Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2005

Les entitats conservacionistes del Vallès van proposar la creació del Parc Agrícola per tal de protegir els espais agrícoles i forestals que resten a la plana i van elaborar el document, Bases per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès, que defineix el model de protecció, ordenació i gestió del futur Parc que ha estat presentat als ajuntaments de la zona, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Durant el 2005 han fet diverses xerrades informatives per explicar en què consisteix la seva proposta de Parc Agrícola del Vallès.

La plana del Vallès esta situada en la depressió Prelitoral, limitada per la Serralada Prelitoral al nord i la Serralada Litoral al sud. El paisatge característic de la zona havia estat un mosaic de boscos, conreus i nuclis urbans. Actualment, el 33% de la superfície són sòls forestals, el 35% sòls agrícoles i el 31% sòls urbans.

Dividida en dues comarques; Vallès Occidental i Vallès Oriental, la plana vallesana té una població que supera el milió d’habitants. Inclou els municipis de Granollers, Sentmenat, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Mollet del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Vilanova del Vallès, Caldes, Lliçà, Montcada i Reixac, Llinars del Vallès, Sabadell, Ametlla del Vallès, Castellar del Vallès, Bigues i Riells i les Franqueses. Es tracta d’un territori que durant els darrers anys ha experimentat un fort creixement urbà i d’activitats, fet que ha provocat la desaparició d’una part dels espais agrícoles i forestals que envoltaven els pobles i ciutats. L’ espai obert que encara resta és molt apreciat, com a lloc d’esbarjo i pel seu valor ambiental, històric, agrícola i paisatgístic.

Una plana amb forta ocupació urbana
L’accessibilitat del Vallès, situat dins del corredor prelitoral, la seva proximitat a Barcelona i la idoneïtat del terreny són factors que han afavorit l’ocupació de la plana. L’expansió urbanística i la implantació d’activitats industrials i terciàries, molt intensa durant les últimes dècades, i el model d’urbanització dispers han afavorit la pèrdua de sòls agrícoles i forestals, la pèrdua de la diversitat biològica, la destrucció dels ecosistemes, la fragmentació de la continuïtat natural, l’elevat consum de sòl, l’augment del risc d’inundació en incrementar la superfície de sòl impermeabilitzat, la dificultat de donar serveis a una població molt dispersa, la demanda de noves infraestructures viàries, l’elevada mobilitat i l’augment de la contaminació.

Per tal de protegir els espais naturals que resten, mantenir-hi l’ús agrícola i evitar-ne la incorporació en el procés urbà, més de vint entitats conservacionistes de la zona van proposar la creació del Parc Agrícola del Vallès (PAV). Les que s’hi van sumar són les següents: Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura, Amics de Ripoll, Associació Via Verda Cerdanyola, Cànem, Campanya contra el Quart cinturó, Castellar Sostenible, Centre d’Estudis i Protecció de la Natura Rubí, Comissió Gestora de la Via Verda Tagamanent- Céllecs, El Lledoner Ecologistes en Acció, Grup d’Ecologia Urbana de Terrassa, Gent que estima el poble de Sentmenat, Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac, Ecologistes en Acció Lliçà Sostenible, Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Plataforma per la Qualitat de Vida a Vilanova, Salvem el Vallès, Sant Quirze del Vallès Natura, Torre Marimon XXI i Unió Excursionista de Sabadell. Totes aquestes entitats van elaborar un document, Bases per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès, que defineix els fonaments del futur Parc i que va ser presentat als ajuntaments de la zona, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

Des de les administracions s’estan elaborant altres instruments d’ordenació territorial que contribueixen a la protecció d’aquest àmbit: el Pla territorial parcial metropolità de Barcelona, la Xarxa Natura 2000, el Pla territorial sectorial de connexions biològiques i el Pla territorial sectorial d’espais agraris.

Propostes del Parc Agrícola del Vallès
La proposta de Parc Agrícola del Vallès persegueix que els àmbits inclosos dins la proposta d’àrea de parc tinguin la classificació de sòl no urbanitzable d’especial protecció, amb la finalitat de conservar-hi l’activitat agrícola, evitar la fragmentació dels espais naturals per noves implantacions urbanes o noves infraestructures, recuperar la qualitat ecològica dels cursos fluvials, donar continuïtat a les àrees forestals i protegir el patrimoni existent.

El document, Bases per a la protecció del PAV, defineix un model de protecció, ordenació i gestió basat en quatre instruments: reconeixement de la figura del Parc Agrícola del Vallès pel futur Pla territorial parcial metropolità de Barcelona, elaboració d’un pla especial que estableixi la delimitació definitiva i que en reguli els usos permesos a la zona, creació d’un òrgan gestor format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els ajuntaments del Vallès i els sindicats agraris i, per últim, elaboració d’un pla de desenvolupament i gestió del Parc.

D’una manera orientativa, el document proposa una delimitació del futur Parc que inclou quatre vies verdes: la primera connecta Sant Llorenç amb Collserola. Es tracta d’un espai connector que avança per la carena que separa les conques dels rius Llobregat i Besòs i actua com a separador dels sòls urbans de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Sabadell, Sant Quirze, Barberà i Cerdanyola. La segona uneix el riu Ripoll i la riera de Caldes a través del Collserola, la serra de la Marina, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Gallifa. La tercera enllaça Gallifa amb l’àrea de Gallecs. La quarta connecta Tagamanent amb Céllecs a través dels rius Congost i Tenes i els nuclis de Granollers, les Franqueses i la vall de Vilamajor.

Dins d’aquesta delimitació el document, fa una proposta de classificació del sòl en diferents àmbits per tal d’establir unes normes uniformes per a cada àmbit independentment dels municipis on es trobi. El sòl del Parc es classifica en els cinc àmbits següents: àmbit d’interès bàsic agrícola, àmbit d’interès bàsic forestal, àmbit d’interès bàsic fluvial, àmbit d’interès bàsic connector, àmbit de tractament paisatgístic. Així mateix, desenvolupa una proposta de classificació dels camins, carreteres i autopistes que travessen el parc, per tal de definir una normativa d’usos i de permeabilització per a la fauna. L’esquema de classificació de la xarxa és el següent: xarxa de mobilitat interna i xarxa de mobilitat regional. D’altra banda, el document realitza una proposta de classificació dels equipaments i construccions: en funció del valor patrimonial i històric i en funció de l’ús.

Respecte a la gestió, les entitats consideren fonamental desenvolupar tres eixos estratègics: sostenibilitat ambiental, equipaments i infraestructures agroramaderes i ús sociocultural del Parc. En aquest sentit, volen recuperar la Torre Marimon de Caldes de Montbui –on anteriorment s’havia proposat traslladar EL PARC ZOOLÒGIC [2003:89]– com a centre de recerca, pretenen proposar un segell de qualitat per a l’agricultura del Vallès i formar un consell regulador amb seu social al Parc Rural de GALLECS.

Activitats divulgatives
Les entitats promotores del Parc Agrícola del Vallès van realitzar durant el 2005 diverses xerrades informatives als municipis afectats per explicar en què consisteix la proposta. Així mateix va mantenir reunions amb el secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo i Colom, i el diputat d’Espais Naturals de la Diputació, Josep Mayoral Antigas. El document Bases per a la protecció del PAV fou tramès a tots els ajuntaments de la plana del Vallès.

Més informació
www.valles.org
www.adenc.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental, Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada