Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DE L'ALT PIRINEU I ARAN
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

La proposta de creació de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, amb capitalitat compartida entre la Seu d'Urgell, Tremp i Puigcerdà, ha provocat un intens debat i les queixes de representants polítics de la Cerdanya i l'Alta Ribagorça. Els partits polítics aranesos s'han desmarcat de la nova vegueria, al·legant raons d'especificitat històrica i cultural.

Articles posteriors 2009

La recuperació de les vegueries
L'any 1931, amb la proclamació de la Segona República i la recuperació de la Generalitat es va plantejar a Catalunya l'oportunitat de substituir la divisió territorial provincial del moment, que des de sectors catalanistes es considerava artificial i imposada, per una nova organització basada en les comarques i en l'agrupació d'aquestes sota el nom de vegueria o regió. No va ser, però, fins al 1936 que es va establir l'organització de Catalunya en trenta-vuit comarques i nou regions, que el 1937 van passar a ser anomenades vegueries.

L'arribada de Franco al poder va comportar la supressió de les vegueries i la seva substitució per les províncies, que continuen vigents fins a l'actualitat.

La vegueria de l'Alt Pirineu i Aran
A principi de la legislatura 1999-2003, en el marc del Parlament de Catalunya es va crear una comissió d'experts, presidida per Miquel Roca i consensuada per tots els grups parlamentaris, amb l'objectiu d'estudiar la reforma de l'organització territorial de Catalunya i revisar les lleis d'ordenació del territori (LOT) de l'any 1987. El fruit del treball de la comissió va ser "L' informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya", presentat el 2001 al Parlament i conegut popularment com a "Informe Roca" (DOGC, núm. 3.133). L' informe, que identificava sis regions o vegueries entre les quals no hi havia la de l'Alt Pirineu situava l'àrea més occidental del Pirineu, que comprèn les comarques de l'Alt Pirineu, (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà) i la Val d'Aran dins la regió de Ponent, tot i que reconeixia que es tractava d'una àrea territorial amb unes condicions específiques que requerien un reconeixement i un tractament institucional diferenciat. L' informe de la comissió assignava a aquesta meitat nord de la província de Lleida el nom "d'Alt Pirineu i Val d'Aran".

El 20 de gener, el llavors conseller en cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va fer públic un compromís del govern de la Generalitat per redefinir abans del 2007 els límits territorials interns de Catalunya a partir dels cinc àmbits territorials definits al Pla territorial de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre), als quals s'afegirien els de l'Alt Pirineu i Aran i el de la Catalunya Central. Segons Carod-Rovira, aquests àmbits territorials serien l'embrió de les futures vegueries.

Puigcerdà, Tremp i la Seu d'Urgell. Tres capitals per a una vegueria
Cinc dies més tard, el conseller de Governació, Joan Carretero (ERC), en conferència de premsa a la Seu d'Urgell, anunciava la intenció del govern de la Generalitat de fer que la capitalitat de la nova regió de l'Alt Pirineu i Aran recaigués en les capitals de les comarques de la Cerdanya (Puigcerdà), l'Alt Urgell (la Seu d'Urgell) i el Pallars Jussà (Tremp).

Segons l'anunci de Carretero, les futures noves vegueries compartirien seu amb les actuals delegacions provincials de la Generalitat. Així, la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran passaria a compartir seu amb la Delegació del Govern de la Generalitat a les comarques de Lleida i la vegueria de la Catalunya Central compartiria la seu amb la Delegació del Govern de la Generalitat a les comarques de Barcelona.

En aquest sentit, Víctor Òrrit (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), antic alcalde de Tremp i, a partir del mes de gener, subdelegat de la Generalitat a l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran, manifestava a final de gener que no es tractava de crear noves barreres sinó d'aplicar polítiques de discriminació positiva en un territori despoblat, dispers i deficitari en infraestructures i serveis. Segons el conseller Carretero, les funcions que desenvoluparia cadascuna de les ciutats capital serien complementàries. Així, no es tractaria de triplicar funcions sinó que les tres ciutats guanyarien pes estratègic amb la nova estructura. Com a exemple, deia el Conseller, cada ciutat s'especialitzaria en la gestió de funcions concretes, com sanitat o justícia. En relació amb les seus, el conseller va dir que la de Tremp s'ubicaria provisionalment a Talarn. D'altra banda, el ple municipal de la Seu d'Urgell el mes d'octubre va acordar per unanimitat destinar els antics Jutjats, un edifici de propietat municipal situat enmig del centre històric, a la ubicació de la futura seu de la Vegueria que li corresponia de manera compartida.

Protestes a la Cerdanya i l'Alta Ribagorça
Diferents personalitats de la Cerdanya, com el regidor de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya Manel Figuera (Convergència i Unió, CiU), van considerar que la proposta sobre les capitals s'havia presentat sense haver consensuat la ubicació de les seus provisionals ni el paper o les funcions que tindrien. Figuera també recelava de la pèrdua del vincle administratiu amb la província de Girona i exigia protagonisme davant la possibilitat que la Seu d'Urgell fos l'única capital de la regió.

Tanmateix, els alcaldes de l'Alta Ribagorça, dolguts per no sentirse consultats en el procés de debat que havia dut a la decisió que Puigcerdà, Tremp i la Seu d'Urgell serien les tres capitals de la vegueria, van manifestar durant el mes de febrer la seva intenció de prendre mesures per a reclamar també una capitalitat, sota el lideratge de Joan Peralada (CiU), president del Consell Comarcal i alcalde de Boí.

Els partits polítics aranesos es desmarquen de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran
A final de gener, la premsa aranesa es feia ressò de diferents declaracions de responsables polítics aranesos contraris al fet que la Val d'Aran formés part de la nova vegueria. L' alcalde de Vielha, Joan Riu Llonch (Unitat d'Aran-Partit dels Socialistes de Catalunya -UA-PSC), i el síndic del Conselh Generau, Carles Barrera, van criticar que s'havien pres les decisions respecte a la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, sense tenir en compte les especificitats d'Aran.

L'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Felip Puig (CIU) compartia aquesta opinió en declarar a mitjan gener que l'actuació de la Generalitat en aquest tema havia estat de "menyspreu cap a una realitat diferenciada i recollida en la Lei Especiau d'Aran". Per la seva part, UA-PSC va aprofitar la celebració del seu IV Congrés a Vielha, el 18 d'abril, per a reivindicar que Catalunya portés al Senat un representant aranès amb la finalitat d'explicar la singularitat del seu territori. Pasqual Maragall, present en un dels actes del Congrés, va anunciar que "Catalunya té la intenció de reconèixer des del Govern i des de l'Estatut l'especificitat de la Val d'Aran", alhora que manifestava que "tot el Pirineu, no només la Val d'Aran, necessita desenvolupar projectes estratègics". L' oposició aranesa als plantejaments de reordenació territorial es reforçà quan tots els grups polítics de la Diputació de Lleida van donar suport a la moció presentada per UA al ple del 27 de maig on es recollia que la Val d'Aran havia de quedar al marge de la vegueria de l'Alt Pirineu. En el text de la Diputació també es reclamava que es reconegués el caràcter oficial de l'aranès, ja que en l'Estatut de Sau només quedava recollit en qualitat de parla. En aquest sentit el conseller Carretero afirmava el 29 d'abril que no veia per quin motiu Aran no podia pertànyer a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran si sempre havia format part de la província de Lleida.

El 7 de maig Carles Barrera, síndic del Conselh Generau d'Aran (CiU), va afirmar, en el marc de la ponència que elaborava els treballs de reforma de l'Estatut de Catalunya, la conveniència de crear una autonomia dins d'una autonomia atenent-se al fonament jurídic i històric de la realitat aranesa. En relació amb el document que Barrera va fer arribar al Parlament, en el qual exposava les raons històriques esmentades perquè Aran esdevingués autonomia, Carretero no va voler entrar en polèmica i va expressar que acataria de "forma entusiasta la decisió que prengués el Parlament de Catalunya". El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Jaume Gilabert, va defensar també, poc després, la singularitat d'Aran en la nova organització territorial de Catalunya i assegurava que les declaracions del conseller Carretero sobre la necessitat d'integració de la comarca a la vegueria de l'Alt Pirineu eren fetes a tall personal.

El 17 de juny Barrera reclamava una llei específica per a la seva comarca que reconegués la llengua, la cultura i les institucions dins del nou mapa territorial. En aquest mateix acte, el subdelegat per la vegueria de l'Alt Pirineu, Víctor Orrit, va afirmar que l'arribada de nous governs a Catalunya i a l'Estat permetria acabar amb els "dèficits històrics" de les valls del Pirineu pel que fa a infraestructures i serveis.

El 26 d'agost els ajuntaments aranesos, representats pels partits Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d'Aran (UA) i Partit Renovador d'Arties e Garós (PRAG) van afegir-se a les reivindicacions del seu síndic per a defensar l'autonomia del territori aranès. Les seves reivindicacions van quedar recollides en un document esborrany que durant els mesos de setembre i octubre es va lliurar als municipis amb la intenció de recollir les aportacions de la població. Per la seva part, a final d'agost, Paco Boya, portaveu d'Unitat d'Aran, principal partit de l'oposició al Conselh Generau, va afirmar que "volem ser fidels i estar vinculats a les institucions catalanes però exigim que, a l'Aran, se li respecti la seva especificitat". Al mateix temps, Boya assenyalava que s'havia descartat la petició que Aran es convertís en comunitat autònoma i que des del seu partit no es qüestionava res dins del marc constitucional. Al seu parer, la forma de vinculació del territori d'Aran amb l'organització territorial catalana quedaria resolta un cop es tractés el tema en el nou estatut.

Es tancava l'any 2004 amb la perspectiva que a principi de 2005 es lliurés el document que havien consensuat les tres forces polítiques araneses (UA CDA i PRAG) al ple del Conselh Generau en la ponència del nou Estatut català.

Més informació
www.regio7.com/documents/informe_roca.pdf
www.bossost.com
www.pirineuforum.org/s-talarn.html
www.gencat.net/governacio-ap/aut/auto5-2.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati