Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. REFORMA DELS CONSELLS COMARCALS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El debat sobre la reforma dels consells comarcals torna a l'actualitat. La Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat estudia redactar una proposta d'organització territorial conjunta que revisaria les funcions, atribucions i competències dels consells comarcals. Està previst que les modificacions es presentin al Parlament de Catalunya per a ser aprovades durant el 2005.


Antecedents 2003

La nova legislatura governada per la coalició del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV) ha tornat a obrir el debat sobre l'organització territorial de Catalunya i n'ha impulsant la reforma.

L'Informe Roca
L'aprovació, l'abril de 1987, de la Llei 6/1987, de l'organització comarcal de Catalunya establia la divisió, el caràcter i les funcions de les comarques i les competències dels consells comarcals sobre un mapa comarcal heretat, en gran part, del que s'havia establert per primer cop el 1937.

A instàncies dels diferents grups del Parlament de Catalunya, a partir d'un acord de Govern del 3 d'abril de 2000 es va crear una comissió d'experts a qui es va encarregar d'elaborar un informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (DEBAT SOBRE EL MODEL TERRITORIAL). La comissió, presidida per Miquel Roca i formada pels advocats Jordi Bonet, Tomàs Font, els geògrafs Jesús Burgueño, Robert Casadevall, Enric Lluch i Xavier Rubio i un enginyer agrònom, Josep M. Franquet, va presentar l'informe el desembre de 2000.

L'Informe Roca remarcava la necessitat de reformar profundament els consells comarcals i proposava un model global de l'organització territorial de Catalunya, que es basava en l'enfortiment municipal, l'adequació de la comarca i la creació de sis vegueries. Amb la finalitat de simplificar, racionalitzar i descentralitzar eficaçment l'acció de la Generalitat i també de l'Estat, l'Informe proposava que municipis, comarques i vegueries -governades per diputacions- es constituïssin en les úniques instàncies locals i cridava l'atenció sobre la necessitat d'afrontar una profunda i ambiciosa reforma del sistema de finançament de les corporacions locals, tant pel que feia a la suficiència financera com a l'autonomia de la despesa.

L'Informe Casadevall
A través de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, un dels experts que va formar part en la comissió de l'Informe Roca, el geògraf Robert Casadevall, va presentar el desembre de 2003 l'estudi titulat La reforma de l'organització comarcal de Catalunya, on analitzava els efectes de la LLEI 8/2003, DE TERCERA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D'ORGANITZACIÓ COMARCAL DE CATALUNYA (LOCC), aprovada l'abril d'aquell any. Segons l'autor, el problema original de l'organització comarcal de Catalunya es basa en quatre qüestions essencials: la delimitació territorial, les funcions, la representativitat de les corresponents institucions i el finançament.

Casadevall criticava que la definició de comarca de la LOCC posés l'accent en les característiques comunes però oblidés que els elements agrupats -els municipis- tenien un contingut molt divers. «Seria com si definíssim una escola com l'agrupació d'alumnes amb característiques comunes -la necessitat d'aprendre, la proximitat al centre escolar, la llengua que parlen- i els poséssim tots junts obviant-ne l'edat, els coneixements que ja tenen o altres necessitats especials.»

Quant a les competències, segons Casadevall la modificació de la LOCC les mantenia en la mateixa indefinició amb expressions com «en l'àmbit de les seves competències», afegint-hi elements de confusió quan possibilitava que les comarques poguessin rebre competències delegades dels ens locals, que no tenen competències pròpies.

En síntesi, Casadevall criticava que la reforma de la LOCC deixava pendent una clarificació i definició real del paper de la comarca i dels serveis que ha de prestar i a qui ho ha de fer. «Altrament, tindrem un recipient buit -o mig buit- com les comarques, amb tot el cost institucional i econòmic que suposa, però sense funcions, i unes institucions amb obligacions però sense mitjans», concloïa l'autor.

Comissió d'Organització i Administració per a la reforma de l'organització territorial
La Comissió d'Organització i Administració la integraven el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura (ICV), que n'era el president, el titular de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero (ERC). La Comissió tenia l'objectiu d'establir les bases d'organització territorial del futur mapa administratiu de Catalunya, definint-ne el pes polític i establint les atribucions administratives a les diferents escales de l'Administració: ajuntaments, consells comarcals, diputacions. També incorporava la proposta d'una nova unitat administrativa: les VEGUERIES [118, 119, 120]. Els criteris de descentralització, proximitat i subsidiarietat de les administracions, amb la finalitat de millorar, simplificar i apropar l'Administració al ciutadà, eren els paràmetres sobre els quals s'estava treballant. La Comissió peveia la possibilitat que totes les lleis d'organització territorial quedessin recollides en una de sola.

Reforma dels consells comarcals
Segons va declarar Joan Carretero els consells comarcals s'havien de reconvertir «en autèntics representants dels municipis i no dels partits», de manera que perdessin el «component de control polític» i adoptessin «un caràcter tècnic, de suplència i de suport a la gestió, i molt especialment dels petits municipis, que facilités la gestió mancomunada de serveis». Tanmateix, la voluntat de la Generalitat, segons van manifestar el subdelegat del Govern de la Generalitat per a la Catalunya Central Josep Ramon Móra i la Delegada Territorial de la Generalitat a Barcelona Carme San Miguel, era reforçar els ajuntaments traspassant-los competències relaciona-des amb els serveis més pròxims al ciutadà.

A primers de febrer, Joan Carretero va aprofitar una visita a Lleida per a manifestar que la Generalitat reconvertiria els consells comarcals per tal que esdevinguessin organismes sense pes polític i passessin a gestionar, suplir i crear els serveis supramunicipals que les localitats no poguessin assumir. Segons el conseller de Governació i Administracions Públiques, els consells comarcals haurien d'esdevenir òrgans de gestió supramunicipal i «no un ens dels partits polítics, com són en aquests moments». A les zones rurals de Catalunya, però, el model comarcal es mantindria similar a l'actual perquè «ningú no discuteix les funcions que ara exerceixen els ens comarcals en aquestes zones», va afegir. En el cas de les àrees metropolitanes, es va mostrar convençut que «han de desaparèixer perquè, si no, ens farem un embolic amb tanta administració».

A final de setembre el debat sobre la REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL, tant internament com amb la resta de forces polítiques, continuava. Unes declaracions de Carretero sobre la creació de no-ves comarques van motivar una ràpida desautorització de Saura, que advertia que l'executiu encara no havia decidit res. El PSC es va alinear amb Saura mentre el president del grup parlamentari de CiU, Artur Mas, va instar el Govern a presentar una proposta consensuada i conjunta.

Malgrat que no hi havia un calendari de tramitació tancat, la Generalitat tenia previst que la proposta definitiva pogués ser aprovada al Parlament durant el primer semestre de 2005, amb la ferma «voluntat que la nova llei d'organització territorial assoleixi un nivell de consens polític de pràctica unanimitat». En aquell moment, doncs, es coneixerien tots els detalls de la proposta. Saura va anunciar pròximes reunions amb els presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i amb els representants de la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més informació
Casadevall i Camps, Robert. La reforma de l'organització comarcal de Catalunya. Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 2003
www.diba.es/flordemaig/documents/cil/activitats/grups_de_tre ball/alc_10000/doc3.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame