Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DEL PENEDÈS
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2006

El debat sobre la inclusió d’un àmbit propi del Penedès històric en la futura divisió territorial catalana es caracteritza, l’any 2006, per una estratègia d’adhesions municipals a la campanya impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia i per una iniciativa parlamentària a favor de la corresponent delimitació d’un àmbit funcional de planificació territorial.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2010

El debat sobre L’ORGANITZACIÓ I LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA va adoptar, l’any 2006, especial rellevància a les dues comarques del Penedès, al Garraf i a l’Anoia. L’activitat de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, creada l’any 2005, així com una intensa activitat política orientada al desplegament d’una vegueria corresponent als territoris coneguts com el Penedès històric –de l’Arc de Barà al Pont del Diable i de la Serra d’Ancosa a la Mediterrània, segons els seus promotors– van ser els eixos principals sobre els quals es va conjugar el debat, tant d’ordre cívic, com polític i institucional.

Estratègia institucional de la Plataforma per una Vegueria Pròpia
Ja el mes de gener de 2006, la Plataforma per una Vegueria Pròpia va aprofitar una festa popular a la ciutat de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per manifestar públicament el suport rebut per part de diferents forces polítiques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, a la vegada que els demanava una implicació més ferma tot portant la reivindicació pròpia de la plataforma als diferents consistoris municipals. En aquest sentit s’expressà el president de la plataforma, Fèlix Simon, en assegurar que els càrrecs electes que havien donat suport a la campanya per una vegueria pròpia, fonamentalment de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Popular (PP), iniciarien en aquell moment un moviment de “pressió” dins els respectius partits i en els ajuntaments per obtenir finalment el recolzament parlamentari necessari per a definir una nova organització territorial de Catalunya que reconegués una entitat de govern pròpia del Penedès.

Adhesions de les administracions locals
Aquest anunci es va veure efectivament acomplert en un seguit d’ajuntaments i consells comarcals, els plens dels quals van debatre i aprovar al llarg dels primers sis mesos de l’any mocions d’adhesió a la campanya per una vegueria pròpia, no només en les tres comarques sinó també en alguns municipis de l’Anoia.* D’aquestes adhesions, la de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès així com les dels consells comarcals de l’Alt Penedès i del Garraf van merèixer especial atenció per les implicacions institucionals que se’n van derivar.

Així, en tots tres casos, regidors de CiU van presentar mocions en defensa d’una vegueria pròpia que anaven acompanyades d’un paquet de mesures que vinculaven, en cas de ser aprovades, la creació de comissions paritàries ajuntament (o consell comarcal) - plataforma per al finançament i desenvolupament de les activitats pròpies d’aquesta última.

En tots els casos, els plens van resoldre positivament aquestes mocions amb el suport de CiU, ERC i PP i la negativa o abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).

Entre les mesures adoptades arran de l’aprovació d’aquestes mocions, hi constava el finançament parcial de la plataforma per part de les administracions adherides, l’elaboració i exposició de materials de propaganda, així com el compromís de tots els càrrecs electes de no recolzar, ni a l’Ajuntament ni en altres institucions, cap mesura ni decisió favorable a un model d’organització territorial que no preveiés la vegueria del Penedès. Aquestes restriccions van aflorar, en forma de conflicte, als ajuntaments de Vilafranca i Vilanova i la Geltrú arran de la participació dels seus alcaldes en una reunió de l’anomenat Arc metropolità en què es va formular un manifest així com la creació d’una comissió de coordinació entre les ciutats més grans de l’entorn metropolità de Barcelona i els ajuntaments susceptibles de formar part d’un futur GOVERN METROPOLITÀ [2004:115].

Iniciativa parlamentària
A banda dels esdeveniments municipals, el debat sobre la vegueria del Penedès també va ser present al Parlament de Catalunya. Tot i que l’agenda de l’organització territorial va quedar, l’any 2006, supeditada primer a l’aprovació de l’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i després a la convocatòria d’eleccions autonòmiques, l’activitat parlamentària sobre la matèria no va cessar. Així, CiU proposava la presentació d’una iniciativa parlamentària a favor de la constitució de la vegueria del Penedès. Aquesta iniciativa va posar de manifest diferències internes en el si d’alguns partits com el PSC i ERC, on el posicionament d’alguns càrrecs electes locals era disconforme amb la línia marcada pels òrgans directius. Finalment, i amb el suport de CiU, ERC i PP i l’abstenció de PSC i ICV, la comissió parlamentària de política territorial aprovava, el mes d’abril, la creació d’un àmbit funcional de planificació territorial per al Penedès i Garraf.

L’aprovació en ponència parlamentària de la proposta de CiU, així com les comissions paritàries ajuntaments-plataforma, van quedar en via morta amb la dissolució del Parlament i amb l’abandonament de les comissions per part dels càrrecs electes del PSC i ICV en veure limitada la seva capacitat de decisió sobre aspectes fonamentals per al futur dels seus municipis, tal com varen declarar els alcaldes de Vilafranca, Marcel Esteve, i de Vilanova, Joan Ignasi Elena.

Adhesió prudent dels municipis de l’Anoia
Més enllà de la incidència en la política municipal, la Plataforma per una Vegueria Pròpia va continuar amb la campanya de defensa dels seus postulats amb l’extensió de les seves activitats a la comarca de l’Anoia. Si bé l’adhesió de les comarques del Garraf i del Penedès van ser majoritàries, l’Anoia i el seu Consell comarcal, els seus ajuntaments i els col•lectius cívics i socials d’Anoia varen mostrar una actitud més prudent fruit del paper articulador que pot desenvolupar la comarca en una organització territorial poc definida. Així, tal com reconeixia el mateix conseller de governació, Joan Carretero (ERC), l’Anoia, d’una banda, podria, a mitjà termini, dividir-se en dues o més comarques (Alta Segarra, Conca d’Òdena, Pla de Monserrat) i de l’altra, jugar un paper ben diferent en funció de la seva adscripció a la vegueria de la Catalunya Central, l’opció més ferma fins al moment, a la vegueria metropolitana de Barcelona, o, en el seu cas, a una vegueria del Penedès. Fruit d’aquesta incertesa es va constituir la plataforma L’Anoia decideix, que, tot i mostrar una actitud col•laboradora amb la plataforma penedesenca, se’n desmarcà tot postulant la necessitat d’un debat serè, obert i de llarg abast, on els ciutadans de la comarca poguessin preveure les diferents opcions i manifestar-se en conseqüència.

Tot i això, la Plataforma per una Vegueria Pròpia va defensar la inclusió de l’Anoia en la seva proposta argumentant la unitat demogràfica, econòmica i industrial del conjunt de les quatre comarques. Aquests arguments van ser recollits en una edició de l’Institut d’Estudis Penedesencs, presentada a Vilafranca per Sant Jordi, sota el títol Plataforma per una Vegueria Pròpia on es recollien treballs de diversos autors que formulaven allò que el mateix Fèlix Simon va definir com les cinc raons de ser de la vegueria: fonaments demogràfics i econòmics comuns, identitat compartida, límits naturals, història comuna i projecte polític conjunt.

Tal com succeí amb el debat general d’organització territorial de Catalunya, les eleccions autonòmiques de novembre i la proximitat dels comicis municipals van refredar el debat al voltant de la vegueria del Penedès. Tanmateix, els partits polítics favorables a la definició d’un àmbit funcional de planificació territorial per al Penedès van expressar el mes de desembre la voluntat de recuperar al llarg de 2007 la iniciativa que ja va ser aprovada l’any 2006. Pel que fa a l’àmbit municipal, totes les forces polítiques van coincidir a centrar el debat en aspectes locals i a obviar la defensa de la vegueria pròpia fins que el desplegament estatutari requerís un posicionament definitiu.

Més informació
www.vegueriapropia.org

*Els ajuntaments i consells comarcals que, fins a final de 2006, es van adherir a la campanya varen ser: Vilafranca del Penedès, Albinyana; Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, Bonastre, Cabrera d’Igualada, Calafell, Capellades, Castellolí, Castellví de la Marca, Cubelles, Cunit, el Montmell, el Pla del Penedès, el Vendrell, Font-rubí, Gelida, Igualada, la Bisbal del Penedès; la Granada, la Llacuna, la Torre de Claramunt, les Cabanyes, Masquefa, Montmaneu, Llorenç del Penedès, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Piera, Pacs, Pontons, Puigdàlber, Sant Jaume dels Domenys; Sant Martí de Tous; Sant Martí Sarroca; Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Sitges, Subirats, Torrelavit, Vallbona d’Anoia, Veciana, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilobí del Penedès. Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Consell Comarcal del Baix Penedès i Consell Comarcal del Garraf. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame