Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2004

La proposta de creació de la vegueria de la Catalunya Central, dins el procés de reforma de l'organització territorial de Catalunya, ha provocat un intens debat sobre la capitalitat d'aquesta nova demarcació. Tanmateix, han aparegut moviments favorables a la creació de dues noves regions, l'Alt Ter i el Penedès històric.

Articles posteriors 2010

El mes de gener de 2001 una comissió d'experts en organització territorial, presidida per Miquel Roca i consensuada per tots els grups parlamentaris, va presentar al Parlament de Catalunya l'"Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya", conegut com "Informe Roca". La funció d'aquesta comissió era estudiar la reforma de l'organització territorial de Catalunya i la revisió de les lleis d'ordenació territorial (LOT) de 1987. Una de les propostes de l'informe va ser crear sis noves regions o vegueries, l'àmbit territorial de les quals havia de coincidir amb els plans territorials parcials definits pel Pla territorial general de Catalunya, aprovat l'any 1996.

Aquesta proposta va ser recollida, a les acaballes de l'any 2003, a L'ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALLITAT DE CATALUNYA on figurava l'objectiu d'impulsar la REFORMA DEL MODEL D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA .

Catalunya Central havia de ser el nom d'una d'aquestes noves regions que englobaria l'àmbit territorial de les comarques de l'Anoia, el Bages, l'Osona, el Berguedà i el Solsonès.

Una de les primeres mesures del Govern de la Generalitat per avançar en la reforma de l'organització territorial va ser la creació, el 29 de desembre del 2003, de la figura del subdelegat del Govern per a la Catalunya Central. El manresà Josep Ramon Mora va ser designat per ocupar aquest nou càrrec, que havia de dependre provisionalment de la Delegació del Govern de la Generalitat a les comarques de Barcelona fins que no es decidís la ubicació definitiva de la nova subdelegació.

Capitalitat compartida
Precisament la futura ubicació d'aquesta nova subdelegació va encetar la pugna entre els alcaldes de les tres principals ciutats de la regió, Manresa, Vic i Igualada, que aspiraven a ser la capital de la nova entitat territorial.

Durant el mes de gener de 2004 es van succeir declaracions dels tres alcaldes corresponents en què defensaven la idoneïtat de localitzar la seu institucional de la nova regió en els seus respectius municipis. Així, l'alcalde de Manresa, Jordi Valls (Partit Socialista de Catalunya, PSC), va defensar a final de gener la capitalitat d'aquesta ciutat en tant que principal node econòmic i demogràfic de la Catalunya Central alhora que posava de manifest l'equidistància i facilitat de comunicació entre la capital del Bages i les altres ciutats de la nova demarcació. L'alcalde de Vic, Jacint Codina (Convergència i Unió, CIU), va declarar, així mateix, que només acceptaria formar part d'una regió on Vic fos la capital, "encara que fos compartida".

La idea de la capitalitat compartida es va anar definint al llarg del mes de febrer com la possible solució a les discrepàncies entre els tres municipis. En aquest sentit es va expressar el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, quan va proposar l'articulació d'una xarxa de ciutats en què Manresa, Igualada i Vic, així com Solsona i Berga, tindrien drets i deures compartits i acollirien de manera descentralitzada el conjunt de serveis i institucions pròpies de la nova entitat regional. L' alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí (Entesa de Progrés per Igualada, EPI), va declarar que la capitalitat compartida i la descentralització de serveis ocasionaria la desaparició d'alguns dels serveis ja presents a la capital de l'Anoia en favor d'altres ciutats amb les quals la població de l'Anoia mai no ha mantingut vincles territorials estables.

Comissió consultiva al Solsonès
D'altra banda, el Consell Comarcal del Solsonès va crear el mes d'abril una comissió per tal de definir el posicionament oficial de la comarca respecte de la nova organització territorial. Es van plan-tejar tres possibles adscripcions; el debat es va centrar, així, entre la possibilitat de pertànyer a la Catalunya Central, a la regió pirinenca o bé a la regió de Lleida. La comissió, impulsada per Convergència i Unió i pel Comú, amb participació de totes les forces polítiques presents al ple del Consell Comarcal, va formar vuit comissions -agricultura i món rural, desenvolupament econòmic, cultura i esport, sanitat i benestar social, ensenyament i educació, joventut i lleure, administració pública i mon municipal- i va elaborar un qüestionari adreçat a tots els agents de la societat civil de la comarca perquè expressessin la seva opinió i els seus arguments sobre l'encaix del Solsonès en les diverses opcions d'organització territorial.

Moviments a favor de crear noves regions. L'Alt Ter i el Penedès històric
Al llarg de 2004 també van emergir opinions favorables a la creació de regions o vegueries no previstes en primera instància ni per l'Informe Roca ni per la comissió d'organització territorial del Govern de la Generalitat.

Així, el 27 de març, es va celebrar al castell de Montesquiu una jornada de debat que es va cloure amb la constitució oficial de la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter. Aquest col·lectiu defensava la creació d'una regió formada per les comarques d'Osona i del Ripollès, un àmbit territorial amb més de 150.000 habitants, amb vincles econòmics i socials estables i morfològicament coherent, segons explicava el geògraf Jaume Font, un dels impulsors de la plataforma.

Aquest col·lectiu, impulsat per agents socials i econòmics d'ambdues comarques, es va reunir el mes d'agost amb el conseller de Governació, Joan Carretero, per tal d'estudiar la viabilitat de la pro-posta de la plataforma.

Paral·lelament, a la comarca de l'Anoia es van definir al llarg de l'any tres corrents d'opinió contraposats amb referència als diferents àmbits territorials en què es podia integrar la comarca, tot considerant així mateix la proposta de REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL  impulsada pel Govern de la Generalitat. Així, els representants municipals de l'alta Anoia es mostraven favorables a participar en la vegueria de la Catalunya Central, mentre que els alcaldes dels municipis de la conca d'Òdena s'adherien a la proposta formulada per l'Institut d'Estudis Penedesencs de crear una VEGUERIA DEL PENEDÈS HISTÒRIC.

Aquesta proposta es va plantejar formalment l'estiu de 2004 amb el Manifest pel Penedès en què s'argumentava l'existència d'una regió històrica del Penedès, que inclouria les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i bona part de l'Anoia, inclosa la seva capital, Igualada. El document demanava, doncs, al Govern de la Generalitat la consideració d'aquesta regió en la nova organització territorial de Catalunya.

Finalment, bona part dels municipis del sud de l'Anoia, susceptibles de passar a formar part de la nova comarca del Baix Llobregat nord, amb capital a Martorell, així com els municipis del sistema urbà d'Igualada defensaven a final d'any la seva inclusió en la regió de Barcelona, tot argumentant la participació del seu territori en les dinàmiques metropolitanes.

Amb motiu del primer aniversari dels Pactes del Tinell, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, va presentar públicament el document de bases de la nova ordenació territorial de Catalunya. En aquest document es proposava l'organització del territori català en set regions o vegueries, entre les quals no figurava ni la de l'Alt Ter ni la del Penedès històric. La regió de Catalunya Central estaria formada, doncs, tal com va ser planejada per l'Informe Roca, per les comarques d'Osona, el Berguedà, el Solsonès, el Bages i l'Anoia. No obstant això, la indefinició del futur mapa comarcal obria la possibilitat a alguns municipis del sud de l'Anoia a formar part d'una futura regió metropolitana.

La proposta de la nova organització territorial de Catalunya havia de ser presentada i discutida al Parlament, i es preveu que culmini amb el Projecte de llei de reforma de l'organització territorial durant el 2005. L' aplicació, però, no es preveu abans de les eleccions municipals de 2007.

Més informació
www.iepenedesencs.org/manifest.htm
www.osona.ca/altter
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati