Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

En el marc de la revisió del model d'organització territorial de Catalunya es debat la possibilitat de crear noves comarques. Les que semblen tenir més possibilitats de prosperar són el Moianès, el Lluçanès, la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes, l'Alta Segarra i el Segre Mitjà.

L'actual organització territorial de Catalunya en municipis, comarques i províncies és fruit de les lleis d'organització territorial aprovades pel Parlament l'abril de 1987. Dins les lleis d'ordenació territorial, la Llei 6/1987 establia l'organització comarcal de Catalunya. Per a aquest nivell administratiu es va prendre com a base la proposta de comarcalització elaborada per la Ponència d'Estudis de la Divisió Territorial de 1932, dirigida pel geògraf Pau Vila, que incloïa un total de trenta-vuit comarques i que fou adoptada com a pròpia per la Generalitat republicana de l'any 1936. Aquesta decisió va rebre la crítica de sectors polítics i socials que entenien que l'estructura territorial de Catalunya havia sofert modificacions importants en relació amb els anys trenta i que calia una nova divisió a partir de nous estudis de la realitat territorial contemporània. Un any després es van crear tres noves comarques que no apareixien en la divisió de 1932: el Pla de l'Estany, l'Alta Ribagorça i el Pla d'Urgell. L' any 2000 un equip d'experts coordinat per Miquel Roca van presentar una proposta de nova organització territorial que, entre altres aspectes, preveia la creació de noves comarques. La proposta va generar una gran polèmica i no va arribar a prosperar, però no fou tant a causa de la proposta de nova divisió comarcal, sinó sobretot pel pla de fusions i agregacions de municipis de menys de dos-cents cinquanta habitants que tenia com a objectiu racionalitzar l'Administració local i facilitar la prestació dels serveis públics. D'aquesta manera en la legislatura que acaba-va l'any 2003 el Govern de la Generalitat no va modificar l'organització territorial.

El febrer de 2004 el nou Govern de la Generalitat va crear la comissió d'organització territorial, que tenia com a objectiu presentar un projecte de llei d'organització territorial i administrativa basada en tres nivells (vegueries o regions, comarques i municipis) i que havia de tractar la possible creació de noves comarques. La comissió estava presidida pel conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i integrada també pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i pel conseller de Governació, Joan Carretero, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El conseller de Governació, Joan Carretero, afirmava que els territoris que aspiraven a ser comarca havien de complir unes mínimes condicions, com l'existència d'un consens entre els municipis afectats, seguir una lògica geogràfica i històrica i tenir un mínim pes demogràfic.

El mes de setembre Carretero va assegurar que el seu Departament estava estudiant la creació d'un mínim de sis noves comarques: el Moianès, el Lluçanès, la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Segre Mitjà i l'Alta Segarra. S'analitzaven, a més, altres propostes que podrien ampliar aquesta llista com el Baix Llobregat Nord, el Delta de l'Ebre, la Baixa Segarra o la Ribera de Sió. Aquesta informació avançada per Carretero fou reprovada pels altres dos membres de la comissió d'organització territorial, Joan Saura i Joaquim Nadal, que recordaven que fins al moment no hi havia res decidit. Des de l'oposició Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van lamentar la descoordinació del Govern i van demanar una proposta conjunta i consensuada.

Finalment el 15 de desembre el Govern de la Generalitat va presentar oficialment el document de bases de nova organització territorial de Catalunya elaborat per la comissió. Amb la presentació d'aquest document s'iniciava un procés que es preveia culminar el 2005 amb l'aprovació del projecte de llei. El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va avançar que segons aquestes bases es constituirien entre sis i vuit comarques noves, tot i que no va voler especificar quines serien, i va recordar que es crearien d'acord amb les demandes dels municipis i els criteris d'organització del Govern.

Moianès i Lluçanès
Dels territoris que figuraven en la llista de futures comarques, el Moianès (integrat per deu municipis del Bages, Osona i el Vallès Oriental amb una població superior al 11.000 habitants) i el Lluçanès (integrat per tretze poblacions de les comarques d'Osona, el Bages i el Berguedà que sumaven 8.500 habitants) eren les propostes de noves comarques que comptaven amb més consens. La pràctica totalitat dels alcaldes hi estava a favor i la seva creació no aixecava controvèrsies destacades en les comarques afectades.

Vall de Camprodon i Vall de Ribes
Una de les propostes que va aixecar més polèmica fou la possibilitat de dividir la comarca del Ripollès en tres donant lloc a les comarques de la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes i el Ripollès. La Vall de Camprodon englobaria els municipis de Sant Pau de Seguries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló situats al nord-est de la comarca. La Vall de Ribes inclouria Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses, situats al nord-oest. I finalment la resta d'actuals municipis de la comarca i la capital a Ripoll es mantindria al Ripollès. Tots els municipis de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon es mostraven favorables a la creació de la nova comarca, si bé aquests últims ho supeditaven a l'adscripció a la futura vegueria de Girona.

El mes de setembre el conseller de Governació, Joan Carretero, va anunciar que la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon tenien moltes possibilitats d'esdevenir comarca amb la nova llei d'organització territorial. La primera passaria a la vegueria de l'Alt Pirineu, la segona a la de Girona, mentre que el Ripollès podria passar a la Catalunya Central. L'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol (PSC), va mostrar la seva satisfacció per aquest fet i va assegurar que en aquesta vall hi havia una consciència de realitat històrica i social comuna. En canvi, la presidenta del Consell Comarcal del Ripollès, Fina del Pozo (PSC), i l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (ERC), es van manifestar totalment en contra de la divisió de la comarca en tres ja que a parer seu suposaria una disminució del pes específic de Ripoll i la pèrdua per a la comarca de territoris considerats com un motor econòmic pel seu sector terciari.

Alta Segarra
L'Alta Segarra, situada a l'est de la comarca de la Segarra, en el conjunt d'altiplans, d'entre 600 i 800 m sobre el nivell del mar, té com a nucli més poblat Calaf i agrupa diversos municipis de la Segarra, l'Anoia, el Bages i el Solsonès, si bé els seus límits no estan massa definits. No obstant això, segons l'Informe Roca de l'any 2001, en formarien part diversos municipis de la Segarra (Torà, Ivorra, Biosca i Sant Guim de Freixenet), l'Anoia (Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Calonge de Segarra, Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, els Prats de Rei, Veciana, Copons, Sant Ramon, Sant Pere Sallavinera i Rubió), el Bages (Aguilar de Segarra) i el Solsonès (Pinós i Molsosa).

A final de maig es va crear la Plataforma pel Reconeixement de l'Alta Segarra, que al·legava motius històrics, geogràfics i socials per a sol·licitar la nova comarca. L' associació, formada per entitats, ciutadans a tall individual i ajuntaments, tenia com a objectiu difondre els avantatges de la nova divisió geogràfica, com l'increment de les competències en salut, la millora de recursos en polítiques ambientals, l'ampliació de l'oferta formativa i la coordinació en la demanda i gestió d'infraestructures i serveis públics. La major part d'alcaldes (un 75% segons el Departament de Governació) es mostraven favorables a la creació de la nova comarca.

El mes de setembre el conseller de Governació, Joan Carretero, va enunciar que l'Alta Segarra era un dels territoris amb més possibilitats d'sdevenir una nova comarca.

Segre Mitjà
El Segre Mitjà inclouria els altiplans situats al nord-est de la comarca de la Noguera erosionats pel riu Segre. A part de diversos municipis de la Noguera, n'inclouria també un de l'Alt Urgell (Bassella) i tots plegats sumarien uns 10.000 habitants.

Al llarg de 2004 es va anar confirmant la possibilitat que el Segre Mitjà esdevingués una comarca en la futura llei d'organització territorial. En principi, la nova comarca tindria Ponts com a capital, tot i que Artesa de Segre també reclamava aquest reconeixement. L' alcalde de Ponts, Estanis Felip (CiU), es va mostrar esperançat per les possibilitats que s'obrien i esperava que el debat sobre la capitalitat no suposés una trava perquè s'acabés constituint la comarca. Per això no descartava que Ponts i Artesa poguessin compartir aquest reconeixement.

Baixa Segarra
La Baixa Segarra seria una subcomarca d'uns 4.000 habitants formada per set municipis situats al nord de la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Passanant i Forès), tot i que algunes veus n'afegeixen també algun altre de l'Anoia (com Bellprat). A diferència de la resta de la Conca de Barberà, es caracteritza per una agricultura basada en els cereals.

El mes de març l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va organitzar un acte per a reivindicar la creació d'aquesta comarca, de la qual hauria de ser la capital, i per aconseguir formar part de la vegueria de la Catalunya Central en lloc de la del Camp de Tarragona.

En l'acte va intervenir el geògraf Jesús Burgueño, autor del llibre "Història de la divisió comarcal", que es va declarar partidari de la nova comarca per l'existència d'elements comuns com el centre de mercat, la història, el paisatge o les activitats econòmiques. No obstant això, a part de l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, la major part d'alcaldes van rebre amb escepticisme la proposta i van rebutjar la possibilitat de passar a dependre de la Catalunya Central.

El mes de setembre el conseller Carretero va situar la Baixa Segarra en una segona línia quant a les possibilitats de ser reconeguda com a comarca.

Ribera de Sió
A la ribera del riu Sió se situen nou municipis de l'Urgell (Agramunt, Ossó de Sió i Puigverd d'Agramunt), la Noguera (Montgai, la Sentiu de Sió, Cubells i Preixens) i la Segarra (Tarroja de Segarra i Plans de Sió) que sumen uns 8.500 habitants. Malgrat que formen part de tres comarques, diversos estudis sobre l'organització territorial catalana, com el realitzat pel geògraf Jesús Burgueño, consideraven que la Ribera de Sió era una comarca històrica i natural. De fet, alguns d'aquests municipis ja tenien serveis mancomunats com la sanitat o l'educació.

A principi de febrer l'alcalde d'Agramunt, Ramon Muixí (ERC), va iniciar els contactes amb la resta de municipis per a reivindicar la creació d'algun tipus d'entitat, com una comarca o una mancomunitat, de la qual aquest municipi en seria la capital. La major part dels alcaldes acceptaven la proposta, si bé l'alcalde de Cubells, Josep Roig (CiU) s'hi va mostrar en contra.

La proposta del conseller Carretero del mes de setembre situava la Ribera de Sió en una segona línia quant a les possibilitats de ser reconeguda com a comarca.

Delta de l'Ebre
El debat polític sobre la possible creació de la comarca del Delta de l'Ebre es va iniciar el mes d'agost i fou promogut pel portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, Primitiu Adell. Per a Adell la nova comarca agruparia els municipis i els nuclis de l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, els Muntells, el Poblenou, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, situats al Baix Ebre i el Montsià. La capitalitat seria compartida entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.

El regidor d'ERC va convocar per al dia 28 d'agost una xerradacol·loqui sobre la creació de la nova comarca, a la qual van ser convidats tots els alcaldes afectats i els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià. No obstant això, a la xerrada no va assistir cap dels responsables polítics a qui s'havia convidat excepte l'alcalde de l'Entitat Municipal Descentralitzada dels Muntells, Joan Salvador Benito.

El mes de setembre Carretero va situar el delta de l'Ebre en una segona línia quant a les possibilitats d'esdevenir una comarca.

Altres propostes
L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va proposar dividir el Vallès Occidental en dues comarques: el Vallès Central, amb capital a Sabadell, i el Vallès Occidental, amb capital a Terrassa. Dels vuit municipis que havien de formar la nova comarca del Vallès Occidental, tres hi estaven d'acord (Terrassa, Viladecavalls i Rellinars), dos en contra (Sant Cugat del Vallès i Rubí) i la resta no es pronunciaven (Matadapera, Ullastrell i Vacarisses). Per la seva banda, la major part de municipis de la resta del Vallès Occidental (entre els quals, Sabadell) es mostraven contraris a aquesta proposta. En principi, la divisió del Vallès Occidental no apareixia com una de les possibilitats de reorganització territorial avançades pel conseller Carretero.

Tampoc no van prosperar altres propostes com les de crear les comarques de la Baixa Llitera (situada al nord-est del Segrià i amb capital a Almacelles), el Segrià Sud o les Guilleries-Montseny (de la que formarien part Sant Hilari Sacalm, Osor, Viladrau i Espinelves situats a la Selva i Osona). Davant d'això, els alcaldes afectats no descartaven altres possibilitats com crear o potenciar entitats supramunicipals similars a les mancomunitats.

Per al 2005 es preveia que s'aprovés definitivament la Llei d'organització territorial que hauria de decidir, entre altres aspectes, quines noves comarques es crearien.

Més informació
www.moianes.com
www.valldecamprodon.org
www.vallderibes.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame