Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC AGRARI DE SABADELL

Marta Casas

Actualitzat a 31/12/2007

El Pla director del Parc Agrari de Sabadell, que abraça l'arc comprès entre les zones de Can Gambús i Can Deu, té com a principal objectiu promoure activitats agrícoles i ramaderes des d'un vessant ambientalment sostenible, pedagògic i social. Per a garantir la viabilitat de totes aquestes explotacions del sector primari, sobretot un cop desapareguin les subvencions de la UE als conreus de secà –el 2013–, el Pla director del Parc vol potenciar varietats amb denominació d'origen. Can Gambús esdevé la finca pilot amb què començar a fer realitat el projecte. Es preveu que el parc sigui un connector biològic quan els municipis veïns engeguin projectes similars.

Antecedents 2005

El Pla general municipal d’ordenació (PGOU) de Sabadell, aprovat el 1993, preveia una gran part del sòl no urbanitzable com a sistema de parc agrari per a fomentar la continuïtat i millorar l’entorn natural, el valor mediambiental i la seva funció d’espai obert. Això no hauria estat possible sense la participació activa de la Taula del Rodal. La Taula, formada per diverses entitats*, va elaborar el Protocol del Rodal amb l’objectiu de preservar i mantenir les zones agrícoles i naturals de l’àrea periurbana de la ciutat. Encara avui serveix per a orientar i debatre els criteris entorn de les actuacions de tipus urbanístic, disciplinari, mediambiental o de qualsevol tema que es relacioni amb l'espai periurbà.

Entre altres actuacions, el Pla preveia la urbanització del barri de Can Gambús a través d’un Pla parcial que l’Ajuntament va aprovar l’any 1999. El Pla parcial volia conservar un espai per a la creació d’un parc agrícola dedicat a activitats d’agricultura professional, que formaria part del Parc Agrari de Sabadell.

El barri de Can Gambús s’ubica a l’oest del terme municipal de Sabadell, entre els barris de Merinals, la carretera C-58, l’N-150 i el camí de la serra Pedralva.

El Parc Agrari es comença a fer realitat a Can Gambús

El juliol del 2004 s’aconseguia que l’Ajuntament de Sabadell passés a ser el titular de 42 ha de la finca de Can Gambús. Així es començava a fer realitat el projecte del Parc Agrari de Sabadell, que al mateix temps formaria part del parc agrícola del Vallès PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS.

Quedava en mans de l’Escola Superior d’Agricultura redactar tant el Pla director del Parc Agrari de la ciutat com el Pla de gestió agrícola de la finca de Can Gambús.

Després de passar a debat per la Taula del Rodal, el mes de novembre del 2005 el ple municipal aprovava el Parc director del Parc Agrari de Sabadell.

La masia que dóna nom al barri de Can Gambús va ser desallotjada l'abril del 2006, on Rafael Miquel i la seva família havien conreat les terres del rodal durant quaranta anys. Es proposava que fos la seu de la delegació comarcal. La junta de compensació, amb Núñez i Navarro com un dels principals propietaris de Can Gambús, van fixar una indemnització, el lliurament d'un habitatge de nova construcció a la zona i un pis de lloguer mentre això no passava.

El Pla proposava aconseguir un espai periurbà de qualitat agrària amb un alt valor paisatgístic en harmonia amb l'entorn natural i l'espai urbà que l'envolta. Alhora, volia dotar l'espai del Parc Agrari d'infrastructures i serveis eficients que consolidessin la viabilitat de les explotacions agràries. Apostava per un model agrícola i ramader econòmicament viable i ambientalment sostenible i un model de transformació i comercialització dels productes agroalimentaris concertat i/o participat amb el sector productiu. També volia desenvolupar el potencial educatiu i d'usos amb l'objectiu de difondre els seus valors ecològics, ambientals, productius, culturals i de recerca sense interferències amb l'activitat agrària. A l’últim proposava incorporar el Parc Agrari de Sabadell a les xarxes associatives de custòdia i de desenvolupament dels espais agraris, de l'entorn natural i els espais periurbans.

Els conreus que es volien promocionar eren els de la mongeta del ganxet, blat, ordi, cigró i arbres mediterranis com figueres, magraners i ametllers comercialitzats sota una mateixa marca.
A principi del 2006 es decidia que el Pla especial de desenvolupament i millora del futur Parc Agrari de la ciutat, que hauria de concretar propostes del Pla director, s’elaborava en col•laboració amb l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i amb el suport tècnic d’experts en arquitectura i medi ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En conjunt, la superfície preservada seria de 568 ha, un 80% de les quals eren de propietat privada. El projecte volia promoure activitats agrícoles i ramaderes, que permetrien la conservació dels espais sense haver de dependre de les subvencions de la Unió Europea (UE) i per això proposava potenciar varietats amb denominació d'origen, com la mongeta de ganxet.

La preservació del Parc Agrari afavoria la connectivitat biològica entre el PARC DE COLLSEROLA i el PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC, dins de la reivindicada via verda, que també inclouria la serra de Galliners entre Sant Quirze i Cerdanyola

Millora de la qualitat d’aigües al Parc
Durant el 2006, un conveni signat entre l'Ajuntament de Sabadell i el grup CASSA va permetre la instal•lació del primer sistema informatitzat de control de les aigües residuals (SICARS). El sistema constava de 9 estacions de control distribuïdes al llarg del curs dels rius Ripoll i Sec.

El consistori sabadellenc va implantar la depuració terciària —totalment natural— en diversos punts del curs fluvial. El projecte preveia la recuperació de l'antic meandre de Can Català, suprimit després de la riuada del 1962, i la plantació de joncs, canyissos i altres espècies vegetals aquàtiques, per a absorbir l'excés de fosfats i nitrats de les aigües fluvials. També es va dur a terme la creació d'una làmina d'aigua a l'alçada de la font dels Gitanos, que va servir per a incrementar els nivells d'oxigen de l'aigua.

El projecte transnacional Interreg III Fil: el riu com a fil de la vida, una iniciativa europea canalitzada des del Consell Comarcal va destinar al Vallès Occidental 439.000 €.

Can Gambús comença a brotar
L’Ajuntament sabadellenc va cedir durant 25 anys la finca de Can Gambús a la Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca (Coagsa), que a final del 2006 sembrava les primeres llavors de blat i ordi.

Coagsa, permetia aglutinar tasques com ara l'envasatge dels productes i la seva comercialització, reduint al màxim el nombre d'intermediaris i per tant disminuint el diferencial entre el cost de producció i el preu final del producte.

Una altra part del projecte de Can Gambús era senyalitzar els accessos al parc i fer diversos itineraris per poder-lo recórrer a peu o en bicicleta, sense que la presència de visitants pogués perjudicar els propietaris de les explotacions, limitant el pas de vehicles de motor aliens a les activitats agràries i ramaderes.

Potenciar la qualitat i l'agroturisme
A començament del 2007, la regidoria de Medi Ambient va arribar a acords amb diverses institucions, com ara la UPC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per a definir els conreus idonis i els mecanismes ecològics per a eradicar les plagues.

L'Ajuntament i la UPC van constituir la Fundació Miquel Agustí, ocupada de vetllar per a la conservació, millora i promoció de les varietats agrícoles catalanes. L'IRTA experimentaria amb tècniques de control biològic d'insectes i malures per a evitar al màxim l'ús de pesticides. Paral•lelament, l'IRTA assessoraria els camperols en l'ús d'adobs i fertilitzants, i en prioritzaria els orgànics.

Les primeres mongetesde ganxet es van plantar el mes de juliol del 2007 i se n’iniciava la collita al novembre. Es tractava de la primera mongeta que gaudiria de denominació d'origen protegida Vallès-Maresme, un reconeixement que restava pendent de ser declarat per part de la UE.

També es plantejava desenvolupar un agroturisme incipient, tot i saber que els establiments potencials haurien de tenir uns coeficients d'edificabilitat molt baixos.

Durant el 2007 s’aprovà provisionalment el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS). El resultat era un document que, a més dels elements arquitectònics i arqueològics, incloïa conjunts paisatgístics, com és el cas de can Gambús.

Manifest davant la possible revisió del Pla general

L'ADENC, Amics del Ripoll, el sindicat UP, la FAV i la Unió Excursionista de Sabadell van impulsar un manifest per a protegir la xarxa d'espais naturals no urbanitzats que formen l'anomenat “rodal” de la ciutat. El text alertava d'una hipotètica revisió del planejament urbanístic vigent, i es volia promoure el consens social i polític per tal que el futur Pla general protegís els camps i els boscos del rodal de Sabadell.

El setembre del 2007 la urbanització ja estava enllestida (voreres i asfaltat, enllumenat, recollida pneumàtica i la resta de serveis generals) i es començaven a aixecar alguns dels 3.200 habitatges previstos al barri de Can Gambús.

Quedava pendent el projecte d’una xarxa de regadiu de 840 m de longitud que cobriria un terreny d'11 ha per poder fer arribar aigua de la bassa de Can Gambús, encara en construcció, fins a les parcel•les de la finca municipal.

D'altra banda, l'Ajuntament va aprovar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a millorar la qualitat paisatgística del parc.

Més informació

www.sabadell.cat/Rodal/p/parcagrari_cat.asp
www.sabadellpress.com

* La Taula està formada pel sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), la Unió Excursionista de Sabadell (UES), l’entitat ecologista ADENC, la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell i l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada