per a declarar Collserola parc natural. L’Ajuntament de Barcelona estudia la possibilitat de crear una àrea de transició dintre del parc per a ús social on es puguin instal•lar infraestructures. A final d’any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge disposa d’una primera proposta sobre els límits del parc natural i demana a l’Ajuntament de Barcelona començar-lo a tramitar legislativament. D’altra banda, s’aprova definitivament el Pla especial urbanístic de concreció d’ús i condicions d’edificació del Parc d’Atraccions del Tibidabo i la Cota 500 s’obre al públic.

Antecedents 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2010

La serra de Collserola, situada entre el pla de Barcelona i la depressió del Vallès, i envoltada pels rius Besòs i Llobregat, conté en les seves 8.470 ha una important mostra dels ambients naturals mediterranis. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), per incrementar-ne el grau de protecció, va proposar a principi de l’any 2005 que es declarés parc natural i el mes d’abril de 2006 va treure a informació pública la proposta d’ampliació de la XARXA NATURA 2000 que incorporava la serra de Collserola amb els límits previstos pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Tot i això, a final de 2006 restava pendent la declaració de Collserola com a parc natural, una demanda formulada feia temps, sobretot per part de les entitats ecologistes.

Collserola, parc natural?
Durant el transcurs de l’any, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola (PCDC), creada l’any 2001 per una vintena d’entitats cíviques per a pressionar el Govern autonòmic perquè declarés Collserola parc natural, va continuar la seva labor de defensa de l’entorn natural de la serra de Collserola i va realitzar diferents actes de reivindicació: poc abans de les eleccions municipals del 27 de maig, la plataforma va enviar un escrit adreçat als diferents grups que hi havia en aquell moment a l’Ajuntament de Barcelona, on s’instava els candidats de cada partit a manifestar el seu compromís concret i real per a promoure la declaració de Collserola com a parc natural.

D’altra banda, el mes d’octubre la PCDC va reclamar a l’Ajuntament de Molins de Rei que aturés el projecte de construcció de 400 habitatges en uns terrenys d’una urbanització d’aquest municipi situats a la zona de la Rierada, dins del parc de Collserola. L’objectiu inicial del pla era solucionar el greu problema urbanístic del nucli de la Rierada, on uns 75 habitatges no disposaven de subministrament d’aigua corrent ni de servei de clavegueram. Tot i que la plataforma entenia que les peticions veïnals eren raonables en aquest sentit, va criticar la construcció de nous habitatges allà on la majoria dels vilatans volien un espai protegit. Per això, la PCDC va acusar el consistori d’actuar de manera contradictòria perquè d’una banda defensava la declaració de Collserola com a parc natural i, de l’altra, tolerava actuacions d’aquest tipus.

A principi d’any altres entitats van celebrar actes per a demanar la declaració de Collserola com a parc natural. Així, l’Assemblea de Joves de Montbau i els Agudells, uns barris barcelonins que es troben al peu de la serra de Collserola, va endegar la campanya “Collserola Parc Natural”. A la presentació de la campanya hi varen assistir diversos grups que treballaven per la defensa de Collserola, com la PCDC, el Col•lectiu Agudells i la Plataforma Popular contra el Pla Caufec. La presència d’aquests grups va permetre parlar de diversos projectes previstos o que ja s’estaven duent a terme per part de diferents administracions i d’iniciatives privades a la serra.

Per la seva part, l’Associació Cerdanyola Via Verda (VIA VERDA DEL VALLÈS) va organitzar el 14 de febrer a l’Ateneu de Cerdanyola un debat al voltant del valor del territori, que va tenir la participació de Joan Pallisé, director general de Medi Natural de la Generalitat; Oleguer Farràs, membre de l’Agrupació en defensa de l’entorn ALNUS; la PCDC, i Toni Altaió, representant de l’associació ecologista ADENC. En el transcurs de l’acte, Farràs va enumerar els perills que, segons ell, amenaçaven la serra, entre els quals va destacar l’aïllament respecte a altres espais naturals, la fragmentació dels ecosistemes a causa dels vials projectats, la pèrdua d’espai agrícola i natural i la contaminació provocada per abocadors i cimenteres. D’altra banda, conjuntament amb la PCDC, va demanar que es declarés de manera imminent parc natural. Per la seva banda, Pallisé va anunciar que la Generalitat estava treballant per a declarar Collserola com a parc natural. Toni Altaió va presentar el Pla d’acció per a la conservació de la biodiversitat i connectivitat a la plana del Vallès redactat per l’entitat ecologista que representava.

El mes d’abril, l’Associació Cerdanyola Via Verda va organitzar un altre acte per presentar un manifest adreçat a l’Ajuntament de Cerdanyola, on s’explicava en eu punts la seva visió del present i futur del medi ambient de Cerdanyola. Entre les propostes apuntades, Rosa Guallar, representant de l’associació, va destacar la importància de la promoció d’una política conservacionista sobre els espais naturals del municipi. Virgili Burrel, un altre dels representant de l’associació, va cloure l’acte demanant la moratòria de la urbanització del CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS i una major participació ciutadana.

D’altra banda, el mes d’agost van començar les obres del PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT). Durant la inauguració de les obres, Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, va explicar que el projecte donava resposta a diverses necessitats de la ciutat, i va posar d’exemple el soterrament de les torres elèctriques d’alta tensió i la millora del transport públic amb l’arribada de la Línia 3 de metro a l’Hospital de Sant Joan de Déu i el centre d’Esplugues. En la mateixa línia, Mario Sanz, director general de Sacresa, empresa encarregada d’executar les obres, va assegurar que Porta BCN s’havia dissenyat per a beneficiar les comunicacions viàries, ja que permetria connexions més àgils amb els principals eixos viaris de la zona com ara la ronda de Dalt, la carretera d’Esplugues i la carretera de Collblanc. Ara bé, precisament l’augment de trànsit en aquest indret i la dificultat d’accessos va ser el que més van criticar els detractors al pla que, agrupats en la Plataforma popular No al Pla Caufec, consideraven el projecte una operació d’especulació urbanística.

La proposta de parc natural de l’Ajuntament de Barcelona
El mes d’octubre, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va anunciar que volia un “coixí” dins del parc de Collserola que tingués ús social i on es poguessin construir infraestructures. Aquesta proposta era totalment oposada a la plantejada per la PCDC en el seu manifest fundacional de l’any 2001, on es reclamava que Collserola entrés a la ciutat a través de parcs urbans. L’encarregada de fer l’estudi del coixí dins de Collserola era Barcelona Regional, una agència creada per entitats i empreses públiques el 1993 per a la consulta sobre infraestructures i el desenvolupament urbanístic de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Ateses les informacions confuses que es rebien des de l’Ajuntament de Barcelona, l’àrea d’Urbanisme, dirigida pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i la de Medi Ambient, a càrrec d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), van decidir presentar al ple del 30 de novembre una proposició conjunta per a aclarir que la seva línia de treball era favorable a la declaració del parc natural. No obstant això, van advertir que estaven dissenyant unes àrees de “preparc” com a transició entre la ciutat i la serra, tot i que no van especificar si aquestes estaven en la zona urbana o dins del parc. D’altra banda, van anunciar que el DMAH havia demanat a l’Ajuntament de Barcelona una proposta per a començar a tramitar legislativament el futur parc natural.

Poc abans de la compareixença, la PCDC s’havia reunit amb el regidor d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado, i amb altres tècnics municipals, per reclamar al consistori que es definís sobre el futur del parc. En una nota posterior a la reunió, la plataforma va advertir que tot i que el regidor s’havia manifestat a favor de la declaració de parc natural, hi plantejava reserves, com la creació d’espais de transició, el fet de no canviar la qualificació urbanística de les peces urbanitzables del parc o la necessitat de construir el TÚNEL D’HORTA i la muntanya russa del PARC DEL TIBIDABO. Garcia-Bragado va desmentir les interpretacions que feia la plataforma de la reunió que havien mantingut.

A final d’any, la PCDC va reiterar a través d’un comunicat de premsa la seva demanda de claredat als partits polítics i a les administracions municipals, sobretot a l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva part, el DMAH va definir una primera proposta sobre els límits del parc natural i va demanar a l’Ajuntament de Barcelona la seva proposta per a començar a tramitar legislativament el futur parc natural, amb la intenció d’arribar a un acord a principi de 2008.

Parc del Tibidabo

El 3 de març, el Parc d’Atraccions del Tibidabo va obrir la part més alta del parc d’atraccions, anomenada Cota 500, com a espai públic de Barcelona de lliure accés. En aquesta zona es troben les atraccions més populars del Tibidado: l’Avió, la Talaia, el Carroussel, el Panoràmic, el Museu dels Autòmats i les Atraccionetes, a les quals, després de la reconversió, es pot pujar pagant 2 euros per atracció, com si es tractés d’una fira. Amb l’objectiu d’atreure visitants estava previst celebrar-hi activitats culturals durant tot l’any, com ara concerts, jocs o altres activitats a l’aire lliure, que complementarien l’oferta dels nous espais culturals oberts en aquesta zona, com són l’Ingenium, un centre dedicat a l’enginy i la creació, i l’Espai 8, una sala polivalent amb una programació cultural pròpia. El dia 23 d’aquell mateix mes, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic de concreció d’ús i condicions d’edificació del Parc d’Atraccions del Tibidabo.

El mes de maig, la Comissió Europea va admetre a tràmit la denúncia presentada per l’Associació de Veïns del Cim del Tibidabo (AVCT) i la PCDC contra l’Ajuntament de Barcelona per incompliment del dret comunitari en el projecte d’urbanització corresponent a l’ampliació de la muntanya russa, aprovat el desembre de 2006. Aquest projecte comportava la tala d’un alzinar i l’afectació d’un bosc de pins i d’un jardí històric dissenyat per l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí. L’Ajuntament defensava la tala de l’alzinar al•legant que el bosc en litigi no tenia interès, atès que no era natural sinó que havia estat plantat. Tot i això, en un informe realitzat pel Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona (UB) s’afirmava que l’alzinar tenia un alt valor ecològic i paisatgístic, atès el grau de naturalitat de l’entorn, per la qual cosa es recomanava minimitzar-ne l’afectació a través de passarel•les per poder visitar-lo sense malmetre’l.

El consell d’administració de l’empresa pública que gestiona el parc, Parc d’Atraccions del Tibidabo SA (PATSA), presidida per la regidora Sara Jaurrieta, va aprovar el pressupost de l’exercici de l’any 2008, que incloïa les partides de 2,5 MEUR per a adquirir i construir la muntanya russa, i d’1,5 MEUR més per a les tasques d’instal•lació. El pressupost es va aprovar gràcies als vots favorables del PSC i també d’ICV, que uns mesos abans havia qüestionat el pla de la muntanya russa, i l’abstenció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que al maig havia proposat el trasllat de les atraccions de vertigen al Fòrum. Els representants de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van votar en contra del pressupost.

Jaurrieta va explicar durant l’acte d’aprovació del pressupost que al lloc on hi havia prevista la col•locació de la muntanya russa hi havia 190 alzines i que, si bé se n’havien de treure unes 50, després se’n plantarien de noves, i al final n’hi hauria unes 300. La presidenta del parc d’atraccions també va anunciar que un biòleg extern assessoraria i supervisaria el projecte perquè fos respectuós amb l’entorn. De forma paral•lela al projecte de la muntanya russa, al llarg del 2008 estava previst començar a desenvolupar el pla de mobilitat dels accessos al parc: una part de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo passaria a ser exclusivament per a autobusos, vianants i bicicletes, mentre que el tram de Vallvidrera a Barcelona s’arranjaria i s’hi prohibiria l’estacionament de vehicles.

Més informació
www.collserola.org
www.parccollserola.net
www.tibidabo.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati