Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DE COLLSEROLA
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) inclou el Parc de Collserola a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. Per la seva part, diversos ajuntaments dels municipis que envolten Collserola impulsen intercanvis de sòl amb propietaris que volien edificar al voltant del parc. Mentrestant, continuen els treballs de restauració del pantà de Vallvidrera amb la previsió d’enllestir-los abans de la primavera de 2007. D’altra banda, sorgeixen reaccions contràries a la construcció del vial de cornisa i es crea la Plataforma No al Vial de Cornisa.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2010

La serra de Collserola, situada entre el pla de Barcelona i la depressió del Vallès, i envoltada pel rius Besòs i Llobregat, conté en les seves 8.470 ha una important mostra dels ambients naturals mediterranis. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), per incrementar-ne el grau de protecció, va proposar a principi de l’any 2005 que es declarés parc natural. Tot i això, durant aquell any no es preveia que s’inclogués a la Xarxa Natura 2000, fet que va provocar les protestes d’entitats cíviques i ecologistes.

Collserola a la Xarxa Natura 2000
El 18 d’abril de 2006, el DMAH va posar a informació pública la proposta d’ampliació de la XARXA NATURA 2000 que incorporava la serra de Collserola amb els límits previstos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). El DMAH ho va justificar perquè Collserola acull importants poblacions d’espècies i hàbitats d’interès comunitari en molt bon estat de conservació i, a més, disposa d’una situació estratègica pel que fa a la connectivitat ecològica, sobretot en relació amb el sistema de la serralada Litoral.

A final de juny, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) va reclamar que la declaració de Collserola com a parc natural es fes a través d’una llei, tal com s’havia fet per al CAP DE CREUS. L’entitat va esgrimir arguments jurídics, ja que aquest procediment donaria més garanties per limitar els usos del parc i permetria aturar projectes que podien amenaçar Collserola i que seguien vigents, com els túnels d’Horta i Central, previstos en el Pla general metropolità (PGM), o el VIAL DE LA CORNISA PALLEJÀ-MONTCADA, inclòs en el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026.

Els municipis volen preservar Collserola mitjançant acords amb els propietaris
Al llarg de l’any, diversos ajuntaments dels municipis que envolten Collserola van impulsar intercanvis de sòl amb els propietaris que tenien terrenys als voltants i que hi volien edificar a l’empara del PGM de 1976. A l’abril, l’Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consorci del Parc de Collserola (CPC) van signar un conveni per realitzar els treballs de recuperació de 141 ha forestals de la Vall de Sant Just, onze de les quals van passar a formar part del Parc de Collserola. Aquests terrenys forestals havien passat a propietat municipal després d’un acord dels propietaris amb l’Ajuntament, a través del qual se’n traslladava el dret edificatori a l’àrea urbana del municipi i a altres municipis propers. El mes de setembre, la Generalitat va aprovar definitivament el PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANT JUST, que suposava una modificació puntual del PGM en l’àmbit de la Vall. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va mostrar el seu desacord perquè l’execució d’aquest projecte afectaria el torrent, el bosc i l’entorn fluvial natural de Can Biosca, on s’havien traslladat 5.000 m2 urbanitzables amb què l’Ajuntament havia de compensar els propietaris de la Vall de Sant Just.

D’altra banda, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix van acordar que les 78 ha forestals de la finca Can Monmany passessin a ser de propietat municipal. A canvi, la família Gassó, fins llavors propietaris de Can Monmany, podria construir vint-i-set habitatges unifamiliars en uns altres terrenys forestals propers.

El Consorci del Parc de Collserola recupera el pantà de Vallvidrera i els seus voltants
El CPC, en col•laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va endegar l’agost de 2005 els treballs de restauració del pantà de Vallvidrera. Entre les actuacions realitzades destacava la rehabilitació de la caseta del vigilant, obra original d’Elies Rogent de l’any 1864, que faria de seu d’un centre d’informació del pantà. El març de 2006 el CPC va començar la recuperació d’una desena de camins per fer-hi itineraris. El CPC volia tenir acabades totes les actuacions de millora abans de la primavera de 2007.

Reaccions contràries al vial de cornisa
A principi de febrer, els veïns de Molins de Rei i una desena d’entitats van crear la Plataforma No al Vial de Cornisa per exigir al Govern català que retirés la proposta de construcció del vial de la cornisa Pallejà-Montcada. La iniciativa va rebre el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, qui va anunciar que presentaria al•legacions als plans del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

Més informació
www.parccollserola.net
www.collserola.org/
www.xtec.es/serveis/cda
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati